La dimissió de Lastra sumeix el PSOE de nou en el desconcert

El PSOE viu una muntanya russa emocional. De la depressió alimentada durant setmanes, mesos, per la fragilitat del Govern i el majúscul fiasco de les eleccions andaluses del 19-J, va migrar a l’eufòria pel debat de l’estat de la nació. Però l’entusiasme va ser devorat aquest dilluns pel retorn a la incertesa. El partit s’enfonsava de nou en el desconcert quan va saber, a primera hora del matí, que deixava el seu càrrec Adriana Lastra, la vicesecretària general, la número dos, la dona que sempre va confiar en Pedro Sánchez, fins i tot quan el van fer fora del poder i no tenia ningú al seu costat. La mateixa dirigent va adduir raons personals, la necessitat de «tranquil·litat i repòs» absoluts que li han aconsellat els metges pel seu embaràs d’alt risc, però la seva sortida coincideix amb un robust mar de fons: les seves tensions amb el següent en l’escalafó, Santos Cerdán, secretari d’Organització, i la previsió de canvis a la cúpula del PSOE, camí que ara s’aplana per al president. La falta d’un relat consistent sobre l’ocorregut, els trets creuats i la inseguretat pels passos que ara farà Sánchez (quins i quan) erosionaven l’ànim d’un partit de natural ciclotímic.

Lastra (Ribadesella, Astúries, 43 anys) es va haver d’agafar una baixa laboral fa dues setmanes per un ensurt en la seva gestació, i de fet no va acudir al debat de la nació. Davant la «dificultat de compaginar les exigències de repòs i cures», amb la «intensitat que exigeix» la direcció del PSOE, la dirigent abandona el seu càrrec de vicesecretària general, el qual ocupava des del juny del 2017 i que va ratificar l’octubre passat. En un comunicat difós als mitjans [aquí en PDF], assenyalava que va traslladar la seva decisió «fa dies» al secretari general, a qui va agrair la seva «confiança tots aquests anys en un camí que molts van creure impossible» i que tots dos van fer realitat «pas a pas». El president li va correspondre de seguida via Twitter: «Estimada Adriana, ets una socialista exemplar. Gràcies al teu compromís i entrega durant tots aquests anys, el canvi al PSOE i a Espanya va ser possible. Continuarem treballant junts».

L’estupor va recórrer automàticament el PSOE. Tot i que el rum-rum que hi hauria canvis en el pont de comandament era un secret a crits, els relleus s’esperaven per a la tornada d’estiu. I no s’anticipava una sortida d’aquest calibre, «una pèrdua tan greu», i menys comunicada un dilluns de ressaca d’un debat que havia energitzat els socialistes. A molts va sorprendre (i va molestar) que justifiqués la seva dimissió amb un embaràs, perquè no hauria de ser obstacle per mantenir un lloc d’alta direcció en un partit feminista fins al moll. Aquesta estranyesa és la que va fer que bona part de la dirigència sospitar que la seva caiguda tenia més a veure amb les seves diferències, cada dia més insostenibles, amb Cerdán.

Querida @Adrilastra, eres una socialista ejemplar. Gracias a tu compromiso y entrega durante todos estos años el cambio en el @PSOE y en España fue posible.

Seguiremos trabajando juntos.

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 18 de julio de 2022

«L’ha pogut incomodar la tensió amb Santos, com moltes altres situacions en aquests anys, però això no el fa dimitir. No som superdones tot i que de vegades ho vulguem semblar. És difícil posar-se al cos i ment d’una dona que fa temps que desitja ser mare. Entre política i persona, l’Adriana va elegir persona. No hem de jutjar decisions», indicava una responsable de l’executiva federal que la coneix bé.

.@Adrilastra dimite como vicesecretaria general del PSOE https://t.co/ow4uEcsD2e pic.twitter.com/UQhNX78Msd

— Europa Press TV (@europapress_tv) 18 de julio de 2022

«És molt difícil estar a mitges»

Tots els dirigents de primer nivell consultats pròxims a Lastra comparteixen aquesta mateixa visió, que és una decisió «enterament seva». «Li ha canviat molt la vida amb l’embaràs. No ho deixa per esperar un nadó, sinó perquè sap que haurà d’estar nou o deu mesos de baixa amb unes eleccions autonòmiques i municipals a la vista, el maig del 2023. Ella sent que no pot deixar el partit descurat si li provoca un estrès afegit. És molt difícil estar a mitges», rubrica una ministra que es va assabentar de la notícia pels mitjans, a la vegada que tothom. Perquè la diputada va manejar la seva decisió amb absolut zel: molt pocs la sabien per endavant.

Però a altres quadros no els convenç aquest relat. Creuen que hi ha alguna cosa més. Uns dirigents assenyalen que ella es va poder anticipar a la reorganització que estava dissenyant Sánchez, tement-se un buidament de les seves funcions, d’altres indiquen que la seva sortida no podia «estar pactada» amb ell perquè «s’ha carregat l’efecte del debat posant el focus novament en les disfuncions orgàniques». I parlen més d’una dimissió induïda pel líder, perquè «està emprenyat amb ella, pels conflictes i la falta d’eficàcia, i pels moviments en les federacions», «sembrant», guanyant «afins».

«Es parlava que ella estava fent-se buits en diferents territoris, i si fos així és pecat mortal», il·lustra un cap de l’aparell regional. En l’entorn de Lastra neguen radicalment que ella estigués preparant el post-sanchisme, perquè és conscient que quan ell caigui, caurà tot el seu nucli dur. «Dubto que ell veiés cap deslleialtat», apuntala un alt cap amb molta relació amb el líder. Altres responsables miren tanmateix Sánchez, perquè ja no està al cor del poder cap d’aquells dirigents que van creure en ell i el van animar a aguantar i a llançar el pols a Susana Díaz el 2017: va cessar Carmen Calvo i José Luis Ábalos l’any passat, en la remodelació en la qual també va destituir Iván Redondo, i ara cau Lastra. Només queda Cerdán.

Notícies relacionades

Dimiteix Adriana Lastra com a número dos del PSOE i facilita a Sánchez la reorganització de la cúpula

Lastra o l’enèsim qüestionament d’una política embarassada

En el PSOE regnava l’estupefacció. Una prova més. En el xat de WhatsApp que comparteixen els membres de la direcció federal, com indicaven alguns d’ells a aquest diari, ningú es va atrevir si més no a obrir la boca o comentar la baixa de l’asturiana. Els missatges s’escrivien per privat.

¿I ara què? Aquesta era l’altra gran pregunta del dia. Per ara, sense resposta. Més incertesa encara. Ministres amb accés directe a Sánchez i comandaments de primer i segon nivell contactats, tots, confessen estar perduts o prefereixen no respondre i esperar que s’escampi. Ningú sap si el líder emprendrà els canvis pendents, per greixar la maquinària electoral del partit, ara, al juliol, o ja al setembre. Si afectaran també el Govern. Si nomenarà nou vicesecretari general o deixarà la plaça vacant per no repetir una bicefàlia sempre indigesta en el PSOE. Si destituirà Cerdán. Si ordenarà relleus en les representacions. A les quinieles, per a alguns, guanyen punts l’ex-‘lehendakari’ Patxi López o Antonio Hernando, el director adjunt de Gabinet a la Moncloa. Però Sánchez no ha donat encara pistes i el seu partit torna a tensar-se.