Laura Borràs s’asseurà al banc dels acusats per prevaricació i falsedat

La presidenta del Parlament i líder de Junts per Catalunya, Laura Borràs, serà jutjada pels delictes de prevaricació i falsedat documental. El jutge d’instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Carlos Ramos, ha acordat l’obertura de judici oral contra Borràs després d’haver tancat la instrucció per presumptament haver manipulat 18 contractes menors entre el 2013 i el 2017 durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per beneficiar a un amic i col·laborador seu, Isaías Herrero.

El fiscal li reclama 6 anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros. També demana els mateixos anys de presó i inhabilitació i una multa de 72.000 euros per a Herrero, i tres anys de presó, inhabilitació per 10 anys i multa de 30.000 euros per a un altre implicat, Andreu Pujol Martín.

A partir d’ara, la paraula la tenen els advocats dels acusats, que hauran de presentar els seus escrits de defensa. Borràs ha assegurat reiteradament que ella no ha comès cap delicte i, per tant, previsiblement sol·licitarà l’absolució. La presidenta del Parlament considera que aquest procés és una persecució judicial contra ella per ser independentista i que no aferra els seus càrrecs institucionals.

Després que els lletrats hagin presentat els seus escrits, el tribunal fixarà la data del judici, que se celebrarà al TSJC per la condició d’aforada de Borràs, que ha esgotat els recursos judicials possibles. Amb l’obertura del judici, s’obre el debat al Parlament sobre si ha de ser suspesa o no de les seves funcions com a diputada i màxima responsable d’aquesta institució.

Fraccionament indegut

En l’escrit d’acusació, les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto relaten que la junta de govern de l’ILC va acordar el 20 de març del 2013, quan Borràs ja ostentava la direcció, encarregar l’elaboració d’un portal web i el seu manteniment a Herrero, amb qui havia mantingut relacions professionals prèvies a la universitat i en un grup d’investigació. «Actuant de mutu acord i amb unitat de propòsit», tots dos van pactar que la retribució per aquests serveis informàtics es faria a través de la contractació administrativa, «fraccionant indegudament en diferents contractes menors» (d’import no superior als 18.000 euros, sense IVA), incideix l’acusació.

Notícies relacionades

Laura Borràs serà jutjada per corrupció: ¿perdrà la presidència del Parlament?

Laura Borràs s’enfronta a sis anys de presó per manipulació de contractes

D’aquesta manera, la dirigent de Junts, en qualitat de directora de l’ILC, va atorgar un total de 18 contractes a Herrero, «directament o indirectament a través d’altres persones físiques o jurídiques interposades», segons les fiscals. El propòsit, precisen, era «vulnerar els principis de transparència i concurrència pública previstos legalment», sent conscients que amb «la seva manera d’actuar infringien obertament el compliment de la normativa» de contractació administrativa i impedien l’adjudicació del servei a una altra persona. L’import dels contractes sota sospita ascendeix a 277.438,17 euros (336.700,29 euros amb IVA).

A fi d’«oferir una aparença fingida respecte dels principis de publicitat i pública concurrència», incideix l’acusació, Borràs i Herrero van acordar que en cada un dels expedients aportarien tres pressupostos a nom de diferents proveïdors, dos dels quals no eren ofertes reals, sinó propostes «comparsa» elaborades «fal·laçment» per ells i per l’altre imputat, Pujol Martín. La idea era «simular que l’adjudicació es feia al millor licitador, d’encobrir que l’adjudicatari real de tots ells» era Herrero i d’«emmascarar el fraccionament il·legal d’aquests contractes».