L’altre cas Tàndem: Dolores Delgado & Álvaro García

 «N’hi ha més, molts més projectes que veuran la llum durant els pròxims mesos i que responen a un objectiu: fer realitat un Ministeri Fiscal professional al servei de la ciutadania», va dir. 

Com una política en campanya, després de posar-se les medalles, va assenyalar: «Perquè em permetreu que digui que augmentar la plantilla, percebre més emoluments, tenir més mitjans o més presència pública només té una finalitat, que és la de millorar el servei públic que prestem, perquè no som res més que servidors públics». Massa poc. 

També es va referir al futur: «N’hi ha més, molts més projectes que veuran la llum durant els pròxims mesos i que responen a un objectiu: fer realitat un Ministeri Fiscal professional al servei de la ciutadania». 

Agraïments

I no va faltar una menció a qui –ara se sap– s’encarregaria d’aquests projectes. «Vull agrair a la secretaria tècnica i al seu fiscal en cap [Álvaro García] l’activitat desenvolupada que ha sigut un exemple de modernitat, versatilitat i dedicació. Professionals procedents majoritàriament del territori, d’una altíssima qualificació, que han demostrat un sentit de servei públic exemplar. Gràcies companyes i companys».  Doncs això. Dolores ‘Lola’ Delgado tenia dissenyada la seva pròpia sortida i havia acordat el full de ruta, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, amb Pedro Sánchez. 

 En el seu balanç del 29 de juliol, la fiscal general va deixar un buit, cosa que al divan d’un psicoanalista o una psicoanalista seria qualificat com un acte fallit. Un acte fallit que il·lumina el desenllaç de la seva carrera en el Ministeri Fiscal. 

 Es tracta del seu projecte de ministra de Justícia, d’establir per llei que quan un fiscal general de l’Estat abandona el seu càrrec passa a ser automàticament fiscal de Sala del Tribunal Suprem, la categoria més alta de la carrera. 

 Però també ho va tornar a intentar des de la fiscalia general de l’Estat amb una esmena introduïda en la llei concursal [sic] pel grup socialista en el Congrés dels Diputats en què es disposava, mitjançant una reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF), que el fiscal General de l’Estat «adquirirà la categoria de fiscal de Sala del Tribunal Suprem una vegada es produeixi el seu cessament». Tanmateix, aquest segon intent va tornar a fracassar per l’oposició d’Unides Podem, el PP, Ciutadans i Vox. I la protesta de les associacions de fiscals. 

   Fa tot l’efecte, segons van dir a EL PERIÓDICO fonts fiscals, que a la tercera la vençuda. De manera clara: que Dolores Delgado, una vegada recuperada – perquè encara se sotmetrà a una nova intervenció quirúrgica d’esquena– aspirarà, si la seva salut l’hi permet, a ser fiscal de Sala a càrrec de la fiscalia de Memòria Democràtica de nova creació. Perquè serà un fiscal d’aquesta categoria la que estableix la nova llei. Si bé s’ha aprovat la llei passaran diversos mesos fins que la plaça surti a concurs, en l’últim trimestre del 2022. 

  Planificada i ordenada

La planificada i ordenada sortida de la FGE es corporitza en el nomenament de la persona que Delgado ha designat el seu successor: Álvaro García. 

  I ja que tant es parla de la categoria de fiscal de Sala, el fiscal en cap de la secretaria tècnica no és el número dos de la FGE. La número dos és la tinenta fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, a qui Delgado va proposar abandonar el lloc de fiscal en cap del Tribunal Constitucional per saltar al Suprem. És la tinenta fiscal la que substitueix la FGE i assumeix les seves funcions. 

El nomenament d’Álvaro García i sobretot la seva ‘compra’ indubtable per Pedro Sánchez i la ministra de Justícia, Pilar Llop, de la iniciativa, és un índex del poder de Dolores Delgado. Perquè només ella podia proposar i fer que fos el seu successor «natural». 

