Congrés del partit
Junts obre l’era post Puigdemont apostant per una altra volta del procés
La postconvergència esmena la totalitat de l’estratègia d’ERC i busca liquidar la taula de diàleg per forçar un altre ‘momentum’ per a la desconnexió
Junts per Catalunya ha oficialitzat aquest cap de setmana el començament de l’era post Puigdemont amb l’aprovació d’un nou full de ruta per reprendre el pols del procés, en una mena de segona volta que hauria de començar l’1 d’octubre del 2022, quan fa cinc anys del referèndum, per tal de forçar un altre ‘momentum’ i preparar-se per «activar» la declaració d’independència del 2017. La postconvergència ha consolidat, en el congrés celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, la proposta política que culmina la seva renovació orgànica i consolida Laura Borràs i Jordi Turull com a màxims dirigents després de l’adeu de l’expresident.
Però, malgrat el canvi de lideratge, directrius similars i poca concreció sobre com activar la desconnexió. La principal proposta, liquidar la taula de diàleg, l’aposta d’Esquerra i la «coartada» de Pedro Sánchez per aprovar els Pressupostos perquè, segons el seu parer, «anestesia» el moviment independentista i adorm el carrer. Junts s’aferra a la confrontació, a una mobilització social organitzada i a la pressió d’una majoria parlamentària que es tornarà a disgregar a causa, precisament, de la presidenta de Junts, que s’atrinxera en el càrrec de cap del Parlament malgrat ser a un pas d’asseure’s al banc dels acusats per, presumptament, haver fraccionat contractes per beneficiar un amic seu des de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
«No hem d’esperar-nos a ser més per fer-ho, sinó començar a fer per ser més», va dir Turull en el seu discurs de clausura, en una crítica velada a l’estratègia d’ERC i sota l’atenta mirada de la portaveu republicana, Marta Vilalta, convidada al tancament de la sessió. El secretari general va arribar fins i tot a demanar que «si a algú li fa mandra o por, que és molt normal, que deixi fer», i que no «camufli» la desmobilització amb discursos centrats en el «possibilisme», tot i que, alhora, va clamar per «recosir» la unitat independentista. De la mateixa manera, va buscar fer caure el relat de la ‘desjudicialització’ per la via del diàleg: «Si uns són uns trilers, els altres són una barreja de Torquemada i Torrente, el braç tonto de la llei», va dir, referint-se al PSOE i el PP després de reformar les euroordres per evitar repetir casos com el de Puigdemont.
«La independència no ens la regalarà ningú, no caurà del cel i tampoc sortirà d’una taula de diàleg en què no hi som perquè és la millor manera de defensar una negociació real el dia que n’hi pugui haver», va afegir Borràs, defensant que l’aposta de la seva formació és una «esmena a la totalitat» als que diuen «que la independència vindrà de Madrid».
El tàndem Borràs-Turull
Borràs i Turull es van esforçar a remarcar que el resultat de l’aprovació de les quatre ponències –política, organitzativa, sectorial i municipal– amb més del 90% dels vots és «la prova irrefutable de la compactació, la unitat i la determinació» del partit. Tanmateix, el tàndem va xocar pel repartiment del poder municipal i va provocar escenes de tensió durant el debat. Tots dos van acordar al maig, abans de ser elegits, la seva quota d’influència per evitar un conclave tortuós, però van registrar una suma d’esmenes creuades.
Van negociar per aparcar-les totes, tret d’una: la que havia de dilucidar qui assumia la competència d’acció municipal, especialment rellevant tenint en compte que una de les principals batalles del partit tindrà lloc durant les municipals del 2023. Si bé Borràs pretenia que el secretari d’organització David Torrents, afí a ella, es quedés amb la carpeta municipalista, el secretari general adjunt David Saldoni, pròxim a Turull, va guanyar la votació. En senyal de protesta, el cercle més estret de Borràs va votar en contra de la ponència organitzativa i va ser l’únic que no va arribar al 99%, tot i que va mantenir igualment un ampli suport (90%).
Un text que, d’altra banda, empara precisament la líder del partit que, després d’haver forçat una modificació dels estatuts de la formació, podrà continuar com a militant i presidenta tot i que se li obri judici oral i fins i tot acabant sent condemnada per corrupció, ja que emmarquen el seu cas en un suposat ‘lawfare’ (guerra jurídica) de l’Estat contra ella mentre la resta de partits, fins i tot ERC i la CUP, li exigeixen que s’aparti i torni la batuta del Parlament, com preveu el reglament de la Cambra.
La política de pactes
Una de les qüestions que despertava més incògnites era la resolució de la política de pactes. Després de diverses transaccions, van acordar un redactat que, si bé prioritza les aliances amb forces sobiranistes, no tanca la porta a governar amb el PSC als municipis o les entitats supramunicipals, com és la Diputació de Barcelona.
Quant a la coalició a la Generalitat, Junts no prendrà cap decisió fins que completi la seva auditoria sobre el grau de compliment de l’acord amb ERC i serà llavors quan decideixi si donen veu a la militància o no.
Així que, per ara, malgrat la retòrica laurista, el turullisme imposa ordre i deixa fora de perill els acords vigents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
