Sánchez prepara un canvi profund en la direcció del PSOE per rearmar-lo de cara al cicle electoral

Almenys ja hi ha un horitzó temporal cert. Dissabte. El 23 de juliol, Pedro Sánchez aclarirà tots els dubtes dels ajustos que ha dissenyat per a la seva cúpula al PSOE. I seran profunds, pel primer senyal, poderós, que va enviar ahir: la convocatòria per a aquell dia del comitè federal del partit, el màxim òrgan de direcció. Però, a partir d’aquest punt, les certeses s’escapoleixen perquè encara no ha procedit als nomenaments, a revelar si més no quina nova estructura té al cap. Tot i que sí que sembla més que consolidat que el nucli dur de la Moncloa guanyarà més terreny, més poder, al marge que aquest triomf es tradueixi en un desembarcament dels seus alts càrrecs a Ferraz. El nom que més figura a les quinieles és Antonio Hernando, director adjunt de Gabinet. Però en les apostes internes també emergeixen altres dirigents en ascens: l’ex-‘lehendakari’ Patxi López en una representació o la ministra Pilar Alegría en un lloc més rellevant en l’executiva.

Una vegada que Adriana Lastra va dimitir com a vicesecretària general, el líder podia haver esperat fins després de l’estiu per repensar la seva executiva del PSOE i posar-la a punt de cara al cicle electoral. Podia haver fet un petit retoc i punt. Però va decidir sufocar l’angoixa del partit fixant una data, dissabte, i citant el seu comitè federal. És a dir, que va accelerar i va llançar el missatge, com confirmaven fonts del seu entorn a la Moncloa i a Ferraz, que es disposa a una remodelació de pes, perquè al convocar el màxim esglaó de poder té mans lliures per introduir tots els canvis orgànics que vulgui. Els estatuts prescriuen, en el seu article 34.4, que la cobertura de vacants o la reorganització de la direcció ha de ser aprovada per l’executiva i ratificada pel comitè. Per a aquest dissabte, estan convocades la cúpula primer i el màxim òrgan a continuació.

En les últimes hores s’havia estudiat la possibilitat que Sánchez decidís muntar un comitè electoral per greixar la relació amb Ferraz, que portés les regnes de les campanyes de les autonòmiques i municipals i després de les generals. Una mena d’‘executiva paral·lela’. Però per aprovar la seva formació n’hi havia prou amb reunir l’executiva federal. Que el president citi el comitè és indicatiu que mourà les peces de la seva pròpia cúpula, la que va ser votada en el 40è Congrés Federal, l’octubre passat, per un 94,94% dels delegats. És a dir, que probablement cobreixi la vacant de Lastra, però també pot remoure la qüestionada representació del PSOE – en mans de Felipe Sicilia, molt pròxim a l’ex número dos– o fins i tot designar un nou secretari d’Organització, en substitució del navarrès Santos Cerdán. Precisament, la difícil cohabitació d’aquest i Lastra explica tant la pressa del partit com la decisió del president de precipitar els relleus.

El PSOE convoca un Comité Federal este sábado tras la dimisión de Lastra como vicesecretaria general https://t.co/FR5UPfVmtq pic.twitter.com/EFYuvW2jNZ

— Europa Press TV (@europapress_tv) 19 de julio de 2022

«Ferraz ha flaquejat»

«El que està clar és que Ferraz ha flaquejat en aquests mesos. No hi és. I si Pedro ha d’entrar a Ferraz és perquè Ferraz no funciona, i ell necessita el PSOE (i Unides Podem) a ple rendiment. Necessita greixar la maquinària del partit per a l’any i mig que ve, i requereix un engranatge que funcioni 24/7», analitza un alt càrrec de la Moncloa. ¿Com es materialitza? «Hi pot haver un comitè electoral que per dalt dissenyi idees, planifiqui grans línies, però els soldats els ha de posar el partit, perquè si el PSOE perd tensió, que és el que ha passat a Andalusia, no hi ha res a fer». «Els comitès electorals els hem tingut per a paperetes i censos... ¿Substituirà un comitè l’executiva federal? No té sentit això, perquè a més en els comitès poses el nucli dur de la direcció», il·lustra un baró regional de pes. A Ferraz també se sosté la mateixa tesi: que una vegada que Lastra ha aplanat el camí, el líder l’aprofitarà per reordenar la seva casa, canviar el xassís, modificar el cor del poder.

Sánchez podria ubicar els seus càrrecs de confiança de la Moncloa en el comitè electoral, per fer visible qui són els rostres del poder socialista. El primer anell de poder el formen el seu director de Gabinet, Óscar López, i el seu dos, Antonio Hernando, més el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Amb els dos primers el president va recuperar la relació el 2021 després d’anys de distanciament: després de veure’s tombat pels barons el 2016, tots dos, que havien sigut els seus col·laboradors, li van donar l’esquena. López va dirigir la campanya de primàries de Patxi López, i Hernando va continuar com a portaveu en el Congrés. Va servir la gestora per passar del ‘no és no’ a Mariano Rajoy que va enarborar Sánchez a l’abstenció, gir que va ser molt injuriat internament. Però Sánchez va rescatar els que eren els seus dos íntims amics en el partit, perquè tots tres van treballar a les ordres de Pepe Blanco quan aquest era secretari d’Organització de José Luis Rodríguez Zapatero. «Tots van aprendre llavors com es dirigeix l’aparell i com es guanyen eleccions», valora avui un alt cap de la Moncloa.