  El fiscal en cap de la secretaria tècnica que acaba de ser nomenat fiscal General de l’Estat ha sigut una peça clau en algunes de les principals operacions d’alt voltatge de Delgado. ¿Per exemple? L’eliminació del fiscal del cas Tàndem-Villarejo, Ignacio Stampa. Va ser García, que, sense autoritat per a això, va ordenar al fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Carlos Ruiz de Alegría, prorrogar la falsa investigació contra Stampa per presumptes filtracions del sumari a una de les acusacions populars, la d’Unides Podem, en aquesta causa durant gairebé un any per rematar la feina amb la sortida de Stampa de la Fiscalía Anticorrupció i per aquesta via del cas Tàndem-Villarejo. 

   ¿No han llegit Pedro Sánchez o Pilar Llop la descripció que va fer el fiscal Ruiz de Alegría, un fiscal afiliat tota la seva vida a la Unió Progressista de Fiscals (UPF), la de Dolores Delgado, sobre la conducta d’Álvaro García per acabar amb Stampa?  

 Va ser Álvaro García qui es va servir de les denúncies de María Montero i d’Acodap, el segell de l’exjutge Fernando Presencia (sí, la mateixa associació que ha acusat falsament Delgado de cobrar diners a Panamà) per mantenir artificialment obert l’expedient contra Stampa i poder així donar el vernís que necessitava Delgado en el seu pla inconfessable de justificar, implícitament, d’aquesta manera el rebuig a la la concessió de la plaça fixa a la qual Stampa aspirava a la Fiscalia Anticorrupció i per la qual s’havia deixat la pell, juntament amb el fiscal Miguel Serrano, en el cas Tàndem-Villarejo. Això va passar el 27 d’octubre del 2020. 

 Precisament, Alvaro García va utilitzar Acodap, qui li va enviar un escrit urgent el 26 d’octubre del 2020, en vigílies del Consell Fiscal, per renovar la seva denúncia, en nom de «la seva afiliada María Montero», i demanar al fiscal Ruiz de Alegría –que havia proposat dues vegades l’arxiu de les diligències–prorrogar les falses investigacions. Va usar Acodap i l’exjutge Fernando Presencia per a les seves pròpies finalitats enviant la seva nova denúncia a la Fiscalia del TSJM, que ja n’acumulava moltes, i al fiscal en cap de la Inspecció, Fausto Cartagena. 

La cel·la de Villarejo

 I això va passar –qualsevol semblança amb la realitat no va ser per pura coincidència– quaranta-vuit hores després que el fiscal Stampa, al capdavant d’un grup de policies, va fer una entrada i registre a la cel·la de Villarejo, a la presó d’Estremera, en la qual l’excomissari li va etzibar: «¿Però a tu encara no t’han fet fora? ¡Què acollonida deus tenir la meva amiga Lola [Delgado, la fiscal general de l’Estat]» 

 L’agraïment a Álvaro García ha sigut merescut. Perquè en el Consell Fiscal va venir a dir que ell era l’únic responsable de les maniobres inconfessables comeses contra Stampa. Però l’exfiscal en cap del TSJM, Jesús Caballero Klink, va ser el testimoni de càrrec de tot el muntatge. I ho va saber quan Dolores Delgado i Álvaro García el van citar al madrileny carrer de Fortuny un dia de desembre del 2020.  

 Delgado no li va donar el que volia, la renovació del seu mandat en el TSJM, però ...el va compensar amb una plaça en el Tribunal Constitucional a la institució i a la justícia espanyola», va dir ahir Santiago Viada qui va denunciar els atacs al fiscal Stampa– 

  «El candidat a FGE ha sigut corresponsable de tot allò que ha merescut la crítica a la institució i a la justícia espanyola i per tant participa sense matisos del fracàs i desprestigi de la gestió de Dolores Delgado per la qual cosa la seva elecció només s’explica des de la indiferència al mal causat», va dir a EL PERIÓDICO. 

 García hereta una taula en la qual en primer lloc hi ha la proposta de nomenament del fiscal en cap Anticorrupció. El mandat d’Alejandro Luzón va vèncer a mitjans de juny passat. Però Luzón està segur que el renovaran per cinc anys més. 

 Paraula de Lola. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia