Sánchez ultima el disseny del seu nou equip en el PSOE i estudia projectar Pilar Alegría i Patxi López

El nerviosisme i l’expectació s’han apoderat del PSOE. Tothom mira cap a la Moncloa, cap a Pedro Sánchez. Cap a on farà inclinar la balança, com pretén proveir-se millor de cara a les eleccions municipals i autonòmiques del maig i les generals –si no s’avancen– de finals d’any. Queden tot just dos dies, fins al 23 de juliol, perquè se celebri el comitè federal, el màxim òrgan de poder, i el president no ha revelat encara la nova alineació, però el que sí que ja està clar, perquè així ho va deixar per escrit en la convocatòria del comitè, llançada als correus dels dirigents aquest dimecres, és que ordenarà una remodelació àmplia de la seva executiva i que els canvis arribaran als grups parlamentaris. Les dues figures que, «amb seguretat», seran projectades, segons indiquen fonts de Ferraz, són la ministra d’Educació, Pilar Alegría, i l’ex ‘lehendakari’ Patxi López. Tots dos ja formaven part de l’actual cúpula, però guanyaran pes i visibilitat.

La dimissió de l’asturiana Adriana Lastra com a vice secretària general, precipitada dilluns passat, ha apressat Sánchez a portar a terme uns ajustos que barrinava des de feia temps. La seva sortida, de fet, li ha donat l’oportunitat de fer una reestructuració en profunditat del seu nucli dur en el PSOE tot just nou mesos després del 40è Congrés Federal, celebrat a València l’octubre passat. Ara, en línia amb el que han demandat dirigents i territoris, vol envoltar-se de pesos pesants per afrontar l’últim tram de la legislatura (amb les enquestes en contra i el PP per davant), posar en tensió el partit, sortir al combat del PP i posar en valor l’acció de l’Executiu. I, de passada, aturar les disfuncions que patia la cúpula per la tensió evident entre Lastra i el secretari d’Organització, Santos Cerdán. Però en el fons, Sánchez s’esmena a si mateix, reconeix que va fallar fa menys d’un any en l’anomenat congrés de la unitat. El xoc de realitat li va arribar a través del fiasco absolut de les eleccions andaluses del 19-J.

Pilar Alegría (La Zaida, Saragossa, 1977) té totes les paperetes per pujar en l’escalafó socialista. Forma part de l’actual executiva, tot i que només com a vocal. Ara podria convertir-se, segons diferents fonts, en vice secretària general –cobrint la vacant de Lastra–, o bé en responsable d’organització –el càrrec de més rang orgànic, perquè en depèn la interlocució amb els territoris–, i hi podria afegir ser la portaveu, en substitució de l’andalús Felipe Sicilia, home molt pròxim a la diputada asturiana i molt qüestionat internament.

És a dir, en aquesta segona hipòtesi, ella podria ser cap de l’aparell socialista, ministra i portaveu de la direcció o bé quedar-se amb aquests dos últims càrrecs. Alegría compta amb una llarga trajectòria orgànica i institucional: ja va integrar els equips d’organització quan lideraven la cartera Leire Pajín i Marcelino Iglesias, i després va ser responsable d’organització del PSOE aragonès (2014-2017), ha sigut diputada nacional (2008-2015), consellera i parlamentària autonòmica (2015-2019), cap de llista a l’Ajuntament de Saragossa (2019), delegada del Govern a la comunitat (2020-2021) i titular d’Educació des de fa un any. Dins el partit valoren un «important pòsit» polític i la seva capacitat d’atac al PP.

En cas que Alegría fos llançada dins del PSOE a un càrrec molt rellevant, s’obriria el dubte d’una crisi de govern, opció a què el cap de l’Executiu semblava més reticent. En l’entorn de la ministra i a Ferraz descarten que ella cultivi carrera autonòmica, perquè vol bolcar-se en la seva projecció nacional. És a dir, que no competirà contra el president regional, Javier Lambán, molt allunyat del líder, per ser la candidata a l’Aragó el 2023.