¿Aterrarà de facto Hernando a Ferraz, amb galons? No se sap encara. Ni, tampoc, si és així, a quin lloc recalaria. Hi ha els que no el veuen als comandaments de l’aparell o en un càrrec rellevant en la direcció socialista, perquè la seva tasca «és necessària en la Moncloa», ja que és qui organitza l’acció política del Govern. El seu nomenament seria una bomba, precisament pels recels que suscita en el sanchisme de soca-rel. D’altres sí que creuen que podria ser promocionat.

¿Ajustos també en el Govern?

De qualsevol manera, la Moncloa guanyarà presència en la dinàmica quotidiana del partit. Per començar, perquè Sánchez probablement corregirà la disfunció existent, ja que la relació de Lastra amb Hernando no podia ser fluïda: ella, expliquen els que la coneixen bé, no podia digerir que aquells que havien traït el cap el 2016 estiguessin de nou al seu costat. «Però aquest partit es governa des de la Moncloa. Sempre ha sigut així –assenyala un president autonòmic–, és un partit de govern que està al servei del país. Pedro sí ha que perdonat Antonio i Óscar, però la tropa no oblida, té el record de les nits a la trinxera».

Un altre nom en ascens és el de Patxi López. Ara se’l mira com a possible nou portaveu en el Congrés, en substitució del canari Héctor Gómez, tot i que hi ha els que també el veuen com a portaveu de l’executiva, en lloc del jaenès Felipe Sicilia, molt lligat a Lastra i molt qüestionat. A la cúpula adverteixen que va ser molt significatiu que, la setmana passada, en la segona jornada del debat sobre l’estat de la nació, Sánchez li reivindiqués per la seva contribució al final del terrorisme i l’abracés de manera carinyosa. L’ex-‘lehendakari’ atresora una llarga trajectòria política i és apreciat en el partit. La crítica a Sánchez, de fet, era que estava molt desaprofitat des que el va integrar a la seva direcció el 2017. No formava part del seu cercle de confiança ni se’l va emportar al Govern.

També circula en el PSOE la idea d’una possible promoció de la ministra d’Educació, Pilar Alegría, valor en alça. ¿Potser com a nova vicesecretària general? És una opció que ronda en les tertúlies del partit. Alegría ja va ser secretària d’Organització del PSOE aragonès, portaveu de la campanya de Susana Díaz en primàries, consellera regional. Es coneix bé la formació i s’aprecia que sap replicar al PP. Perquè el que necessita la Moncloa, indiquen fonts governamentals, és reforçar el perfil de l’executiva del PSOE per «cobrir els flancs» i atacar els conservadors sense lligams en un llarg any electoral que serà «molt dur» i en el qual Alberto Núñez Feijóo parteix en millor posició, ja col·locat com a primera força fins i tot en el CIS, com va mostrar el seu baròmetre de juliol conegut aquest dimarts. La promoció d’Alegría, a més, obriria el dubte de si és necessària una reestructuració immediata de l’Executiu o bé es deixa per quan s’hagin de fer ajustos per treure ministres a candidatures electorals.

Una figura en el punt de mira és la de Santos Cerdán. Els pròxims a Lastra donen per fet que caurà amb la remodelació interna. «Qui va iniciar tot aquest embolic, melmentent contra ella, ho va ser. ¿I ara el premiarà a ell?», es pregunten. En el cercle de l’exvicesecretària assenyalen que ella va marxar «anticipant-se a un buidament de les seves funcions» i «farta de les pressions, de tothom, de raons, de la cinquena planta» de la seu federal del PSOE. O sigui, d’Organització. Per això entenen que Cerdán, «per dignitat», hauria de dimitir. Però no opinen així altres dirigents consultats que, tot i que reconeixen la seva escassíssima visibilitat, sí que li reconeixen la seva relació orgànica amb els territoris, que sempre ha fluït sense problemes.

Notícies relacionades

Lastra o l’enèsim qüestionament d’una política embarassada

Dimiteix Adriana Lastra com a número dos del PSOE i facilita a Sánchez la reorganització de la cúpula

Sánchez ja va començar a virar la nau amb la remodelació del Govern de fa un any. Es va desfer de part dels seus fidels, amb la traumàtica caiguda de Carmen Calvo i José Luis Ábalos –i la celebrada caiguda del director de Gabinet, Iván Redondo–, i va començar a reconciliar el partit, esborrant el primer sanchisme. Ara podria emprendre la segona part d’aquesta operació, laminant per complet al cercle original que el va animar a donar la batalla en les primàries contra Susana Díaz del 2017. D’aquest anell, només queda Cerdán. Una cosa que indigna els que llavors el van acompanyar. «Això és una òpera de figurants entorn d’un tenor i la seva carrera política, no pintem res ningú. ¿Passem d’un gir a l’esquerra anunciat en el debat de la nació que ara prenguin l’enviï els ‘Blanco boys’, els que van trair el ‘no és no’? ¿Quins són llavors els seus principis i els seus fonaments?», remarca una veterana.

El president pretén llançar un missatge rotund portes endins (i per fora), fent un rentat de cara profund de la direcció que ell mateix va elegir fa menys d’un any. «Però és igual: manarà ell, i només ell», conclouen els que desconfien dels seus moviments. El PSOE continua expectant.