Sánchez es blinda i vitamina l’esquerra

La política, moltes vegades, s’alimenta de sensacions. D’atmosferes. I la que inundava fins fa uns dies el PSOE i el Govern era, de vegades, densa, asfixiant. Semblava que tot anava malament, el vent bufava a favor del PP a les enquestes i el cop de gràcia el donaven, per a l’esquerra, unes tenebroses eleccions andaluses. Per això per a Pedro Sánchez era capital recuperar el pols, passar a l’ofensiva, capgirar el clima d’opinió. I fer-ho a través d’una eina abandonada durant més de set anys: el debat de l’estat de la nació. 

La Moncloa creu que ho ha aconseguit. Que el president va trobat la tecla. Que ara comença una remuntada que el pot portar a guanyar les autonòmiques i les municipals primer i les generals després. Sempre que la inflació no es dispari encara més. 

Els socialistes han passat en tot just una setmana del pessimisme –alleujat, és cert, per l’exitosa cimera de l’OTAN a Madrid– a l’optimisme. Encara millor, a l’eufòria. Lloen el «superb» i «empàtic» discurs de Sánchez de dimarts, es delecten per la «desangelada» intervenció del PP que el va seguir, es congratulen per la recomposició de la majoria de la investidura i per la recuperació, en concret, d’ERC i de les relacions amb el Govern català. A la Moncloa creuen haver sortit del forat i haver començat a reanimar el votant progressista amb el gir inequívoc a l’esquerra de Sánchez, a l’anunciar els impostos a la banca i les elèctriques, encara pendents de concreció. I no entenen com Cuca Gamarra, al costat d’un silent Alberto Núñez Feijóo (no podia parlar, al ser senador, i no diputat), ho va posar tan fàcil al centrar el seu discurs en ETA, desapareguda fa gairebé 11 anys, per atiar l’Executiu pel seu pacte amb Bildu per a la llei de memòria democràtica.

El debat ha servit, doncs, per enfortir Sánchez, vitaminar el PSOE –l’opinió és unànime–, enfortir una coalició amb Unides Podem molt erosionada, amalgamar els socis i «truncar el full de ruta del PP», «que pensava arribar guanyador a la Moncloa d’elecció en elecció: primer les madrilenyes, després les castellanolleoneses i després les andaluses». Per això ja es mira als Pressupostos i es referma la percepció que el Govern podrà continuar el seu camí fins al final del 2023. «Aquesta línia arriba fins a les generals. Tot està planificat fins aleshores –assenyalen fonts molt pròximes a Sánchez–, i les andaluses i Pegasus queden enrere. Nosaltres marquem agenda i el PP està amb ETA». Els membres més pròxims al Gabinet insisteixen que el debat marca un punt d’inflexió, en què seran capaços d’allargar el pols, de seguir a l’ofensiva. 

No hi ha gaires xifres que permetin mesurar l’impacte del debat. Va ser el tercer menys vist des de 1991 (5.588.000 espectadors, segons un informe de Barlovento amb dades de Kantar Media), i els socialistes l’haurien guanyat per al 46,3%, mentre que el 43,6% creu que va vèncer el PP, indica l’enquesta d’Invymark per a La Sexta publicada aquest cap de setmana, que també assenyala que el 44,5% veu Sánchez més fort, per un 35,4% que opina el contrari.

«Ha calat»

Però, ¿fins a quin punt es tracta només d’un miratge? Perquè els populars es veuen a recer dels sondejos i les atmosferes en política evolucionen ràpidament. «Ha calat que nosaltres continuem mantenint la iniciativa i que sabem quina és la línia, i això és un bon inici», sentencia un ministre. A la Moncloa sempre remarquen que queda temps fins a les generals. Gairebé un any i mig. Que a partir del setembre el PSOE activarà la seva maquinària electoral, que podrà aguantar la majoria dels seus governs autonòmics i municipals, que a Feijóo, «un bluf de candidat», el camí se li farà molt llarg. 

«Això no ha sigut només una setmana i aquí s’acaba tot. Encara ens queden mesos per reconnectar amb la gent progressista. Al febrer ja haurem capgirat les enquestes. Va passar després de les eleccions madrilenyes: semblava que el PP havia d’arrasar i després, en les de Castella i Lleó [al febrer] va punxar i van matar Pablo Casado», analitzen fonts governamentals, que tanmateix reconeixen que totes les previsions es poden estavellar si la inflació no es controla. I això depèn, en gran mesura, de la guerra d’Ucraïna, amb una evolució absolutament incerta, tal com va reconèixer Sánchez en el ple del Congrés d’aquesta setmana. El màxim risc és que el conflicte s’allargui encara més i Vladímir Putin talli el subministrament de gas, cosa que faria escalar els preus dels hidrocarburs i obligar a fer restriccions i donar suport a socis comunitaris amb més escassetat.

Notícies relacionades

Sánchez i Aragonès reprenen el diàleg amb vista als Pressupostos

Sánchez i Aragonès pacten reunir la taula de diàleg l’última setmana de juliol

Sánchez té per davant, abans de les vacances, dues setmanes intenses d’agenda amb tres Consells de Ministres, dues inauguracions de trams de l’AVE (Plasència-Badajoz i Madrid-Burgos), una cimera internacional (amb Polònia, a Varsòvia), una taula de diàleg –encara sense dia exacte–, un balanç de final de curs davant els mitjans, una minigira pels Balcans i despatxar amb el Rei a Marivent. ¿I els canvis? El xut d’energia que va infondre el debat fa preveure, segons l’opinió dels ministres, dirigents i diputats consultats, que els presumibles relleus, si es produeixen, arribin després de l’estiu. De moment, no està convocada per aquest dilluns vinent, 18 de juliol, la reunió de l’executiva federal del PSOE, i això ha fet que a Ferraz alguns respirin una mica més tranquils.

Però, com recorda un càrrec, Sánchez va desencadenar la renovació (en l’Executiu i en la direcció) un dissabte de mitjans de juliol –però va ser el 10, i ja encarem el final de mes–, i a més ell té les mans lliures per fer i desfer. Ara bé, sí que es percep que la pressió és més gran sobre la cúpula federal, més que en el Govern, per preparar-la de cara al cicle electoral, projectar més la seva veu i arreglar les disfuncions que causa la tensió, cada dia més palpable, entre els números dos i tres, Adriana Lastra i Santos Cerdán.