Cinc anys de l’estiu en què un president del Govern es va asseure a l’Audiència Nacional

La trama Gürtel és una d’aquelles notícies que semblen gairebé permanents, com un soroll de fons, i que des que esclaten fins que desapareixen van creixent i minvant per onades, dilatant-se en el temps tant com ho fan els casos judicials a Espanya. L’estiu del 2017 va ser un dels moments en què va pujar la marea: el 26 de juliol, la corrupció al Partit Popular va portar per primera vegada un president del Govern en exercici a declarar com a testimoni a l’Audiència Nacional.

Abans d’arribar a la Moncloa, Mariano Rajoy ho havia sigut tot en el Partit Popular: vicesecretari general al capdavant de campanyes electorals, secretari general, president..., així fins a sumar tres dècades en el comitè executiu del PP, precisament en els anys en què s’investigava una trama de corrupció per finançar el partit i els seus dirigents il·legalment, que en aquell matí de juliol encara rebia el qualificatiu de «presumpta».

Tot i que Rajoy va sol·licitar declarar per videoconferència, la Sala Penal el va citar presencialment a San Fernando de Henares. Ni la seva agenda, ni la despesa pública, ni el desplegament de seguretat que va al·legar van ser raons convincents per al tribunal, que els populars van acusar d’haver-se «deixat pressionar».

En la sessió 101 de la vista oral del cas Gürtel, malgrat l’estiu, centenars de periodistes s’amuntegaven des de ben d’hora als voltants del sequer que allotja la seu de l’Audiència. Els esforços per situar la cita dins de la normalitat democràtica no van impedir el que era inevitable: veure el president del Govern declarant com a testimoni no era habitual. Adolfo Suárez i Felipe González també ho van fer abans en judicis –el cas Banesto el 1995 i el segrest de Segundo Marey pels GAL el 1998–, però ja com a expresidents. El desplegament policial, els manifestants, l’expectació mediàtica... Ni tan sols l’arribada al judici va ser habitual: Rajoy va utilitzar la prerrogativa reservada als poders de l’Estat d’accedir amb cotxe a través del garatge, sense passejada ni fotos o declaracions.

Negar-ho tot

A les 10.05 h va arrencar una declaració que es va allargar una mica menys de dues hores. Rajoy ho va negar tot: ni caixa b, ni trama de corrupció, ni sobres en negre. Va insistir que ell es dedicava a la política, no a la comptabilitat, i que entre totes dues hi havia «una separació nítida». El president es va mostrar altiu, amb respostes carregades de supèrbia: «No sembla d’un raonament gaire brillant», va arribar a dir-li a un dels advocats de l’acusació. Però, sobretot, es va mostrar Mariano Rajoy.

Quan va haver d’enfrontar-se als famosos missatges que havia enviat al tresorer Luis Bárcenas –«Luis, sigues fort, fem el que podem»–, va respondre: «Fem el que podem significa exactament fem el que podem, significa que no vam fer res que pugui perjudicar cap procés». I davant la inconcreció d’algunes de les seves respostes, va etzibar: «Les respostes han de ser gallegues, no seran de La Rioja».

Els seus «ho recordo perfectament» servien per introduir arguments en què descarregava la responsabilitat en el llavors tresorer, Álvaro Lapuerta –nonagenari i amb demència senil– i fins i tot en la ‘lideressa’ madrilenya Esperanza Aguirre –protagonista de molts dels maldecaps de Rajoy en el passat– i només en alguns moments va recórrer a la desmemòria per respondre amb un «no me’n recordo».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tot just una hora després de la declaració, Rajoy mirava de recuperar la normalitat donant-se un bany d’aplaudiments amb la seva gent en un acte sobre el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere a la seu de Génova. «Estic content d’haver complert amb la meva obligació», va dir. El que no sabia llavors és que, en menys d’un any, la sentència judicial d’aquell judici desembocaria en una moció de censura que el desnonaria de la Moncloa i de la vida política.  

Aquest dijous passat, es va saber que la jutge Stéphanie Garcia ha reactivat la investigació relativa a la querella presentada contra l’expresident del Govern Mariano Rajoy per presumptes pressions a la Banca Privada d’Andorra (BPA) amb l’objectiu d’obtenir informació de polítics catalans durant el procés, entre els quals, els Pujol. La instructora va encarregar fa un mes a la policia ocupar-se de les indagacions després d’oferir personar-se a l’expresident i dos dels seus ministres, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro.