El PSOE tindrà escollits els seus candidats a autonòmiques i locals a mitjans de desembre

El PSOE ja obre el procés per elegir els candidats a les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig del 2023. I tot es tancarà abans que en la convocatòria anterior, el 2019. Ara, els caps de cartell hauran d’estar ja designats, a tot tardar, a mitjans de desembre.

El comitè federal del partit va aprovar aquest dissabte per assentiment el calendari elaborat per la Secretaria d’Organització que dirigeix el navarrès Santos Cerdán [aquí a PDF]. Més tard, al setembre, l’executiva del PSOE està facultada per aprovar les bases precises que regularan la convocatòria.

El màxim òrgan dels socialistes, per tant, va procedir aquest 23 de juliol a llançar les primàries i aprovar el ‘timing’ d’unes primàries que hauran de celebrar-se per triar caps de cartell per a les eleccions a comunitats autònomes, ajuntaments insulars (Canàries), consells insulars (Balears), Juntes Generals (de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba) i ajuntaments de més de 20.000 habitants, tret dels casos en els quals el PSOE formi part del Govern de la institució, ocupi la presidència i aquesta opti a la reelecció.

En les primàries hi participaran els militants i afiliats del partit i de Joventuts Socialistes tot i que, d’ofici o a petició de les executives regionals, Ferraz podrà acordar eleccions obertes a la ciutadania a autonomies i municipis de més de 50.000 habitants. En aquest últim cas, també serà la cúpula de Pedro Sánchez la que estableixi un calendari específic.

El document aprovat pel comitè federal fixa, primer, una finestra general, tal com ja avançava divendres aquest diari. Els candidats s’hi hauran de presentar entre el 19 i el 20 de setembre, després recollir avals, proclamació d’aspirants, campanya i finalment votació el 9 d’octubre en primera volta. Si cap dels aspirants supera el 50% dels sufragis, els dos més votats passen a segona ronda una setmana més tard, el 16 d’octubre.

Eleccions a 12 de les 17 autonomies

Però si, per «motius polítics o orgànics» —per exemple, perquè s’està a la recerca d’algun fitxatge—, es vol escapar-se d’aquest calendari general, se n’habilita un altre d’«alternatiu». Una segona finestra. En aquest cas, les cúpules regionals hauran de sol·licitar l’ajornament a Ferraz abans del 10 de setembre. Si es dona el vistiplau, els candidats es presentarien entre el 21 i el 22 de novembre, després seguiria la recollida de firmes, la proclamació dels aspirants, campanya i jornada de votació l’11 de desembre a la primera ronda i el 18 a la segona volta. Això significa que si Sánchez vol promocionar algun dels seus ministres a alguna candidatura, ha de revelar-ho, a tot estirar, al novembre, tot i que no hauria d’abandonar immediatament l’Executiu.

Als municipis de menys de 20.000 habitants, l’elecció dels candidats no es fa per primàries, sinó mitjançant una llista completa, i les assemblees locals en aquest cas han de reunir-se entre el 16 de novembre i el 12 de gener.

Les candidatures completes, en tots els nivells del partit, han de quedar tancades per a començaments del 2023. La comissió federal de llistes es reunirà el 25 de gener per avaluar les planxes per a les autonòmiques i les dels ajuntaments de més de 50.000 habitants, que haurà de ratificar el comitè federal el 28 de gener. El cens que s’utilitzarà per a tots els processos de primàries és el tancat l’1 de juny del 2022.

El 28 de maig del 2023 se celebren eleccions a tots els municipis d’Espanya i, a priori, a 12 de les 17 comunitats autònomes (totes, menys Catalunya, Euskadi, Galícia, Andalusia i Castella i Lleó) més Ceuta i Melilla. El PSOE és al capdavant de nou executius regionals (Astúries, Navarra, Aragó, País Valencià, Castella-la Manxa, Extremadura, La Rioja, Canàries i Balears) i cogoverna en dos més (a Cantàbria, amb el PRC de Miguel Ángel Revilla, i al País Basc, amb el PNB). El PP lidera les altres dues regions: Isabel Díaz Ayuso a Madrid i Fernando López Miras a Múrcia.

Notícies relacionades

Sánchez admet errors i colla el PSOE de cara al llarg any electoral: «Toca posar una marxa més»

Sánchez mobilitza el PSOE i accelera l’elecció de candidats per aturar Feijóo

Això vol dir que a les nou comunitats que els socialistes presideixen no hi haurà primàries i tampoc a Cantàbria –a Euskadi no hi ha comicis fins a 2024–, ja que seran candidats els actuals presidents (Adrián Barbón, María Chivite, Javier Lambán, Ximo Puig, Emiliano-García-Page, Guillermo Fernández Vara, Concha Andreu, Ángel Víctor Torres i Francina Armengol) i el vicepresident càntabre, Pablo Zuloaga. En aquelles autonomies on els socialistes són en l’oposició es presentaran, d’entrada, els seus barons regionals (Juan Lobato a Madrid i Pepe Vélez a Múrcia), tot i que hi haurà primàries. D’aquesta manera, la pugna es focalitzarà en els ajuntaments, però la plaça sempre més complicada, Madrid, ja sembla assignada a l’actual delegada del Govern en la comunitat i líder del partit a la capital, Mercedes González.

A Castella i Lleó no hi hauria d’haver nous comicis perquè ja es van celebrar, de manera anticipada, el febrer d’aquest any, però el president de la comunitat, el popular Alfonso Fernández Mañueco, podria dissoldre les Corts regionals per compassar-se de nou amb la resta de territoris i intentar deslliurar-se de Vox. És una possibilitat que manegen els socialistes, que, en aquest cas, podria tornar a presentar-se Luis Tudanca «si ell així ho volgués i ho volen els seus companys», remarquen a aquest diari en l’aparell federal.