Junts: l’amenaça d’una altra DUI queda en mans de la direcció, i la sortida del Govern s’allunya com a opció

El cas més clar és el de la promesa de tornar a proclamar la independència. La ponència política preveu una tardor calenta, amb plans de cadascun dels consellers del partit per preparar la desconnexió amb Espanya. Això es reflectirà, afirmen, en el debat de política general al Parlament. I després, en mobilitzacions. Ara bé, el com i el quan és un secret notable, que queda en mans de la direcció. «No ho saben ni ells», contesta un membre del partit, crític amb la presidenta Laura Borràs, a la pregunta de què tenen previst fer a Junts per executar la secessió, com prometen. En canvi els més radicals s’aferren al text de la ponència i estan convençuts que aquesta vegada sí que s’aconseguirà la independència, aprenent dels errors i buscant la unitat. De fet, aquesta unitat independentista –un objectiu tan reclamat com no assolit des de fa anys– és condició prèvia per executar qualsevol acció contundent. Per això, la conclusió és més aviat convergent: s’amenaça (l’Estat, ERC) de precipitar esdeveniments, però de moment no hi ha pla concret conegut.

També s’ha posat l’accent en un cop de porta ja conegut per part de Junts: el cop de porta a la taula de diàleg. Amb tot, en cap moment el partit renega d’un procés negociador. El que rebutja és l’actual fórmula dissenyada per ERC i el Govern central. Es tracta d’una posició, la del partit de Puigdemont, coneguda per tots. Com va ser conegut l’intent del mateix president d’arribar a un acord amb el Govern espanyol abans de proclamar la independència. O l’intent del president Torra de negociar també amb el Govern central.

Noms que reapareixen: Rull, Trias...

Algunes decisions del partit també van en una direcció neoconvergent. Josep Rull, exconseller empresonat per la sentència del procés i posteriorment indultat, ha rebut una de les ovacions del conclave de l’Hospitalet de Llobregat. És el president del Consell Nacional. El càrrec és el menys important, el simbolisme és el destacable: Rull és l’antítesi de les persones que a Junts estan per sortir del Govern o per provocar inestabilitat social en aquests moments o que consideren secundària la gestió autonòmica en el Govern. La seva cara és netament la de la recuperació dels valors neoconvergents. Com ho seria l’elecció de Xavier Trias com, de nou, candidat a l’alcaldia de Barcelona. Trias és l’essència de l’esperit convergent i compta amb suports notables per intentar un altre nou assalt a la capital catalana.

Supressió d’impostos

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

Un altre element neocovergent és la decisió del partit, a l’eix ideològic, de proposar la supressió dels impostos de successions i donacions. Una iniciativa que rebaixaria notablement les arques públiques del Govern i que té un caire ideològic clarament liberal, és a dir, clarament convergent. Junts ha disposat que existeixin tres corrents ideològics interns, la d’esquerres, la socialdemòcrata i la liberal. De les dues primeres es coneixen poques accions guanyadors, en el si de les discussions del partit.

En paral·lel a aquest exercici de sentit comú combinat com una acció retòrica molt contundent en els discursos, Junts ha salvat les discussions internes posant sordina a la pèrdua de competències d’un càrrec de confiança de Laura Borràs i aconseguint una gran integració dels centenars d’esmenes que es van presentar a les quatre ponències. L’exercici d’unitat també es pot batejar com a propi de l’estil convergent i de la voluntat del secretari general, un Jordi Turull que ha evitat i evita el xoc frontal amb la presidenta del partit, Laura Borràs.