La taula de diàleg avança en la desjudicialització del català

Després de diversos dies de mutisme i de discretes converses entre els dos executius, finalment aquest dimecres, 27 de juliol, a les 10 del matí, s’ha reunit la taula de diàleg entre Govern central i Govern català a la Moncloa per espai d’una hora i 45 minuts. Una reunió en què, segons fonts consultades, s’ha avançat en la desjudicialització del català. De fet a la taula hi havia dues novetats, la presència del titular d’Interior del Govern, Joan Ignasi Elena, i la de Cultura, Natàlia Garriga, responsable de la política lingüística del Govern.

La reunió d’aquest dimecres arriba deu mesos després de l’anterior (que es va celebrar a Barcelona), amb escasses expectatives d’acords de pes i amb el rebuig frontal de Junts, soci minoritari de Pere Aragonès. Malgrat tot, els dos governs afirmen, sense donar detalls, que hi haurà fruits concrets. És molt probable, segons les fonts consultades, que un dels acords giri entorn de qüestions «identitàries», sense més precisió. Després de la cita està prevista la compareixença del ministre de la presidència, Félix Bolaños, i de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

Per al Govern de Pedro Sánchez, la sola convocatòria, que segueix la trobada dels dos presidents del passat 15 de juliol també a la Moncloa, suposa un èxit, una mostra de la «normalitat» retornada, que la crisi pel cas Pegasus s’ha superat. Però remarquen que no hi haurà, ni és possible, cap acostament entorn de les dues qüestions medul·lars que planteja l’independentisme: amnistia i referèndum. Les dues parts segellaran un acord que ja han treballat els seus respectius equips en els últims mesos i, amb més intensitat, en aquestes setmanes prèvies. De fet, segons indicaven fonts de l’Executiu, ja hi ha un document pràcticament tancat, que beneiran les dues delegacions aquest dimecres.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va llegir aquest dimarts en positiu la convocatòria de la reunió i va respondre implícitament a les crítiques de Junts. Per Vilalta, la taula «és l’únic camí per avançar en la resolució del conflicte polític», en contrast amb els que «tampoc proposen res, tampoc ens volen acompanyar». «Ho lamentem, però això no ens frena per asseure’ns davant l’Estat per negociar i per poder fixar unes garanties i metodologia necessàries per desjudicialitzar el conflicte», va afirmar.

A la cita d’aquest dimecres no hi aniran per primera vegada els presidents. Per part del Govern, el cap de la delegació serà el titular de la Presidència, Félix Bolaños. Amb ell s’asseuran la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz –en representació d’Unides Podem–; la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, i el ministre de Cultura, Miquel Iceta. És a dir, que es mantenen els interlocutors, sense cap canvi. Ja ho va avançar diumenge passat aquest diari, igual que dimecres era la data més segura de la convocatòria, que finalment es va confirmar.

Per la part catalana, acudiran a la cita la consellera de Presidència, Laura Vilagrà; el titular d’Empresa i Treball, Roger Torrent –ja van participar tots dos en la cita del setembre passat–, amb els esmentats Elena i Garriga. Així ho va decidir Aragonès en el si de la reunió del Consell Executiu. Els quatre són consellers d’ERC i cap de Junts, que considera «esgotada» aquesta taula i demana «girar full» i «passar a l’acció».

La mesa de diálogo se reunirá este miércoles para "desjudicializar" el conflicto https://t.co/HGCwqWbGn4 pic.twitter.com/Bs7CaCOfuc

— Europa Press TV (@europapress_tv) 26 de julio de 2022

Sedició: no més desgast

ERC pressiona per a una reforma del delicte de sedició, però ni Rodríguez ni la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, van avançar els temes que es debatran. La ministra va remarcar en roda de premsa després de la reunió del Gabinet que l’Executiu valora «positivament» que el delicte de sedició pugui modificar-se i «acostar-se al que es contempla en altres països de l’entorn», però va insistir que el Govern és «molt conscient» que per a una modificació del Codi Penal es necessiten unes majories parlamentàries molt àmplies. El bipartit podria construir una majoria absoluta amb els seus socis, però el PSOE no vol tocar la legislació sense el PP. La raó, segons reconeixen des de la Moncloa, és que no vol patir més desgast polític després de l’erosió que li va provocar la concessió dels indults als líders del procés, l’any passat.

Per als socialistes, que posaran en marxa a la tornada de l’estiu la maquinària electoral, són prioritàries les autonòmiques i municipals del maig, i després les generals, i volen evitar-se més focus de tensió. I assumeixen que els acords hauran de ser magres per les posicions de partida tan distants de Govern i Generalitat.

A l’Executiu sí que es remarca que la distensió amb ERC ajudarà a tirar endavant els Pressupostos de l’Estat del 2023. Fonts d’Hisenda assenyalen que les dues dècimes de marge de dèficit que el Govern concedirà a les comunitats autònomes i que haurà d’absorbir l’Estat han sigut pactades amb els republicans. «Les opcions que aprovem els comptes de l’any vinent són les mateixes que teníem fa 12 mesos. No creiem que ara hi hagi elements de tensió afegits. Sí que n’hi va haver amb Pegasus. I no veiem un ambient preelectoral que faci difícil els acords perquè queda més d’un any per a les generals. Que es torni a reunir la taula és un bon començament», apunten.

El Govern persegueix la desjudicialització

Notícies relacionades

Sánchez es blinda i vitamina l’esquerra

Govern i ERC exhibeixen acostament abans de la cita Sánchez-Aragonès

Per la seva banda, el Govern català ha insistit que la reunió tindrà lloc perquè hi ha acords tancats prèviament entre les dues administracions. L’objectiu immediat de la Generalitat és aconseguir l’anomenada desjudicialització del procés mitjançant canvis legislatius que afectin el delicte de sedició i el funcionament del Tribunal de Comptes. Però fonts de Presidència de la Generalitat ja remarcaven dies enrere que l’objectiu no s'aconseguirà en la reunió d’aquest dimecres, sinó que s’haurà de continuar perseguint en futures trobades. El següent, teòricament, s’ha de celebrar a final d’any, segons van pactar Bolaños i Vilagrà. La meta final del Govern és aconseguir l’amnistia i l’autodeterminació, implantejables per al Govern.

Mentre es blanqueja el govern espanyol a ulls internacionals, sense cap avenç polític sinó tot el contrari, es carreguen els drets d'un exiliat que porta gairebé cinc anys mantenint la posició. Ves que el problema no sigui aquest.
Tot el suport a @LluisPuigGordi https://t.co/ve10284rJf

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) 26 de julio de 2022

Just després ed confirmar-se la convocatòria de la reunió, l’exlíder de Junts i expresident Carles Puigdemont, va saltar a la jugular d’ERC. En un tuit, va afirmar que aquesta cita «blanqueja el Govern espanyol a ulls internacionals, sense cap avenç polític, sinó tot el contrari». Puigdemont va retreure a ERC que els seus integrants a la Mesa del Parlament s’abstinguessin en una votació sobre la possibilitat que l’exconseller Lluís Puig, fugit a Bèlgica, pugui continuar votant de forma delegada en les comissions parlamentàries.