Imputats els autors de tuits contra la família de Canet que va pledejar pel 25% a les aules

El Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona ha citat a declarar en qualitat d’imputats quatre persones que van publicar a la xarxa social Twitter expressions que, segons la fiscalia, són «humiliants i feridores» contra la família d’una menor d’edat escolaritzada a l’escola Turó de Drac de Canet de Mar i que van promoure la demanda que va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligués el centre a impartir el 25% de les classes en castellà. Alguns dels encausats van fer una crida a aïllar aquest alumne, mentre que un altre va apuntar expressament la família afectada, amb noms i cognoms.

El jutge Sergio Escalona ha citat a declarar els quatre imputats per als pròxims 1 i 5 de setembre i ha sol·licitat al TSJC testimoni de la sentència del 25% de castellà a l’escola de Canet de Mar i la providència de l’alt tribunal en la qual es requeria la Conselleria d’Educació i el director del centre perquè adoptés les mesures necessàries per preservar la protecció i intimitat del menor.

La investigació judicial s’ha incoat arran de la denúncia presentada pel fiscal contra els delictes d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, que atribueix als quatre imputats, sense perjudici de la instrucció de la causa, un delicte de lesió de la dignitat per motius discriminatoris, en concurs amb un altre contra la integritat moral.

L’acusació pública sosté en el seu escrit que els acusats van procedir a assenyalar la família del menor de forma «expressa» en represàlia per haver demanat l’aplicació de la sentència del TSJC, amb la pretensió» d’«humiliar-la i vexar-la», aïllar el menor respecte als seus companys d’escola i, per tant, la seva «exclusió social» pel fet d’«exercitar el seu dret» a utilitzar la llengua castellana en els termes establerts per l’alt tribunal.

«Sentiments d’angoixa i sotsobre»

Amb aquest procedir, segons l’opinió de la fiscalia, els denunciants perseguien generar en la família «sentiments d’angoixa, sotsobre i acoquinament» que els fes desistir de la seva pretensió, «servint», a més, «d’avís» per a altres persones que «poguessin tenir idèntics plantejaments lingüístics». «En aquest context de fustigació», incideix l’acusació, i «buscant aquest efecte d’aïllament de la menor», els imputats van llançar missatges com: «Llavors creeu el grup P5Ñ, posar el nen només i li feu 50-50». «Sisplau, volem saber el nom i l’adreça on viu la família», «la culpa no és de l’escola. La culpa és de la família que ha fet la denúncia» o «els canelons els farem de carn de nen castellanoparlant, com s’ha fet tota la vida», són altres dels tuits.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Tots els denunciats no han retirat aquests missatges, almenys fins a la data en què es van acabar les investigacions, ni han expressat disculpes no penediment per la seva publicació», apunta el fiscal, que afegeix que els seus comptes eren accessibles per a qualsevol usuari de Twitter.

«L’extensió actual de les noves tecnologies al servei de la comunicació, de les quals es van servir» els imputats, remarca, «intensifica de forma exponencial el dany d’afirmacions o missatges que, en un altre moment, podien haver limitat els seus perniciosos efectes a un reduït i seleccionat grup destinatari», detalla l’acusació. Al seu entendre, «la incorporació de missatges vexatoris com els publicats» pels encausats en xarxes socials «amb vocació de perpetuïtat» comporta «inexorablement» la pèrdua del control sobre el seu «zigzaguejant» difusió i multiplica l’impacte «mitjançant successius i renovats» actes de transmissió.