Pilar Alegría: «Som conscients del cabreig i la incertesa de la gent»

Pilar Alegría Continente (La Zaida, Saragossa, 1977) torna a Ferraz més d’una dècada després. Llavors era membre de l’executiva federal i ajudava en Organització Leire Pajín primer i després Marcelino Iglesias. I era una jove diputada en el Congrés reclutada per José Luis Rodríguez Zapatero. Després va encadenar diversos càrrecs: secretària d’Organització del PSOE aragonès (2014-2017), parlamentària i consellera autonòmica (2015-2019), portaveu de la campanya de Susana Díaz en primàries (2017), candidata (i guanyadora) en les eleccions municipals a Saragossa el 2019, delegada del Govern a la comunitat (2020-2021) i per fi ministra d’Educació i Formació Professional de Pedro Sánchez. I ara, sí, torna a casa seva, però amb més comandament a la plaça. Com a portaveu de l’executiva. Per multiplicar el missatge del Govern i del partit.

Són les tres de la tarda d’aquest 23 de juliol i Alegría rep EL PERIÓDICO a la quarta planta de la seu federal del PSOE. Acaba de concloure el comitè federal que ha ratificat el seu nomenament, el de tots els nous càrrecs de la direcció, en què també seran figures capitals María Jesús Montero i Patxi López. La ministra i portaveu insisteix que el Govern i el partit són conscients que cal comunicar, però també «explicar» i «escoltar» els ciutadans, apropar-se a ells i les seves inquietuds. I també, i aquesta serà una de les seves principals missions, que cal desmuntar les «mentides» del PP, primer en les enquestes. Aturar-lo per poder «guanyar» a les urnes el 2023.

¿Quan va rebre la trucada del president?

Em sembla poc prudent traslladar aquest tipus de trucades. Vaig tenir la conversa amb ell en aquests dies anteriors. Assumeixo la responsabilitat de portaveu amb enorme privilegi i amb el màxim respecte, perquè ser una veu més d’un gran partit, per a una dona que fa més de 23 anys que milita és un veritable honor. Els companys que m’han precedit i jo mateixa intentem donar el millor de nosaltres mateixos i aportar el nostre gra de sorra en benefici d’aquest projecte i partit. 

¿Què li va demanar el president? ¿Com es pot impulsar la representació del partit, molt qüestionada internament quan estava en mans de Felipe Sicilia?

Em trasllada que desenvolupi aquesta nova responsabilitat sent com soc jo. Amb claredat –soc una dona directa–, i amb tenacitat, com a bona aragonesa. Comunicar, fer-ho bé, però també saber escoltar. Tenim l’obligació i la responsabilitat d’escoltar més les persones. Em demana fer-ho amb proximitat, perquè ens correspon parlar dels veritables problemes de les persones, de les seves inquietuds, de les necessitats. I fer-ho d’una manera pedagògica, explicant-li a la ciutadania les mesures, solucions i propostes que des del Govern s'adopten per sortir d’aquesta crisi després de l’atac de [Vladímir] Putin a Ucraïna. Així que proximitat, pedagogia, però també contundència a l’hora de denunciar les mentides i els insults de l’oposició. Perquè soc una dona compromesa amb la veritat. I aportaré la meva feina, les meves ganes i el temps que faci falta per millorar la coordinació entre el partit i el Govern. 

¿Però com revitalitzarà la comunicació a partir d’ara?

S’obre una nova etapa que acabarà el 2023, amb l’any electoral, i es tanca un curs polític en què destaquen dues fites importants: la cimera de l’OTAN i un debat de la nació en què s’ha vist que el president és perfectament conscient del cabreig de la ciutadania. Fa anys que estem en pandèmia, i quan semblava que l’estàvem superant, esclata aquesta guerra. Som perfectament conscients d’aquesta situació de cabreig i incertesa. I el que vam traslladar també en el debat de la nació és que, coneixent la situació, l’important és fer-se càrrec de l’estat anímic de les persones i també continuar generant aquest escut social per cuidar i protegir les classes mitjanes i treballadores del país.

