Queden 70 presos d’ETA en presons no basques

L’última llista de presos etarres amb canvi de presó aprovat porta 11 noms molt sonats de la trajectòria criminal de la banda. Entre ells, el de Juan Carlos Iglesias Chouza, Gaddafi, i els caps militars Ainhoa Montero i Gorka Palacios. A la presó de Pamplona hi aniran dos: José Ramón Carasatorre, condemnat per l’assassinat del regidor donostiarra del PP Gregorio Ordóñez, i Luis Mariñelarena, coautor de l’assassinat del dirigent socialista Fernando Buesa.

Els trasllats confirmats ahir per Institucions Penitenciàries trigaran encara «unes setmanes» a materialitzar-se, expliquen fonts de l’administració carcerària basca. Abans de portar a terme el trasllat físic es necessita concertació amb l’autoritat penitenciés basca i, a les seves presons, estudiar l’expedient del pres i decidir a quin dels tres centres penitenciaris bascos anirà i en quin mòdul concret serà internat.

Tenint en compte el decalatge de temps entre cada resolució d’Interior i l’arribada a un destí basc, aquestes fonts autonòmiques consideren molt poc probables més trasllats durant el període vacacional estival.

Tot i que a l’estiu s’alenteix el pols administratiu, no poden descartar-se nous anuncis d’acostaments de presos d’ETA aquest estiu. L’administració penitenciària de l’Estat no para a l’agost la tramitació de les revisions del compliment de penes dels presos al seu càrrec.

De fet, les juntes de tractament de les presons –de les quals parteixen les propostes de trasllat o canvi de grau dels presos, que s’eleven a la direcció del centre, i d’aquesta a la Secretaria General– tenen un màxim de sis mesos per a «avaluar i reconsiderar» cada cas, segons el «model individualitzat de tractament» de què parla l’article 105,1 del Reglament Penitenciari.

Durs reticents

No tots els presos d’ETA estan per la feina de sol·licitar o acceptar el benefici que suposa, i mana la llei penitenciària, complir condemna el més a prop possible del lloc d’origen. Una desena de condemnats per terrorisme, segons fonts coneixedores del col·lectiu d’interns de la banda, per diversos motius no volen ser traslladats a Euskadi. Entre ells, segons les mateixes fonts, hi ha els tres etarres captius reclosos a la presó d’Estremera (Madrid), a 520 quilòmetres de Sant Sebastià. Dos d’aquests tres són dels anomenats «durs» de la banda, refractaris a expressar qualsevol mostra de penediment pel dolor causat. Són també els tres més allunyats del País Basc: Gorka Palacios, Irantzu Gallastegi i Xabier García Gaztelu, ‘Txapote’.

Els noms dels dos últims, que són parella, han sigut profusament recordats aquests dies amb motiu del XXV aniversari de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco i la reobertura i ampliació de la investigació judicial del cas, en el qual vol personar-se l’única familiar directa de la víctima que viu: la seva germana Marimar.

En total són 183 els interns d’ETA que compleixen condemna en diversos graus en presons espanyoles i franceses. D’ells, 166 són a aquest costat de la frontera. El passat dia 1 hi havia al sistema penitenciari basc 99 presos i set en llibertat condicional. Des d’aleshores, han complert ja la seva pena íntegra dos dels condicionals i un dels reclosos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

De tots els presos que són en presons basques, més de 70 estan en segon grau, el règim més comú de vida intramurs. No n’hi ha cap en el règim més tancat, l’aïllament del primer grau penitenciari, pel qual solen passar tots els terroristes amb delictes de sang.

Cap pres d’ETA compleix condemna en presons catalanes. El penal càntabre del Dueso, amb 13 etarres, i la presó de Logronyo, amb 15, són ara els dos centres penitenciaris pròxims al País Basc que més població reclusa d’aquest tipus allotgen. Disset condemnats per la seva relació amb ETA compleixen graus atenuats a casa seva, segons el recompte que fa el col·lectiu Etxerat, de familiars i pròxims a aquests interns.