Presons acosta 11 presos d’ETA a presons d’Euskadi i Navarra

La Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri de l’Interior, ha acordat el trasllat a presons del País Basc i Navarra sis excaps de la banda terrorista ETA, un condemnat per l’assassinat del regidor del PP Gregorio Ordóñez i un altre per l’assassinat del socialista Fernando Bues. En total, nou aniran a Euskadi (per tant, ja en seran 118 a l’autonomia, segons dades de l’Associació de Víctimes del Terrorisme) i dos a Navarra (202).

Entre els traslladats hi ha l’excap etarra Ainhoa Múgica, traslladada de Logronyo al País Basc, i condemnada el 2009 per l’Audiència Nacional a 75 anys de presó per la seva participació en l’atemptat que va acabar amb la vida de Santos Santamaría Avendaño. Va ser condemnada a 1.243 anys de presó com a autora de l’atemptat que va posar fi a la vida de Manuel Carrasco Almansa, Santiago Esteban Junquer, José Ramón Intriago Esteban, Florentino López del Castillo, Félix Ramos Bailón i Martín Rosa Varela, l’11 de desembre del 1995 a Madrid. A més, compleix 20 anys de condemna per l’atemptat el 2001 contra el subsecretari general de Policia Científica, Juan Junquera, en què aquest i 96 persones més van resultar lesionades. També va ser condemnada a 18 anys de presó per un delicte d’estralls terroristes per haver ordenat als membres del ‘comando Xoxua’ d’ETA perpetrar l’atemptat contra la torre de Logronyo comès el 10 de juny del 2001.

L’exdirigent etarra Gorka Palacios Alday anirà del Centre Penitenciari Madrid VII a una presó del País Basc, i va ser condemnat a 30 anys de presó per la seva participació en l’atemptat que va acabar amb la vida de Pedro Antonio Blanco el 21 de gener del 2000 a Madrid. També va ser condemnat a 83 anys com a autor de l’atemptat que va segar la vida de Luis Ortiz de la Rosa el 2001 a Madrid.

Juan Antonio Olarra Guridi serà trasllat del Centre Penitenciari de Logronyo a Sant Sebastià. Aquest excap de la banda va ingressar a la presó el 26 de juliol del 2010 i compleix una condemna acumulada de 30 anys per assassinats, homicidis i delictes d’atemptat, terrorisme, estralls i tinença d’explosius i dipòsit d’armes.

Per la seva banda, Juan Ramón Carasatorre Aldaz anirà del Centre Penitenciari d’El Dueso (Cantàbria) al Centre Penitenciari de Pamplona. Va ser condemnat el 2011 per l’Audiència Nacional a 30 anys de presó com a autor de l’assassinat del regidor del PP, Gregorio Ordóñez.

Ibai Ayensa Laborda anirà de la presó de Logronyo al País basc, està empresonat des del 5 de març de 2004 i compleix una condemna de 31 anys i 15 dies pels delictes d’atemptat, dipòsit d’armes, tinença d’explosius i associació il·lícita, i per una falta de lesions.

José Lorenzo Ayestarán Legorburu és un altre dels etarres que deixa el Centre Penitenciari de Sòria per traslladar-se a Sant Sebastià. L’Audiència Nacional el va condemnar el 2015 a 36 anys de presó per l’assassinat d’Antonio Recio Claver, i el 2014, per l’assassinat d’Eugenio Lázaro Valle, en què l’any següent el Tribunal Suprem va confirmar els 27 anys de presó imposada. A més, el 2014 va ser condemnat a 81 anys de presó per l’assassinat d’Avelino Palma Brioa, Ángel Prado Mella i José Luis Vázquez Platas.

Ainhoa García Montero, una altra exlíder etarra, és traslladada del Centre Penitenciari d’Astúries a una presó del País Basc. Va ser condemnada el 2011 per l’assassinat de José Ángel Santos Laranga i Josu Leonet Azkune. La Secció Quarta de l’Audiència Nacional també la va condemnar a 22 anys per un delicte de tinença i dipòsit d’explosius i dos delictes de dipòsit d’armes relacionats amb l’arsenal que el ‘comando Buruntza’ guardava en un pis de Zizurkil i una llotja de Zaldibia (Guipúscoa).

També Eneko Gogeaskoetxea Arronategui, un altre dels màxims dirigents de l’aparell militar i logístic d’ETA, anirà del Centre Penitenciari d’El Dueso (Cantàbria) al Centre Penitenciari de Zaballa. Va ser condemnat el 2016 per l’Audiència Nacional a 92 anys de presó per la mort de l’‘ertzaina’ José María Aguirre Larraona durant l’intent d’assassinat al Rei emèrit durant la inauguració del Museu Guggenheim de Bilbao el 1997.

Juan Carlos Iglesias Chouzas, també excap, deixarà la presó de Dueñas, a Palència, per traslladar-se al Centre Penitenciari de Zaballa. El 2003 va ser condemnat a un total de 82 anys de presó per la seva participació en l’atemptat perpetrat per ETA el 7 de novembre del 1991 a Erandio i que va acabar amb la vida del nen Fabio Moreno. Així mateix, el juny del 2006 va ser condemnat a 40 anys de presó per la seva relació amb l’atemptat contra Ramón Bañuelos Echevarría. El 2006 també ho va ser a més de 1.200 anys de presó per la seva participació en l’atemptat perpetrat el 2 de setembre del 1990 a Bilbao i que va segar la vida de José Manuel Alba Morales i Luis Alberto Sánchez García. A més, compleix 35 anys de condemna per la seva participació en l’atemptat que va posar fi a la vida de Luis Alfredo Achurra Cianca el 14 de desembre del 1990 a Amorebieta. A això, s’hi afegeix una condemna de 52 anys de presó per la seva participació en l’atemptat que va acabar amb la vida de José Manuel Cruz Martín el 8 d’abril del 1991 a Baracaldo.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Patxi Javier Macazaga Azurmendi anirà del Centre Penitenciari d’El Dueso (Cantàbria) a Sant Sebastià. El 2004 va ser condemnat a 39 anys de presó com a responsable de l’atemptat que va segar la vida de Juan María Jaúregui Apalategui. Aquell any també va ser condemnat a 81 anys de presó com a responsable de l’atemptat que va acabar amb la vida de Ramón Díaz García i a 81 anys més per l’assassinat de José Ángel Santos Laranga i Josu Leonet Azkune.

Finalment, l’etarra Luis Mariñelarena Garciandia anirà a Pamplona des del Centre Penitenciari de Dueñas (Palència). El 2002 va ser condemnat a 100 anys de presó com a responsable de l’atemptat en què van resultar assassinats Fernando Buesa Blanco i el seu escorta Jorge Diez Elorza al febrer del 2000.