Parla de «proximitat», que demanen el president i els barons. Yolanda Díaz parlava que a l’Executiu li faltava «ànima». ¿El Govern no ha sigut prou empàtic?

El president ho comentava en el comitè i també en el debat de la nació: som conscients que ens hem pogut equivocar. 

¿En què?

Quan hem pres certes decisions, segurament ens ha faltat saber explicar-ne el contingut, traslladar el missatge d’una manera pedagògica o més clara. Però torno a l’inici: portem una legislatura molt difícil. Malgrat aquesta complexitat, no ens trobaran, ni al Govern ni al PSOE, en el catastrofisme a què alguns, com el PP, ens volen portar. El PP és el partit de la catàstrofe: o la provoca o la desitja. Una frase que vam escoltar els espanyols fa 12 anys a l’exministre Cristóbal Montoro continua sent de rabiosa actualitat per al PP: «Deixa que aquest país caigui, que ja l’aixecarem nosaltres». Aquest país no caurà ni necessitarà el PP perquè l’aixequi. El que sí que farà aquest Govern, des del principi de la legislatura, amb els ertos, el salari mínim, l’ingrés mínim vital, és posar mesures sobre la taula i protegir els ciutadans corrents, les classes mitjanes i treballadores.

¿Ha faltat debat intern a l’hora de plantejar la remodelació?

A aquest partit, si alguna cosa el defineix, és la intensitat dels nostres debats. No ho dic només per ara. N’hi ha prou amb fer la vista enrere a les hemeroteques. El secretari general té la potestat de fer nomenaments i plantejar modificacions que s’han vist ratificades en l’executiva i en el posterior comitè, en què tots els que som membres tenim ús de la paraula, i les intervencions d’aquest matí han sigut de suport a allò que l’executiva federal avui [per dissabte] ha plantejat. No fugim mai del debat.

S’atribueix el desgast del Govern a la comunicació. ¿El problema no es troba en les polítiques?

Les mesures que està plantejant el Govern des del principi de la legislatura, des que va esclatar la pandèmia, només han tingut un objectiu: protegir la gent corrent, posar mesures per generar aquest escut social. Després de la crisi del 2008 les receptes no van ser les mateixes, i això cal explicar-ho i recordar-ho. Convé també que fem aquesta reflexió: governar no és fàcil, no és senzill. Governar comporta prendre decisions, i és possible que algunes d’aquestes decisions, fins i tot quan s’expliquen, no siguin les més encertades. El que aquest Govern no farà en cap moment és quedar-se immòbil. L’immobilisme no entra dins del full de ruta d’aquest Govern.

¿El soroll que emana de la coalició desmobilitza l’esquerra?

Hem de ser conscients que aquest és el primer Govern de coalició de tota la història democràtica. És possible que hi hagi debat, i és lícit, lògic i fins i tot sa. El que és realment important és que aquest Govern té clar des del primer dia el seu rumb i ha posat sobre la taula lleis i respostes fonamentals per protegir els ciutadans i continuar en aquest camí de transformació. 

¿No va saber aturar el partit el cop del PP per la llei de memòria que va pactar amb Bildu? 

Li diria que la qüestió no és que Bildu doni suport a algunes mesures, és per què el PP no dona suport a cap mesura que és bona per a aquest país. Perquè el PP no l’hem trobat. 

Potser tampoc l’han buscat. 

Estem esperant la resposta de les 11 propostes que li va traslladar el president a [Alberto Núñez] Feijóo. El que ens hem trobat des del primer moment és una oposició obstruccionista i negacionista a tot. La qüestió és per què el PP ha votat en contra de les 150 iniciatives aprovades a les Corts. Hem hagut de pactar amb molts grups i s’ha de lamentar que el PP sempre hagi mantingut aquesta posició negacionista. Com per exemple amb la reforma laboral, que venia ratificada pel diàleg social. El PP té un especial interès per generar crispació en aquells temes que pot entendre que divideixen la ciutadania. El PP va voler utilitzar aquesta llei per parlar d’altres coses, per voler dividir-nos, i per enganyar la ciutadania, perquè aquesta llei no parlava de les víctimes del terrorisme. Les víctimes del terrorisme saben que gràcies a un Govern socialista tenen una llei que els reconeix, però ells van utilitzar aquesta llei de memòria per intentar tornar a dividir-nos. Continuen tenint un cert interès a reescriure el passat d’aquest país. Aquest és el seu problema.

