Aquests són els acords de la tercera reunió de la taula de diàleg

Els dos executius es conjuren per aprofundir en el camí de la ‘desjudicialització’ a través de reformes legislatives però, per fer-ho, necessiten certificar que una majoria del Congrés ho permet. Aquesta podria ser la de la investidura, sempre que PSOE i ERC estiguin d’acord i comptin amb la resta de socis parlamentaris, una cosa que sembla lògica tenint en compte el compromís arribat entre governs. No han volgut detallar si es tracta de reformular la ‘llei mordassa’, el Tribunal de Comptes o el Codi Penal, però sí que han obert la porta a revisar també peticions judicials concretes en causes relacionades amb el procés. Mentre Vilagrà ha insistit que les modificacions s’han de portar a terme abans de final d’any, Bolaños ha remarcat que en aquest moment no donen els números per reformar els delictes de sedició i de rebel·lió, una forma d’alleugerir les penes que obriria la porta a la tornada a Espanya de tots els independentistes que encara resideixen a l’estranger i que estan processats per l’1-O.

En això ha posat especial èmfasi el ministre de Presidència. L’Executiu espanyol brandeix que ha pogut arrencar al Govern un compromís amb la legalitat vigent. Segons Bolaños, l’activitat política i institucional es portarà a terme dins de l’ordenament vigent i es deixa constància que «es renuncia a accions que treguin la política fora de les regles del joc democràtic». «S’enfortirà el retrobament i la seguretat jurídica amb grans majories que superin aquests blocs que semblaven irreconciliables. Mai més l’enfrontament estèril», ha afegit el ministre. Implícitament, l’Executiu aconsegueix que la Generalitat certifiqui que aparca la via unilateral per a la independència, malgrat que sigui la bandera retòrica de Junts, que ja no s’asseu a la taula de diàleg.

Un avenç rellevant, tenint en compte la pugna entre el TSJC i el Govern per l’aplicació del 25% de castellà a les aules de Catalunya, és que el Govern no recorrerà la nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària, aprovada amb els vots del PSC, ERC, Junts i comuns al Parlament. De fet, els governs es comprometen a defensar-la, a l’entendre que s’ajusta al marc legal i que, malgrat no fixar percentatges de català i de castellà, permet que els alumnes dominin les dues llengües. També permet acomodar els projectes lingüístics a la realitat social del centre educatiu, una cosa que ha celebrat especialment Bolaños.

El Govern i la Generalitat també han segellat un compromís per intentar que el català pugui fer-se servir amb normalitat al Senat amb una reforma sobre l’ús de les llengües cooficials i perquè pugui passar el mateix, com a mínim en el dret a petició, al Parlament Europeu i es converteixi així en llengua d’ús. Les delegacions també han pactat que es doti de finançament per aconseguir-ho, mentre es comprometen a buscar les majories polítiques per portar-ho a terme.