El Poder Judicial es resisteix i no assegura complir al setembre la reforma del Govern

La tensió entorn de la renovació dels òrgans constitucionals, com són el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional (TC), continua incrementant-se, per això els últims moviments del Govern per aconseguir que aquest últim aconsegueixi una majoria progressista podrien fracassar. 

Així ho adverteixen vocals de l’òrgan de govern dels jutges pertanyents a diferents sensibilitats, que posen en qüestió l’obligació que els imposa el Congrés i conjecturen dificultats per arribar al consens a l’hora d’elegir els dos magistrats del TC que els correspon per quota, i que obliga que els elegits aconsegueixin un total de dotze suports al ple que s’hagi de celebrar amb aquest motiu.

També està en perill, segons les fonts consultades, el compliment de la tradició segons la qual els nomenaments del CGPJ per al Tribunal Constitucional es corresponen sempre amb un magistrat conservador i un altre progressista, en nom de l’equilibri de sensibilitats d’aquest òrgan. 

¿Un TC empatat?

Alguns integrants d’aquest òrgan temen que, al tenir el sector conservador un total d’onze vots, únicament faria falta que un altre vocal es mogui cap a les seves posicions per tenir la majoria necessària per poder optar fins i tot per dos magistrats conservadors per al TC. Si aquesta situació es produeix ja no s’obtindria la majoria de set magistrats progressistes davant cinc conservadors que anhela el Govern, sinó un tribunal fracturat en dos blocs de sis magistrats que necessitaria el vot de qualitat del nou president que es nomeni per desfer empats.

El mateix president del CGPJ, Carlos Lesmes, es va referir a les dificultats d’arribar a consensos al ser preguntat pels periodistes aquest dijous a La Palma, on va acudir a visitar els partits judicials afectats per l’erupció volcànica. Allà, va avançar que convocarà ple del Consell abans del 13 de setembre, una vegada aprovada la contrareforma de la LOPJ. 

Va afegir que ho farà «en un temps raonable», però que es necessita «alguna cosa més», ja que per designar els dos magistrats del TC es requereix una majoria de tres cinquens, cosa que en el dia d’avui –amb un CGPJ que compta amb dos vocals menys, després d’una jubilació i una mort–, suposa aconseguir un total de dotze vots. «És necessari que els vocals es posin d’acord en dos candidats en un número molt important i m’esforçaré que aquesta situació es doni, però tampoc la puc garantir, lògicament», va manifestar.

Vocals del sector conservador consultats per aquest diari reconeixen que la clau és el consens. «El nostre deure és aplicar la llei i, en aquest sentit, procurar realitzar els nomenaments dins d’aquell termini. Ara bé, el termini a l’únic que obliga és a activar el procés per a aquests nomenaments, però a res més».

És a dir, si bé el termini que els imposa la reforma aprovada pel Congrés és vinculant en el procediment o mitjà encaminat al nomenament, «no pot ser-ho en el seu resultat, perquè el que no pot és comprometre l’essència en la presa de decisions discrecionals d’un òrgan col·legiat de plural composició», afegeixen les mateixes fonts.

En el sector progressista, malgrat tot, consideren que aquesta postura avança un conflicte, perquè sent deu els vocals designats a proposta del PP, al qual podria afegir-se el del president Lesmes, n’hi hauria prou que un vot del grup progressista «es mogués» amb aquesta majoria per aconseguir els nomenaments. I amb aquesta majoria no es descarta que del ple del CGPJ surtin finalment dos magistrats conservadors, aventuren. «Aquí no valen tradicions si estan en joc les majories als òrgans constitucionals», adverteixen.

Altres vocals, com Álvaro Cuesta, consideren «dubtoses» aquestes possibilitats i es pregunten quines serien les conseqüències jurídiques si no s’arriba a la majoria per nomenar els magistrats del TC, i si aquestes podrien ser penals. «El CGPJ quedaria molt malament en la seva reputació, però no arribo a entreveure quina sanció hi podria haver –assegura–. Una altra cosa és que el CGPJ intencionadament es negués a complir la nova llei, de manera dolosa i concertada, o el president no convoqués ple a aquest efecte».

Possibles noms

Quant als noms que poden designar-se, també és tradició que el CGPJ «pesqui» per al Tribunal Constitucional al calador del Tribunal Suprem, mentre que els designats pel Govern solen venir del món acadèmic. En aquest sentit, un dels noms que sona amb més força és el del magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa Pablo Lucas Murillo, jurista molt prestigiós i ponent, entre d’altres, de la sentència que va facilitar la sortida del cos de Francisco Franco del Valle de los Caídos. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Altres noms que sonen són els del mateix president d’aquesta Sala, César Tolosa; de la presidenta de la Social (que es jubila a finals d’any), María Luisa Segoviano; de l’expert en mercantil Ignacio Sancho, i fins i tot el de destacats membres de la Sala Penal com són Pablo Llarena, Antonio del Moral o el president Manuel Marchena, segons les fonts consultades.

Alguns d’aquests candidats podrien obligar a l’abstenció d’algun vocal, com és el cas de Lucas Murillo, ja que el seu germà Enrique és un dels vocals, que va ser designat a proposta del PNB. Un altre cas dubtós és el de la magistrada del Tribunal Suprem i vocal Clara Martínez de Careaga, perquè és la dona del magistrat del TC Cándido Conde-Pumpido, a qui l’afavoriria la renovació perquè és un dels més ferms candidats a ser el nou president de l’òrgan, segons assenyalen les fonts consultades.