La jutge admet la querella de Puigdemont per espionatge però descarta investigar Pegasus

El Jutjat d’Instrucció Número 29 de Madrid ha admès la querella presentada per Gonzalo Boye, l’advocat, entre d’altres, de l’expresident català Carles Puigdemont, pel presumpte espionatge que assegura haver patit amb el programa Pegasus. Una admissió, en qualsevol cas, parcial, ja que la jutge ha rebutjat investigar l’empresa israeliana NSO, propietària del ‘software’ espia.

La titular del Jutjat d’Instrucció, María Cristina Díaz, ha acordat inadmetre la querella respecte a l’empresa israeliana, els seus tres fundadors i dues mercantils més. Tot i així, ha decidit que investigarà si hi ha una «possible» vulneració de la intimitat i el secret de les comunicacions de Boye per part «d’altres», tal com reflecteix en una interlocutòria a què ha tingut accés Europa Press.

En la interlocutòria, d’aquest dilluns, la jutge insta Boye a entregar-li els telèfons mòbils que hagin sigut «objecte d’atac» en les 18 ocasions, entre gener i maig del 2020, que l’advocat diu haver sigut víctima a través de missatges amb enllaços maliciosos i «disfressats de notificacions de Twitter», a més de per un «atac» amb el programa Pegasus el 30 d’octubre del mateix any.

Aquests telèfons, explica, seran remesos a la Policia Judicial perquè elabori un informe pericial sobre si en veritat hi va haver «intromissions» amb Pegasus, així com per buscar indicis «tals com traces de la instal·lació de programes que permetin l’accés remot i secret als terminals per tercers, quantitat i tipus de dades, en el seu cas, extretes, origen i destí de les connexions».

La Fiscalia va informar a favor de desestimar la querella contra l’empresa de Pegasus al «mancar els fets que s’imputen d’element o principi de prova que avali raonablement la seva realitat, així com per no tenir cap justificació l’obertura d’un procés penal per comprovar uns fets que, en cas de ser acreditats, en cap manera serien constitutius d’un delicte imputable als querellats».

Així mateix, i igual com la jutge, el Ministeri Fiscal es va mostrar favorable a investigar si «altres» autors haguessin atacat els drets a la intimitat de l’advocat, així com a analitzar els terminals per buscar indicis que poguessin ser rellevants.

«Tots els fets que el querellant manté contra els querellats els basa exclusivament en articles periodístics, sense que s’acompanyi de cap element objectiu, sigui de caràcter tècnic, documental o testifical que sustenti les hipòtesis o sospites mantingudes», assegura la magistrada en la interlocutòria.

Missatges maliciosos

En la seva querella, de 109 pàgines, Boye denunciava que, conforme a l’informe emès per The Citizen Lab que va revelar els casos d’espionatge a polítics independentistes, entre gener i maig del 2020 i el 30 d’octubre d’aquell mateix any, va ser víctima d’almenys 18 atacs amb Pegasus, «a través de missatges SMS que contenien un enllaç ‘maliciós’ (’codi maliciós’), disfressat de notificacions de Twitter».

Boye va remarcar que «la data en la qual es van produir els atacs a través d’aquest programa espia no resulten casuals». Així, detallava que el 28 de maig del 2020 va tenir lloc l’audiència d’extradició de l’excap d’ETA José Antonio Urrutikoetxea, àlies ‘Josu Ternera’, que defensa en els tribunals, i que tres dies després va participar com a advocat en «dues reunions importants» amb «el conjunt de la defensa dels líders independentistes catalans a l’exili».

El lletrat contextualitza aquest presumpte espionatge amb el programa israelià en «la innombrable quantitat de mesures adoptades per diversos estaments de l’Estat espanyol, especialment des de les altes instàncies jurisdiccionals, així com per part de radicals sectors dins de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, a fi de reprimir el dret a la participació política» tant de Puigdemont com d’altres líders independentistes catalans.

Amb tot, Boye demanava que a través del punt neutre judicial s’obtinguin «totes les dades econòmiques i bancàries que existeixin a Espanya» sobre els querellats, és a dir, els fundadors Niv Karmi, Shalev Hulio, Omri Lavie, i de les mercantils querellades NSO Group Technologies LTD, Q Cyber Technologies LTD i Osy Technologies SARL».

Segons la seva querella, aquestes tres empreses formen el conglomerat que ha operat Pegasus i «s’han beneficiat de la comercialització de l’aplicació». A través dels seus comptes bancaris haurien «passat els pagaments pels serveis prestats, inclosos els corresponents als fets objecte de la present querella».

Secret de les seves comunicacions

Boye assenyalava que «la utilització del ‘software’ maliciós d’intel·ligència cibernètica Pegasus afecta de manera essencial el dret fonamental el secret de les comunicacions». Al fil, alertava que la possible intercepció de trucades, missatges de textos i de missatgeria instantània podria haver vulnerat el seu dret a la intimitat. I afegia que –en el seu cas particular, com a advocat– també pot implicar una vulneració del secret professional.

Notícies relacionades

L’advocat de Puigdemont es querella per almenys 19 atacs que ha patit amb Pegasus

Com més població, més recursos

En la querella explicava que el programa Pegasus «permet extreure, de manera remota i secreta, informació il·limitada des de pràcticament qualsevol dispositiu mòbil, i al seu torn, recopilar, classificar i transmetre d’una manera efectiva i integral les dades recollides del dispositiu mòbil per a la seva il·legal anàlisi».

Amb Pegasus, destacava, no només es pot «tenir accés il·limitat a tota la informació d’un sistema d’informació», sinó «també vulnerar la integritat d’aquesta informació, modificant-la o contaminant-la al seu aire mitjançant la introducció, fins i tot, d’arxius o dades que mai van estar a l’esmentat dispositiu». I demanava reclamar informació al Banc d’Espanya, a Israel i a Luxemburg.