El ‘pistoler de Tarragona’ obre un inèdit debat sobre els límits de l’eutanàsia

L’eutanàsia sol·licitada per l’exvigilant de Tarragona que l’any passat va disparar els seus excompanys i un mosso ha obert un debat inèdit a Espanya sobre els límits del dret a una mort digna, que col·lideix amb el de les víctimes a ser compensades en el procés penal.

El Jutjat d’Instrucció número 5 de Barcelona va acordar la setmana passada donar llum verda a l’eutanàsia que ha sol·licitat l’exvigilant, que va patir una lesió medul·lar després de ser reduït a trets per la policia quan s’havia atrinxerat en un masia abandonada, malgrat l’oposició de les acusacions particulars que representen les víctimes que va disparar. L’home, que en l’actualitat és a l’Hospital Penitenciari de Terrassa en presó preventiva, està acusat d’haver disparat tres excompanys de feina que, com ell, eren guàrdies de seguretat, i un mosso.

Segons han explicat juristes consultats per Efe, la situació planteja un xoc entre dos drets fonamentals: l’eutanàsia, entesa com a part del dret a la vida, i el de les víctimes a la tutela judicial efectiva per un procés en el qual, precisament, l’acusat podria haver-los matat.

L’advocat penalista i diputat de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) Albert Carles Subirats explica a Efe que ni la llei d’eutanàsia ni tampoc la d’enjudiciament criminal preveuen limitacions a la mort digna, i reconeix la complexitat de la qüestió jurídica.

Deixar de banda el debat

El lletrat detalla que la jutge, en la seva interlocutòria, el que fa és abstreure’s del debat i autoritzar l’eutanàsia emparant-se amb la «dignitat» de l’acusat, que pateix una lesió medul·lar intractable i amb una situació que li provoca un gran patiment. «La col·lisió de drets en joc és la mateixa», destaca Subirats, que assenyala que la tutela judicial efectiva també protegeix el dret a la vida de les víctimes, que van veure la seva integritat en risc davant l’atac portat a terme presumptament pel pistoler i que, per tant, mereixen el reconeixement de la seva dignitat.

«Per equilibrar, quan tens un conflicte de drets has de buscar una solució proporcional», explica el lletrat de l’ICAB, que assegura que ha de ser satisfactòria per rescabalar totes les parts implicades. Per a Subirats, «el correcte seria arribar fins al judici, fer-lo, i a partir d’aquí portar a terme la prestació», ja que defensa que el judici es pot portar a terme en un termini raonable que, partint de la seva experiència com a lletrat, augura en «un any, un any i mig».

Solucions imaginatives

Per la seva banda, l’expert en bioètica Cristian Palazzi, professor a l’Escola Gimbernat –adscrita a la UAB–, proposa a Efe solucions «imaginatives» que permetin que aquestes víctimes vegin compensat d’alguna manera l’atac a la seva integritat. «S’ha de respondre a les vides d’aquestes víctimes no tant en funció de com responem a la vida del presumpte delinqüent, sinó enterament, íntegrament», defensa Palazzi, que desaconsella que l’acusat s’hagi de sotmetre a un «acarnissament terapèutic» que li allargui el patiment mentre es resol un procés penal que pot durar anys.

L’advocat de la secció de dret sanitari de l’ICAB Alejandro Gámez manté que la decisió s’ha de prendre amb «proporcionalitat», i per tant desaconsella allargar el patiment del presumpte autor perquè l’«acarnissament no compensa la satisfacció que obtindran» els damnificats. A més, Gámez destaca que sobre l’acusat del tiroteig recau la presumpció d’innocència, i que hi ha la possibilitat, com en qualsevol procés judicial, que sigui absolt. En aquest cas es pregunta de què hauria servit el patiment afegit.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La llei d’eutanàsia només preveu exclusions en cas de menors o de persones que no tinguin capacitat de decidir, qüestió a què s’acull la jutge que ha autoritzat que segueixi el procés per al presumpte autor del tiroteig. L’acusació del mosso ferit en l’incident, que representa el lletrat José Antonio Bitos, del sindicat USPAC, va demanar al jutge que es reconegués «el dret fonamental a la tutela efectiva de les víctimes», al considerar que tenien dret «al fet que es jutgin uns fets i obtenir una sentència sobre el fons».

«Un assassí, o presumpte en aquest cas, no pot esquivar ni el judici ni una condemna mitjançant una eutanàsia», de manera que ha de ser el jutjat que acordi «totes les mesures de protecció necessàries per evitar-les», segons Bitos, que exigeix que es paralitzi qualsevol acció eutanàsica de l’Hospital Penitenciari de Terrassa. En la seva interlocutòria, la jutge afirma que «s'entén el neguit» de les víctimes amb aquesta decisió, tot i que destaca que els damnificats «poden obtenir parcialment el rescabalament per altres vies, tot i que no òbviament en els termes desitjables».