¿Els ciutadans entenen que el Govern no tingui una actitud més proactiva en la defensa del castellà a les aules catalanes?

Li contestaré primer com a mare. Si el meu fill anés a una escola a Euskadi, Catalunya, les Balears o el País Valencià, el meu principal interès seria que el meu fill, quan acabés l’ensenyament obligatori, sabés parlar amb la mateixa fluïdesa i facilitat el castellà i l’eusquera o el català o el gallec. Aquest seria el meu principal interès i prioritat. Ho seria com a mare i ho és com a ministra. De fet, la mateixa reforma educativa incideix clarament en aquesta qüestió. L’important és que els joves que tenen la sort d’educar-se en unes comunitats autònomes on tenim una llengua cooficial acabin l’ensenyament bàsic dominant dues llengües. Però també li dic que des del primer moment aquest Govern s’ha comportat fermament i respectuosament amb els diferents estaments del nostre país. Sempre hem defensat que són d’obligat compliment les sentències en aquest país i més quan són sentències fermes.

Però és evident que el PP ha fet servir també aquest tema, aquesta qüestió identitària, per dividir-nos, per crispar. No deixa de ser curiós que les crítiques que fa el PP sobre la qüestió de la llengua es concentrin a Catalunya, a València, les Balears o Euskadi. ¿I què passa, que a Galícia no? És casualitat que sigui l’única comunitat autònoma on governa el PP. Sincerament, em sembla absolutament indignant que s’utilitzi la llengua com a arma llancívola i, sobretot, com a element per dividir-nos els uns als altres. Aquí, sens dubte, a nosaltres no ens trobaran. 

¿A què atribueix que el PP sigui ara mateix primer a les enquestes?

Convé primer recórrer a la prudència. Crec que queden 44 setmanes per a les pròximes eleccions autonòmiques i locals i un temps més, gairebé un any i mig, per a les eleccions generals. Primer missatge: al PP se li farà eterna aquesta legislatura. I apa que no deu tenir Pablo Casado enquestes que el fan semblar el futur president del Govern...

No el CIS, i a Feijóo sí.

Bé, sens dubte el senyor Casado tenia múltiples enquestes que el feien president i que el PP era la primera força d’aquest país i, malgrat això, avui és a casa seva. La nostra prioritat és governar, governar amb seriositat, amb empatia, posant sobre la taula molts recursos públics amb l’únic objectiu de continuar enfortint aquest escut social. I quan arribin les eleccions la ciutadania parlarà. I aquest partit, unit i en forma, és imparable. Que ningú s’equivoqui: el PSOE no es resignarà ni abaixarà els braços. Quan arrenquem la campanya, anirem a totes, perquè, a més, sabem com es guanyen eleccions i les guanyarem: les municipals, les autonòmiques i les generals. 

Vostè no és de les ministres més conegudes [no sap qui és el 74,9%, segons el CIS], com altres companys seus. ¿Què és el que passa perquè no rendibilitzi el Govern la seva gestió? 

Per a mi, l’important és que la gestió que estem fent i les mesures adoptades afavoreixin la vida de la ciutadania. Això és el més important. El grau de coneixement es cura amb el temps.

Notícies relacionades

¿Qui és qui en els canvis que Sánchez ha fet al PSOE?

Sánchez ultima el disseny del seu nou equip en el PSOE i estudia projectar Pilar Alegría i Patxi López

¿Descarta ser candidata a les eleccions autonòmiques del 2023 a l’Aragó? 

Ho uneixo amb la pregunta anterior. Soc ministra del Govern d’Espanya i portaveu del PSOE, molta tasca a què em dedicaré en cos i ànima. Però és que, a més, a l’Aragó tenim un magnífic president que es diu Javier Lambán i que, sense cap dubte, després d’aquestes eleccions del maig, ho seguirà sent.