El CNI, al banc desl acusats per les operacions d’assetjament de Joan Carles I a Corinna

La gran novetat és que en aquesta vista s’estrenarà el nou equip d’advocats contractat per l’emèrit després d’abandonar el bufet de Clifford Chance a la City londinenca. S’espera un nou enfocament de la defensa després de la derrota judicial en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, que ja li ha passat una factura de 271.000 euros en concepte de costes.

 L’equip del bufet Carter-Ruck està coordinat per l’advocat Guy Martin, que manté una intensa activitat en països del golf Pèrsic, especialment Qatar, entre altres. L’acompanyen alguns membres de l’equip que havia contractat Clifford Chance, com és el cas del ‘barrister’ –advocat encarregat de presentar el cas davant el tribunal– Daniel Bethlehem. S’afegiran dos ‘barristers’ més –cosa que incrementa de manera vertical els honoraris–, com són Timothy Otty i Paul Luckurst. En el nou equip també hi ha la professora de Dret Internacional Públic del King’s College Philippa Web, que ja havia treballat amb l’equip anterior.

Precedent amb un diplomàtic

Una curiositat: tant Luckurst com Webb van impugnar la immunitat del diplomàtic saudita Khalid Basfar en el cas de Josephine Wong, treballadora domèstica filipina a qui la Cort d’Apel·lacions va concedir –el 6 de juliol passat– el dret d’apel·lar una resolució d’un jutjat social que havia desestimat el seu cas per la presumpta immunitat de l’acusat.

 L’argument que van defensar és que el diplomàtic no va tractar l’empleada com una «esclava moderna» exercint la seva «funció oficial» –protegida per la Convenció de Relacions Diplomàtiques de Viena, 1961– sinó que va actuar per al seu propi benefici personal. La Cort d’Apel·lacions va acceptar aquest criteri i va crear el primer precedent d’un diplomàtic, encara en exercici del seu càrrec, que no tenia immunitat en aquesta situació.

I en el cas de Joan Carles I defensaran, en canvi, la immunitat del seu client.

Els arguments giraran al voltant dels tres motius que va esgrimir la defensa en les audiències davant el jutge Nicklin. Però se suposa que, com el bufet Carter-Ruck va anunciar en el seu escrit al tribunal, hi ha «noves proves» (‘freshevidences’).

Els tres punts de la immunitat que van defensar els advocats van ser: en primer lloc, que ha sigut «sobirà» com a rei d’Espanya i cap d’Estat; a més, forma part de la família de la Casa Reial d’Espanya (‘royal household’); i en tot cas, els presumptes actes que descriu Corinna els va portar a terme el CNI.

Com que el ‘barrister’ Behtlehem segueix en l’equip, val l’explicació que va donar en les audiències davant el jutge Nicklin el desembre passat. Ell semblava no tenir dubtes que el CNI i Sanz Roldán van actuar en la seva capacitat oficial.

«La immunitat d’Estat cobriria els funcionaris de l’Estat espanyol amb una conducta que és impugnada per la demanda directament o indirectament, en especial la immunitat de prestar declaració i les conseqüències per a Sa Majestat [Joan Carles I] per exercir una defensa apropiada en el cas que els tribunals rebutgin la immunitat personal i funcional».

Tot i que no es deia amb totes les lletres, el CNI havia actuat en els actes que descriu Corinna (que no s’accepten com a certs) en la seva funció institucional oficial. Caldrà seguir aquest dilluns els arguments per veure fins a quin punt el CNI pot pagar la factura.

En la demanda, els advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein acusen agents del CNI que «van mantenir sota vigilància la demandant i els seus consellers a Londres i altres llocs, van entrar sense autorització a la seva propietat de Shropshire, i li van intervenir/monitoritzar il·legalment el mòbil i comptes d’internet, i els mòbils i comptes d’internet dels seus assessors».

Vigilància física i entrada a la propietat

Així mateix, assenyala que «el general Sanz Roldán, representants de Joan Carles I i/o agents o contractistes del CNI seguint les instruccions del demandat, van posar la demandant, i altres persones pròximes a ella, sota vigilància física, que incloïa vigilància personal i des de vehicles, entrant sense autorització a la propietat on vivia i piratejant els telèfons i ordinadors, d’ella i els seus».

La descripció aprofundeix: «El general Sanz Roldán va utilitzar personal armat de l’empresa de seguretat monegasca Algiz com a façana per tal de permetre que un equip del CNI coordinat des d’Espanya accedís a la seva propietat sense el seu consentiment. Empleats d’Algiz van informar la demandant que «l’equip d’escorcoll espanyol» va arribar el 4 de juny procedent de Madrid i van necessitar cinc dies per «registrar» el seu despatx i pis. Documents comercials i personals pertanyents a la demandant havien sigut examinats i/o copiat i alguns eliminats durant l’operació, sense el seu consentiment».

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

Corinna assegura que Joan Carles I i el general Sanz Roldán li van dir que «Algiz havia sigut contractada per protegir-la dels paparazzis i els periodistes que podien robar documents. En canvi, els veritables objectius del demandat eren trobar i eliminar qualsevol document que estigués en possessió d’ella i estigués relacionat amb els negocis i tractes financers d’ell; verificar tota la informació que hi hagués sobre la demandant i que es pogués utilitzar per pressionar-la a accedir als seus desitjos; impedir que ella proporcionés cap informació relativa a res que pogués incriminar-lo; i instal·lar dispositius de vigilància... Sanz Roldán va explicar clarament que actuava seguint les instruccions del demandat. El demandat va confirmar que aquesta era la situació en les seves converses telefòniques entre la demandant i el demandat durant el període comprès entre l’abril i el juny del 2012».

Dos jutges sentiran avui els arguments de les dues parts en una audiència que pot durar dues hores i mitja, tot i que podria requerir d’una segona jornada. El jutge Nicolas Underhill, vicepresident de la Cort d’Apel·lacions, divisió civil, n’és un i recentment va adquirir notorietat quan va actuar en el cas de l’actor nord-americà Johnny Depp negant-li el permís per apel·lar la sentència de Londres que li va donar la raó al diari ‘The Sun’ en relació amb el maltractament de la seva dona Amber Heard. L’altre jutge és Peter Jackson.