Patxi López (Portugalete, 1959), diputat per Biscaia des del 2016, es podria convertir en el nou portaveu del grup a la Cambra baixa, en substitució del canari Héctor Gómez. Però hi ha qui el veu com a portaveu a Ferraz o fins i tot com a vicesecretari general. López ja va formar part de la primeríssima direcció de Sánchez, el 2014, com a responsable d’Acció Política i Ciutadania. Després, va competir contra ell i contra Susana Díaz en les primàries del 2017, i va quedar tercer, però ell va ser l’única quota d’integració que es va permetre l’avui president en aquella executiva sortida d’una terrible guerra interna.

El va fer secretari de Política Federal però, en el passat 40è Congrés, a l’octubre, li va rebaixar galons i el va nomenar responsable de Memòria Democràtica i Laïcitat. Sánchez mai el va incloure en el seu cercle de poder, però ara el vol més a prop, per aprofitar la seva autoritat interna i el seu tarannà, a més de la seva trajectòria política com a històric militant del PSE i com el ‘lehendakari’ que va conduir al final d’ETA. És una cara reconeixible del partit, i això és el que també busca el líder: referents polítics.

Mode electoral

¿Què passarà amb l’actual número tres, el navarrès Santos Cerdán? Sánchez no ho ha confirmat públicament. A la seu federal hi ha qui creu que hauria de dimitir, «per dignitat», que si no ho fa el líder forçarà la seva caiguda. Però els que el coneixen bé indiquen que està «tranquil», que se sent «avalat», i remarquen que si el president li demanés fer un pas enrere «mai s’enrocaria i renunciaria al càrrec immediatament». Ell mateix així ho assegura taxativament en declaracions aquest dimecres a ‘Diario de Navarra’. Per ara, segueix parlant amb el cap per preparar el comitè federal de dissabte. Des dels territoris, destaquen la bona interlocució amb ell en els últims anys.

«Però Santos», convé un dirigent regional, «no és un secretari d’organització com van poder ser Txiki Benegas o Pepe Blanco, que tenien estratègia, pes propi i discurs». En contra de Cerdán hi ha, assenyalen algunes fonts, que Sánchez no vol que s’estengui la lectura de vencedors i vençuts. És a dir, que podria rebutjar que s’imposés el relat que el número tres ha guanyat la número dos. I segons aquesta interpretació, i també tenint en compte que la remodelació serà àmplia i profunda, hi hauria l’opció que Cerdán fos sacrificat.

Sánchez guarda amb sigil les seves cartes. Està conversant aquests dies amb alguns barons, aprofitant que està visitant els seus territoris per atendre l’emergència dels incendis o inauguracions d’obres. Diversos dels que han sigut contactats pel president asseguren a aquest diari que ell no els ha explicat els seus plans, però ells els han expressat la seva «confiança» en què reorganitzi el partit segons la seva voluntat.

Segons indiquen fonts del partit, no està previst que hi hagi una reducció de l’executiva. Perd força, així mateix, l’opció que es creï de seguida un comitè electoral, a tall d’‘executiva bis’. Aquesta alternativa hauria sigut raonable, segueixen alguns de consultats, si Lastra no hagués dimitit, per buidar de poder la cúpula, però al marxar ella i convocar-se el comitè federal el líder pot procedir als ajustos orgànics sense problemes.

Notícies relacionades

Lastra o l’enèsim qüestionament d’una política embarassada

Dimiteix Adriana Lastra com a número dos del PSOE i facilita a Sánchez la reorganització de la cúpula

També s’allunya la possibilitat que Antonio Hernando, director adjunt de Gabinet de Sánchez, desembarqui a Ferraz. El president, i aquí coincideixen tots, també es guardarà alguna sorpresa, com sol fer. Com va passar l’any passat quan va refer el seu Executiu i va canviar el cor del poder. Les vacants en la direcció s’hauran de produir forçant dimissions, perquè no estan previstos els cessaments als estatuts, ja que l’executiva del PSOE és elegida pel congrés federal.

El que també aprovarà el comitè és el calendari de les primàries autonòmiques i municipals. No de les generals. Ferraz preveia llançar la planificació en un comitè federal previst per al setembre, però al caure Lastra, tot s’ha accelerat. El missatge, de qualsevol manera, és unívoc: tot el PSOE s’ha de posar ja en mode electoral.