El Suprem confirma la condemna dels eros i acosta l’entrada de Griñán a la presó

Un Tribunal Suprem dividit acosta José Antonio Griñán a presó pel cas dels eros. L’alt tribunal ha confirmat en els seus aspectes essencials la sentència que fa més de dos anys va condemnar una vintena de responsables socialistes per permetre durant deu anys la concessió d’ajudes sense control a determinades empreses andaluses en crisi, si bé dos de les magistrades, Susana Polo i Ana Ferrer, consideren que tant l’expresident com quatre implicats més haurien d’haver sigut absolts del delicte de malversació.

La resolució donada a conèixer aquest dimarts posa fi a un llarg procés que va constituir el cas més important de corrupció del PSOE, que es va saldar a l’Audiència Provincial de Sevilla amb un total de 19 condemnes per l’ús irregular de gairebé 700 milions de diners públics. Ara, els condemnats en ferm, entre els quals hi ha també l’expresident Manuel Chaves, condemnat a 9 anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació administrativa, podran acudir en empara al Tribunal Constitucional.

Empara o indult allunyarien la presó

La condemna imposada a Griñán acosta la seva entrada a la presó, ja que tot i que podria demanar la suspensió de la pena mentre es resol un eventual recurs davant el Tribunal Constitucional (TC), normalment aquest òrgan no sol concedir-la si la pena supera els cinc anys de presó. També hi hauria la possibilitat de demanar un indult al Govern. L’execució de la sentència, en tot cas, correspon a l’Audiència Provincial de Sevilla.

La resolució, de la qual ha sigut ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, absol de prevaricació els condemnats Javier Aguado, Juan Francisco Sánchez i Lourdes Medina; mentre que modifica la condemna imposada a Juan Márquez Contreras, si bé manté els restants pronunciaments dictats al seu dia per l’Audiència Provincial de Sevilla. 

Els arguments no es coneixeran fins d’aquí uns dies, ja que falta incorporar-hi el vot particular de Polo i Ferrer, que advocaven per estimar parcialment els recursos de Griñán, però també els dels condemnats per malversació Miguel Ángel Serrano, Francisco Vallejo i Carmen Martínez Aguayo.

Durant la vista per a la revisió d’aquesta sentència al Tribunal Suprem, celebrada els passats 4 i 5 de maig, el fiscal Fernando Prieto va advocar per la confirmació de totes les condemnes imposades. Va relatar de forma detallada com es va modificar el sistema pressupostari que hi havia abans del 2000 per repartir sense control els diners públics, segons van advertir els mateixos tècnics de la Junta: «Tots diuen que era un caos, que no hi havia documentació, que no s’havia regulat gens. ¡Com era possible això!», va remarcar davant el tribunal de cinc magistrats que va valorar els recursos de les defenses, que dimecres passat van argumentar a favor de l’absolució de tots els condemnats.

Els arguments no es coneixeran fins d’aquí uns dies, ja que falta incorporar-hi el vot particular de Polo i Ferrer, que van advocar per estimar parcialment els recursos de Griñán, que quan es van cometre els fets era conseller d’Economia i Hisenda, però també els d’altres condemnats per malversació.

Es tracta del que va ser director de la pagadora dels eros, l’agència IDEA (abans IFA) Miguel Ángel Serrano; a més dels exconsellers Francisco Vallejo i Carmen Martínez Aguayo. Van votar a favor de considerar aquest delicte per a tots Berdugo i els magistrats Eduardo De Porres i Carmen Lamela.

Durant la vista per a la revisió d’aquesta sentència al Tribunal Suprem, celebrada els passats 4 i 5 de maig, el fiscal Fernando Prieto va advocar per la confirmació de totes les condemnes imposades. Va relatar de forma detallada com es va modificar el sistema pressupostari que hi havia abans del 2000 per repartir sense control els diners públics, segons van advertir els mateixos tècnics de la Junta: «Tots diuen que era un caos, que no hi havia documentació, que no s’havia regulat gens. ¡Com era possible això!», va remarcar.

Griñán, que va ser penat amb sis anys de presó per malversació i prevaricació continuades, va al·legar davant el Suprem que no va tenir responsabilitats en el Govern andalús fins a l’abril del 2004, anys després que es creés el mecanisme de concessió d’ajudes que l’Audiència Provincial de Sevilla va condemnar per delictiu.

Sobre la malversació, la defensa de Griñán va insistir que la sentència de Sevilla no descriu aquest delicte, tan sols assenyala que els diners es van destinar a finalitats diferents de les recollides a les fitxes pressupostàries, «però que podien ser també públiques». Tampoc va ser possible identificar, segons la defensa, cap ànim de lucre de l’expresident.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La defensa Chaves, condemnat a nou anys d’inhabilitació, va rebutjar per la seva banda haver comès prevaricació, perquè ni els acords del Consell de Govern ni les modificacions pressupostàries s’han de considerar actes administratius sinó polítics, i va negar, a més, que fossin arbitraris.

En aquesta causa es va jutjar el procediment a través del qual la Junta d’Andalusia finançava les seves subvencions autonòmiques per a prejubilacions d’expedients de regulació d’ocupació (eros) que eren fraudulents o innecessaris i ajudes directes i presumptament arbitràries a empreses. A més de les defenses dels condemnats, en la vista del Suprem –per defensar la confirmació de les condemnes– van participar la Fiscalia del Tribunal Suprem i l’acusació exercida en nom del PP.