Laura Borràs, una líder sense límits cada cop més qüestionada

La carrera de Borràs ha sigut fulminant. El 2017 no estava en política. I en només cinc anys ha dirigit la conselleria de Cultura, ha sigut candidata en les eleccions generals i poc després candidata a la presidència de la Generalitat després de guanyar còmodament unes primàries contra l’exconseller convergent Damià Calvet. Ara a més ha arribat a la presidència d’un partit, Junts, en què no tenia un càrrec específic de pes. Substitueix així l’expresident Carles Puigdemont però ho fa amb molt més poder intern, tant com el del secretari general, un altre postconvergent, Jordi Turull, després d’un intens pols intern.

Un gran protagonisme personal

Al marge del cas judicial a la cantonada, Borràs ha protagonitzat nombrosos episodis en clau personal. Personalíssima es podria afegir. No hi ha esdeveniment en clau independentista en què no hagi participat o recolzat, tot i que això li hagi reportat alguna polèmica, com la seva presència en la mobilització que talla l’avinguda Meridiana de Barcelona, en un moment que la conselleria d’Interior ja recomanava abandonar la protesta.

La seva candidatura en les eleccions generals es va basar en el missatge independentista, a reclamar exercir l’autodeterminació. Quan se li preguntava per altres qüestions, ja sigui la gestació subrogada o el salari mínim català, les respostes eren més inconcretes i de vegades no coincidents amb el programa electoral de Junts.

El seu resultat electoral no va ser brillant. ERC es va tornar a imposar amb claredat en la cita estatal. I pocs mesos després, Borràs deixa l’escó a Madrid per lluitar per la presidència de la Generalitat. Derrota amb claredat Calvet en les primàries, amb un 70 per cent de vots favorables.

Una campanya sense premi

I la campanya catalana, en què Puigdemont ocupa simbòlicament el primer lloc de la llista, es torna a basar en un missatge basat en l’independentisme irredempt. Borràs llança en campanya la promesa de tornar a proclamar la independència si resulta guanyadora. Un programa rupturista que no agrada tot el partit, en què ja hi ha sectors clarament crítics amb el protagonisme absolut de Borràs.

Políticament, la presidenta del Parlament s’ha situat sempre al costat de Puigdemont i també del president Quim Torra, un home criticat per una bona part de Junts i ERC. Ella en canvi ha reivindicat la seva figura i accions com la pancarta a favor dels presos independentistes, per la qual Torra va acabar sent inhabilitat com a president.

Borràs va quedar en tercera posició en les eleccions del 14-F, i es va negar a participar del Govern del republicà Pere Aragonès. Va ser de les que no descartava que Junts quedés fora d’aquest Govern. Va ser promocionada a un altre càrrec, el de presidenta del Parlament, des d’on ha protagonitzat també polèmiques i ha vist com la seva promesa de blindar els parlamentaris de la justícia espanyola «repressiva» feia aigües quan el cupaire Pau Juvillà era inhabilitat després d’una sentència per haver mantingut llaços grocs a l’Ajuntament de Lleida. Borràs també ha protagonitzat polèmiques per la seva actuació davant els «retirs daurats» d’alguns funcionaris. I en relació amb el seu cas judicial personal, també va assegurar que pretenia canviar el reglament del Parlament per no ser apartada. Posteriorment, va rectificar i va matisar aquestes paraules. El (pen)últim episodi ha sigut la defensa tancada i total que ha fet de la seva mà dreta al Parlament i el partit, el diputat Francesc de Dalmases, que va esbroncar de forma contundent una periodista de TV-3 en presència de Borràs.

Els xocs interns

Notícies relacionades

Aragonès: «Les institucions són per a la majoria, no per a una o dues persones»

Dalmases admet una «discussió encesa» amb la periodista de TV-3

Borràs s’ha envoltat de dirigents no procedents de Convergència, que han accentuat el seu perfil combatiu, aliè a qualsevol disciplina de partit i altament personalistes. Això ha provocat diferències notables de criteri dins un partit en què han crescut les veus crítiques amb la seva manera d’actuar. En més d’una reunió de la comissió executiva, Borràs ha marcat perfil. I els seus xocs amb el ja exsecretari general Jordi Sànchez, eren notables i periòdics. Ella ha eludit en tot moment donar el braç a tòrcer però en el segon congrés de Junts va veure com Jordi Turull era més votat que ella com a secretari general. Internament creixen les veus que estan convençudes que en un duel amb Turull, un exconvergent amb llarga experiència política, ara com ara Borràs sortiria perdedora. En canvi, el seu entorn la continua situant com a líder indiscutible.

El següent i decisiu pas de la seva carrera serà comprovar si compte amb prou suports internament per presentar batalla si és inhabilitada i ERC no surt a donar-li suport. En aquest cas, Borràs podria intentar forçar les costures del pacte amb els republicans, però la majoria dels consellers de Junts estan per la feina de seguir en el Govern passi el que passi amb el futur judicial de la presidenta de la Cambra i el partit.