El PP manté la seva ‘línia Maginot’ al voltant del Tribunal Constitucional

 En una conversa amb aquest diari, el 13 d’abril passat, el nou vicesecretari general institucional del PP, a càrrec de Justícia, Defensa i Política Constitucional, Esteban González Pons, va assegurar, després de l’evaporació del seu antecessor, Enrique López (el seu càrrec de secretari i administracions públiques del PP amb Casado va ser suprimit) que «el PP no dilatarà la renovació del CGPJ». 

Les eleccions andaluses, després de les de Castella i Lleó, segons va aclarir també el PP, tampoc serien un obstacle per a la renovació una vegada que el nou equip de Feijóo prengués coneixement de la situació. Les andaluses del 19 de juny, en efecte, van ser el pretext per obrir un nou compàs d’espera en les negociacions entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i González Pons. Després, la necessitat del PP de contactar amb les associacions de jutges i l’anunci que presentaria una proposta al Govern al juliol es van convertir en noves raons per dilatar les negociacions. 

Mandat vençut  

El 12 de juny, segons s’ha apuntat, vencia el mandat de quatre magistrats. En aquest sentit, la norma és que uns mesos abans el president del TC havia de comunicar al Govern la necessitat de preparar la substitució ja que dos d’aquests magistrats li corresponia nomenar-los al Govern. 

Però el president Pedro González-Trevijano va fer arribar al Govern que només valdrien els nomenaments dels quatre caducats. Els substituts de González-Trevijano i Antonio Nárváez (conservadors) venien de l’època de Mariano Rajoy (2013), i li corresponia nomenar els nous a Pedro Sánchez; però els altres dos, Xiol i Martínez-Vares, eren nomenaments del CGPJ (un de progressista i un de conservador). I com que una llei del Govern del 2021 prohibia que el CGPJ elegit el desembre del 2013 i caducat des del desembre del 2018 fes nous nomenaments, els dos que havia d’escollir el CGPJ no podrien acompanyar simultàniament els dos que nomenés el Govern.

I tot i que no hi ha una norma legal que impedeixi nomenaments parcials –ben al contrari, una sentència del TC del 2016 els autoritza– el president González-Trevijano i la seva presentació mediàtica van frenar, enmig de la campanya de les eleccions andaluses, els nomenaments per part del Govern per renovar dos magistrats. Finalment, Pedro Sánchez va tirar endavant una reforma legal, aprovada amb el vot despistat de Nuñez Feijóo al Senat, però el CGPJ amenaça de no complir-la i es resisteix a nomenar els dos magistrats que ara sí que està en condicions legals de designar. 

 El Govern ha anunciat que el 13 de setembre, si no hi ha acord per renovar el CGPJ, complirà la llei i nomenarà els seus dos candidats. El president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha convocat un ple per debatre la situació el 8 de setembre, un dia després de la cerimònia d’obertura que presideix Felip VI i cinc dies abans que el Govern nomeni els dos magistrats a què està obligat. 

  En aquest context, quan els magistrats ja no reprendran els treballs en el TC i preparen les maletes per marxar de vacances, reapareix Alfredo Montoya i presenta la seva renúncia. 

  Montoya (Madrid, 1937), catedràtic i professor universitari de Dret del Treball i Seguretat Social va patir un ictus l’agost del 2021. I des del setembre del mateix any no participa en l’activitat del Tribunal Constitucional. 

  ¿Hi ha hagut alguna novetat sobre el seu estat de salut? Fonts consultades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA asseguren que no es coneix res nou sobre la seva salut i que, com s’ha apuntat, des del setembre del 2021 no ha participat en les deliberacions del tribunal. 

Negociació parlamentària

  Hi havia el consens, com ha passat en el cas d’altres magistrats amb una vacant produïda per malaltia el 2021 (Fernando Valdés Dal Ré) o abans, el 2015, per mort (Luis Ortega), que un cop renovat el TC, amb noves majories i minories i flamant presidència, es procediria, després de l’estiu, a cobrir la vacant, que depèn d’una negociació parlamentària entre el PSOE i el PP. ¿Per què? Perquè ha de ser nomenat pel Senat. 

 Però per això es requereix un pacte, perquè el PSOE té majoria al Senat. La candidatura d’un magistrat de la mateixa orientació conservadora de Montoya, proposta pel PP, tiraria endavant només si el PSOE hi dona suport. I això ha sigut suggerit o assumit pels socialistes si el PP firma primer la renovació del TC i el CGPJ. 

 En altres termes, el debat no gira sobre la renovació de cinc magistrats del TC sinó de quatre. El substitut de Montoya és una situació sobrevinguda. 

 Però el que ha sigut un fet sobrevingut ha sigut la seva renúncia, el dimecres passat 27 de juliol. I la celeritat amb què el president González-Trevijano l’ha tramitat indica que la dreta ja ha mogut peça sobre el tauler. 

  Alhora d’acceptar immediatament la renúncia, el president l’ha cursat al Senat, s’ha remès al BOE perquè es publiqui i s’ha consumat el repartiment de les ponències de Montoya entre els altres magistrats. 

 És a dir, la renovació de Montoya, quan no hi ha deliberacions a l’agost i s’ignora què passarà amb el ple del setembre, ha sigut un moviment per condicionar o embolicar més la cobertura de les quatre places caducades del TC. 

 Aquesta plaça de Montoya era la que Lesmes, en un secret a crits, estava esperant per entrar en el TC. Perquè no depenia que el CGPJ es renovi o no. 

 L’operació de Montoya irromp quan Lesmes, segons s’ha apuntat, va convocar un ple per debatre el compliment de l’obligació del CGPJ, després de la nova norma que li permet escollir els dos magistrats per al TC, el 8 de setembre. És a dir, s’ha donat una mica de temps, entre el 8 i el 13 de setembre –quan el Govern ha anunciat el nomenament dels dos magistrats– per decidir. 

 El dijous 8 de setembre podria tenir lloc un primer debat sobre els dos nomenaments i si no hi ha consens Lesmes estaria en condicions de convocar un segon ple per al dilluns 12, la vigília del 13, el dia dels nomenaments del Govern, per encarrilar la divisió.  

 El PP ha pretès construir, amb l’ajuda dels interessats –és a dir, el president González-Trevijano, que aspira a mantenir-se en el càrrec durant el màxim temps que pugui–   una ‘línia maginot’, una muralla fortificada en el TC, davant una majoria amb presidència progressista. 

 I si, finalment, no pot garantir la defensa integra d’aquesta línia, intenta preparar una sortida com a mal menor: frustrar que la presidència sigui per al president in pectore Cándido Conde-Pumpido. 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

  ¿Qui tem Conde-Pumpido?