Sánchez deixa pendents els canvis interns després del seu contraatac en el debat de la nació

El debat de l’estat de la nació també ha tingut impacte en la vida interna del PSOE. En aquest cas, per persuadir els dirigents que potser ara Pedro Sánchez no emprengui els canvis dels quals tant se sent parlar de portes cap endins. Ningú té evidències, perquè al cap i a la fi la decisió només correspon al president del Govern i secretari general, i li agrada manejar gelosament aquestes qüestions, però la impressió que s’escampa ara és que el moment més propici per emprendre els relleus, si és que finalment passa, és després de les vacances d’estiu. També la pressió és ara més consistent en el partit. És a dir, que si hi ha sortides o entrades es donarien més en el PSOE, i no en el Govern. Ferraz bull, però en realitat no hi ha senyals definitius del líder. Tot just «conjectures», com les qualifiquen fonts molt pròximes al cap de l’Executiu.

Ja una setmana abans del debat de la nació, i quan més vius estaven els rumors de remodelació interna, Sánchez va demanar als seus companys de la direcció federal que no fessin cas de «tonteries» i se centressin en l’important, a vendre l’acció de l’Executiu a tot Espanya. El president va passar aquesta setmana l’examen parlamentari, i la convicció total que el seu bon acompliment, el seu contraatac, ha servit per començar a virar el clima polític fa pensar, assenyalen ministres, alts càrrecs i dirigents consultats per aquest diari, que el líder no té incentius per moure peces, perquè tacarien la seva «setmana rodona» en el Congrés, rematada amb la reunió a la Moncloa amb Pere Aragonès.

S’afegeix un altre element d’anàlisi: ha arrencat la segona meitat de juliol i part del país està de vacances i desconnectada de l’actualitat política. Un dels comentaris més recurrents dins del PSOE és que la reestructuració del Govern de l’any passat es va ofegar de seguida. I es va emprendre el 10 de juliol. Dissabte, per a més detalls. El president té per endavant una intensa agenda abans del 2 d’agost –data de l’últim Consell de Ministres abans de les vacances–, amb cites com la taula de diàleg (encara sense dia fixat), la cimera hispanopolonesa de Varsòvia, el balanç de fi de curs davant els mitjans i una minigira pels Balcans.

A més, per a demà dilluns, 18 de juliol, no s’ha convocat l’executiva federal, per la qual cosa no hi pot haver comunicació oficial de canvis. Malgrat que això, alerta un càrrec, no és per si mateix un senyal definitiu. El precedent ho diu tot: Sánchez va remodelar el seu Govern el 10 de juliol del 2021, però també va provocar un canvi de moltíssima importància en el partit sense notificació prèvia. Va destituir José Luis Ábalos com a ministre de Transport i va forçar-ne la dimissió com a secretari d’Organització del PSOE. I va desposseir Adriana Lastra de la representació parlamentària perquè se centrés més en la seva funció com a vicesecretària general. Ábalos va ser reemplaçat immediatament per Santos Cerdán al capdavant de l’aparell i, al setembre, es va formalitzar el relleu de Lastra pel canari Héctor Gómez com a nou cap dels socialistes a la Cambra baixa, així com l’aterratge de la seva homòloga en el Senat, Eva Granados. La resta de la reestructuració interna va quedar per al 40è Congrés Federal del PSOE, l’octubre passat a València.

Errors en la comunicació

Sánchez, després de les desastroses eleccions andaluses del 19-J, sí que va insistir que calia millorar l’estratègia de comunicació, asseveració que alguns van interpretar com un indici de possibles canvis de portaveus. A la Moncloa sí que es té clar que ha fallat aquesta baula, perquè no havia «calat» el missatge de l’acció de l’Executiu. Però ningú s’atreveix a estendre la recepta.

El nou cicle electoral que s’obre a partir de setembre, a la rampa de sortida de les eleccions autonòmiques i municipals de maig del 2023, també suggereix per a diversos dirigents la necessitat de reforçar l’acció del PSOE, per preparar-lo i enfortir-lo de cara als comicis. L’executiva que va sortir del 40è Congrés, que s’esperava amb més pes polític, ha resultat que és igualment feble, amb prou feines sostinguda pels números dos i tres, Lastra i Cerdán, i els seus equips, i amb Felipe Sicilia, portaveu de la direcció, com a cara visible de Ferraz.

Però hi ha un altre element que es creua, gens menor, i que porta alguns a pensar que Sánchez pot intervenir. Es tracta de les disfuncions que s’aprecien a la cúpula per la tensió, amb alts i baixos, entre precisament Lastra i Cerdán. La bicefàlia, de nou, no ha provat bé en el PSOE. Tots dos coincideixen a assenyalar, segons il·lustren fonts molt pròximes a tots dos, que la relació entre ells és bona, que no hi ha problemes, que ja ha passat el pitjor moment. Va ser entre finals del 2021 i començaments del 2022.

