Sánchez acontenta el PSOE i opta per pesos pesants per al combat electoral

Pedro Sánchez produeix una nova versió d’ell mateix. Es reinventa esmenant-se. Corregeix per complet la trajectòria que va emprendre fa tot just nou mesos, en l’últim congrés federal del PSOE, el número 40, per fer despertar el seu partit, aplicar-li una potent teràpia de xoc per tal de proveir-lo de cara a la duríssima contesa electoral, de més d’un any, que s’acosta a partir del setembre. El secretari general i president sotmet el seu nucli de poder a una cirurgia profunda, sense contemplacions, col·locant en la primeríssima línia de foc tres pesos pesants –María Jesús Montero, Patxi López i Pilar Alegría– i repescant un quart veterà –Miquel Iceta–. Sense tocar, sobre el paper, la figura del cap de l’aparell, Santos Cerdán. El líder revoluciona el PSOE, com fa un any va fer amb el seu Govern, i amb això sufoca l’ansietat de les seves files, que li demanaven un revulsiu per arribar fins al final de legislatura i afrontar les successives batalles amb el PP (municipals i autonòmiques al maig, generals, en principi, a finals del 2023) amb certes garanties. La renovació del cor de Ferraz, com corroboraven quadros federals i territorials, més pròxims i més distants, va provar bé, va funcionar com un lenitiu per a un partit molt tocat després de la debacle d’Andalusia.

Perquè el cop sobre la taula de Sánchez és poderós. Adriana Lastra va precipitar els moviments amb la seva dimissió com a vicesecretària general, dilluns passat. Però amb això va donar peu al líder a reconstruir la seva primera línia defensiva, triant perfils experimentats, «reconeixibles i sòlids», pura sangs del PSOE, respectats en totes les latituds, amb «empenta». Precisament per llançar el missatge, com va dir en el debat de l’estat de la nació, que «va a totes». Que es regira contra el designi de les enquestes.

El comitè federal d’aquest dissabte, 23 de juliol, dirà amén –un plat precuinat i sense debat, com es lamentaven els sanchistes de soca-rel– als canvis anunciats per degoteig aquest dijous, en una altra estratègia perfectament calculada per la Moncloa. Són uns quants. Un, el president consagra la seva ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, una dona de la seva total confiança, com a vicesecretària general, en substitució de Lastra. Dos, Patxi López, el primer i únic ‘lehendakari’ socialista de la democràcia, el que va contribuir al final d’ETA, és rehabilitat i es converteix en el nou portaveu socialista al Congrés, com a relleu del canari Héctor Gómez. Tres, una altra ministra, la d’Educació, Pilar Alegría, assumeix la representació del PSOE, que moltes vegades havia derivat cap a la irrellevància mediàtica en mans del seu predecessor, l’andalús Felipe Sicilia, un alfil de la ja exnúmero dos. Quatre, la recuperació de Miquel Iceta, el president del PSC. El ministre de Cultura i Esport, un experimentadíssim polític i bon coneixedor de les entranyes del poder, entra en l’executiva per ocupar la cartera que ara deixa l’ex ‘lehendakari’, la de Memòria Democràtica i Laïcitat. Cap dels tres ministres deixarà els seus departaments: compaginaran així partit i Govern.

El veritable nou poder socialista

Cinquè senyal, Santos Cerdán continua al capdavant d’Organització, ara amb un adjunt, el jove diputat per Jaén Juanfran Serrano, que ja treballava amb ell a la cinquena planta de Ferraz. Serrano cedeix la seva àrea, la de Pacte de Toledo i Inclusió, a Iván Fernández, alcalde de Corvera (Astúries), el nom que Sánchez havia pactat amb el cap del Principat, Adrián Barbón, per cobrir la plaça de Lastra.

I sisè moviment, el reciclatge de les ‘matines’, la reunió dels dilluns que concentrava el nucli dur de la Moncloa i Ferraz. Sánchez munta un grup de decisió al màxim nivell per conduir les regnes de l’estratègia i el discurs. Un cercle restringit en què penetraran cinc ministres –María Jesús Montero (Hisenda), Félix Bolaños (Presidència), Pilar Alegría (Educació), Isabel Rodríguez (portaveu de l’Executiu)–, més els portaveus del Congrés (Patxi López) i el Senat (Eva Granados, que continua), el secretari d’Organització (Santos Cerdán) i el director de Gabinet del president, Óscar López, un altre veterà del PSOE ja rescatat després de l’àmplia remodelació del Govern de l’any passat. Aquestes nou persones constitueixen el primer anell de confiança de Sánchez. Són els seus pretorians. Aquí descansa el veritable nou poder socialista, encarregat de greixar i coordinar millor l’acció de l’Executiu i el partit. Perquè res grinyoli i per multiplicar els decibels dels missatges.

Notícies relacionades

María Jesús Montero, la perícia negociadora

Pilar Alegría, la nova veu socialista per connectar els votants

La recomposició de la cúpula deixava sucoses lectures en clau interna. La més evident, la que sempre es recalca, tot i que potser no prou, és que només mana i decideix el president. Únicament ell. Els últims dies ha xerrat amb els barons, però no els ha consultat els nomenaments, i ells li han donat carta blanca. Per això és Sánchez el que es reinventa un altre cop, reconeixent implícitament que el 40è Congrés, el de l’octubre passat, a València, el de la unitat socialista, va ser fallit en el terreny polític, perquè als nou mesos ha hagut de canviar el motor després d’una clatellada molt severa a les urnes: Andalusia Ara aposta, insisteixen des del seu entorn i reconeixen fora, per valors «segurs», dirigents de «provada solvència», pesos pesants «i no pesos ploma», veus autoritzades. Capaces d’encarar-se amb el PP en la «gran batalla» que comença en un mes. «No podíem no prendre decisions», remarquen fonts governamentals. Les que s’adopten ara afecten el PSOE, no l’Executiu, que el president prefereix no tocar per ara. Tot i que ja res es descarta.

«Encert total, tots. És una tornada al PSOE que el sanchisme, no Sánchez, havia menystingut», «tot va millor», «contents», «augmenta la potència de l’executiva federal», se sent de boca de diferents dirigents, tot i que d’altres advertien contra la «monarquia absoluta» de Sánchez. I