Càrrecs de Salut no aclareixen al jutge qui va ralentir la vacunació de policies nacionals i guàrdia civil

Els quatre alts càrrecs de la Conselleria de Salut imputats pel retard en la vacunació de la covid de policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya no han aclarit aquest divendres davant el jutge de Barcelona que instrueix el cas que va decidir fer-ho d’aquesta manera i prioritzar l’administració de la dosi als Mossos d’Esquadra i a les policies locals. Els quatre encausats van atribuir el retard a la tardança a rebre el cens d’agents dels dos cossos i en la decisió que la vacuna d’AstraZeneca només es podia subministrar als menors de 60 anys, segons fonts de l’acusació particular, exercida els sindicats Jupol i Jucil. L’advocat d’aquestes dues organitzacions, Marco Navarro, va assegurar que sol·licitarà al jutjat noves diligències. El procés judicial estan incoat pels presumptes delictes de prevaricació i vulneració dels drets dels treballadors.

El jutge va interrogar, sense la presència del fiscal i en qualitat d’imputats, a Carmen Cabezas Peña, que va ocupar primer el càrrec de subdirectora general de Promoció de la Salut i posteriorment va ostentar la Secretaria de Salut Pública; Sara Manjón del Solar, exdirectora de l’àrea d’Organitzacions i Professionals del Servei Català de Salut; Xavier Rodríguez Guasch, exdirector de Serveis del Departament de Salut i Adrià Comella Carnicé, exdirector del Servei Català de Salut. Tots ells van rebutjar després del seu interrogatori, d’una hora i mitja, fer declaracions als mitjans de comunicació.

«Un bé preuat»

Les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO van indicar que Carmen Cabezas va explicar al jutge que la vacunació de covid és molt diferent de qualsevol altra campanya d’aquest tipus, que ella no va prendre la decisió de qui se li havia de subministrar la dosi abans i que desconeixia qui ho va fer. Es va presentar com una tècnica que només executava. Va concretar que «cada capsa de vacunes era un bé preuat», i va remarcar que per a Salut «tots els treballadors són iguals».

Quan el TSJC va ordenar que es vacunés els policies nacionals i els guàrdies civils, l’abril del 2021, només el 5% d’empleats d’aquest cossos havien rebut la vacuna, mentre que aquesta xifra s’elevava al 83% en els Mossos d’Esquadra, segons l’acusació. La Guàrdia Urbana de Barcelona, com va precisar davant el jutge un dels imputats, va organitzar un centre de vacunació massiva. Els sindicats denunciants afirmen que amb aquestes imputacions no fan «més que confirmar la injustícia patida per milers d’agents» i «el tracte discriminatori» que reben les forces de seguretat de l’Estat per part de la Generalitat.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Un dels imputats va arribar a reconèixer en la seva compareixença que el cens dels agents dels dos cossos van trigar «dues o tres setmanes». Aquest llistat l’entregaven cadascun dels cossos. En el cas de la Guàrdia Civil, un tinent coronel, i per la Policia Nacional, un inspector. L’ordre venia donada per la direcció general a Madrid de cada institució. Tots els encausats van admetre (fins i tot un d’ells guardonat per la Policia Nacional) el retard a l’hora de vacunes als guàrdies civils i policies nacionals. En un comunicat emès aquest divendres, la Conselleria de Salut ha sortit en «defensa» de la «professionalitat de tot l’equip que ha participat en la campanya de vacunació, que ha sigut exemplar a Catalunya i ha sigut posada com a exemple per la mateixa» Organització Mundial de la Salut (OMS)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar el desembre del 2021 que el pla de vacunació de la Generalitat va ser «discriminatori» per als efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a Catalunya. Els magistrats van estimar el recurs que van presentar l’Associació de la Guàrdia Civil, Justícia Civil (Jucil) i Justícia Policial (Jupol) contra la Conselleria de Salut.