Les tibantors entre la vicesecretària general i el responsable d’Organització van arribar a un punt que Sánchez va haver de delimitar més nítidament els espais de treball entre tots dos. El fruit d’aquell conflicte va ser el reglament de l’executiva federal, un document que s’aprova sempre després d’un congrés del partit i que no sol tenir cap substància. Sí en aquest cas, perquè el que va fer el president va ser reequilibrar el repartiment de poder, reforçant el paper de Lastra, atorgant-li el comandament de la comunicació i de l’estratègia dels grups parlamentaris.

El precedent del 2021

Des de l’òptica de la dirigent asturiana, segons indiquen fonts pròximes, no ha interferit en la vida interna del PSOE, tasca del cap de l’aparell. Al flanc contrari, se sent que és ella la que no ha trobat el seu espai després de deixar la representació parlamentària. De fons continua la responsabilitat última del fiasco de les andaluses, pilotades per Organització (com passa en tots els comicis), i la lectura una mica condescendent que se’n va fer, que va anar a càrrec de Lastra i de Sicilia.

Aquesta setmana, als passadissos de la Cambra baixa –no s’hi va veure la parlamentària asturiana, de baixa mèdica–, les preguntes seguien sense resposta. Ningú sap si els números dos i tres poden ser castigats i fins i tot apartats, tot i que el cop seria total, ja que tots dos són de la confiança del líder. Almenys, fins ara. I si perdessin el suport del líder, continuen fonts pròximes a un d’ells, «dimitirien». El secretari general podria llançar missatges indirectes: si, per exemple, penalitzés (o destituís) Sicilia, molt qüestionat internament, s’interpretaria com una desautorització de Lastra, perquè el diputat de Jaén pertany al seu cercle més pròxim. «Jo és que no he sentit Pedro parlar-ne malament de cap, així que em resulta difícil anticipar què pot passar», afirma una ministra de pes.

El que sí que tenen tots al cap és que a Sánchez no li agraden ni les intrigues ni les baralles en el seu nucli de poder, i va ser implacable quan va observar les picabaralles en el seu entorn: l’any passat va tallar en sec per acabar amb la pugna, ja gens soterrada, entre la llavors vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i qui era el seu cap de Gabinet, Iván Redondo. Tots dos van ser cessats, i la lluita interna és un dels elements (no l’únic) que es continuen adduint en el Govern i a Ferraz per explicar ambdues sortides. Des d’aleshores, el primer anell de poder a la Moncloa s’ha recompost: a Félix Bolaños, ministre de la Presidència, s’hi van unir el substitut de Redondo, Óscar López, i el seu número dos, Antonio Hernando.

La lletra dels estatuts

En qualsevol cas, ningú diu que sap què farà definitivament Sánchez. «Els canvis només els sap Pedro i no els consulta amb ningú», assegura un baró molt respectat i amb relació freqüent amb la cúpula. «Res de conjectures», remarca un càrrec governamental de primer nivell. Ara sí que s’escampa la impressió que els canvis poden afectar més el partit que el Govern, i això que abans de les andaluses molts dirigents i quadros territorials assenyalaven les flaqueses de l’Executiu, entre elles la falta d’un escuder potent del president, tasca que abans assumien Calvo i Ábalos. També s’ha assenyalat el portaveu en el Congrés, Héctor Gómez, tot i que fonts molt pròximes insisteixen que ell està «molt tranquil» i que gaudeix de la total confiança de Sánchez, que el va proposar directament. És a dir, que el seu nomenament no és quota ni de Lastra ni de Cerdán. La tensió interna és alta i els retrets són creuats.

El president pot procedir a canvis en el seu Gabinet sense problemes: és la seva prerrogativa constitucional. En el partit, també, tot i que el procediment és diferent. L’executiva federal és escollida pel congrés i les vacants que s’hi produeixin «seran cobertes per l’executiva a proposta de la Secretaria General i ratificades en el següent comitè federal», l’òrgan màxim de direcció, segons consigna l’article 34.4 dels estatuts. A més, l’executiva pot nomenar delegats federals, amb veu però sense vot. És a dir, que la potestat del líder és amplíssima.

Notícies relacionades

Sánchez i Aragonès reprenen el diàleg amb vista als Pressupostos

Sánchez i Aragonès pacten reunir la taula de diàleg l’última setmana de juliol

Un altre element d’anàlisi és la possibilitat que el president ordeni els relleus per designar candidats per a municipals i autonòmiques. Per exemple, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, per cobrir el buit a l’Ajuntament de Las Palmas.

El PSOE, doncs, es manté en guàrdia, a l’espera dels següents senyals de Sánchez. Però es podrien retardar. Si acaben arribant.