Sánchez viatja als Balcans per recolzar el seu procés d’adhesió a la UE

Pedro Sánchez tanca EL juliol, ja (re)ordenada casa seva, reprenent l’agenda internacional. Com va passar fa un any, per cert. El 2021, després de revolucionar el seu Govern, va posar rumb als Estats Units per intentar atraure inversions cap a Espanya amb què multiplicar l’impacte dels fons europeus. El 2022, després de l’exitosa cimera de l’OTAN, el debat de l’estat de la nació i la precipitada renovació de la cúpula del PSOE, el president del Govern viatja, i ho fa des d’aquest divendres 29 de juliol fins dilluns vinent, 1 d’agost, a una altra zona del món, els Balcans Occidentals, per mostrar-los el seu suport a la integració a la Unió Europea, confiant que el reconeixement definitiu s’aconsegueixi en el segon semestre del 2023, quan Espanya ocupi la presidència de torn del club comunitari.

El líder socialista ja va volar aquest dimecres passat a Varsòvia, però va ser un desplaçament fugaç, a la cimera hispanopolonesa. Des d’aquest divendres emprèn, després de presidir primer la reunió de la seva nova executiva en el PSOE i després de fer balanç del curs polític, una minigira per sis ciutats i cinc països: Belgrad (Sèrbia), Sarajevo i Mostar (Bòsnia i Hercegovina), Podgorica (Montenegro), Skopje (Macedònia del Nord) i Tirana (Albània).

Serà la primera vegada que un president del Govern espanyol visiti quatre d’aquests cinc estats –tots menys Bòsnia i Hercegovina–, una prova palpable, assegurenan la Moncloa, de la importància que concedeix a la regió. Sánchez vol evidenciar la rellevància que concedeix a la relació bilateral política, econòmica, comercial, històrica i fins i tot sentimental amb tots. Perquè l’avui cap de l’Executiu va ser membre del Gabinet de l’Alt Representant de l’ONU a Bòsnia i Hercegovina, l’espanyol Carlos Westendorp, entre 1997 i 1999.

I Espanya és a més un soci estimat, ja que des del 1992 fins al 2010 va desplegar fins a 46.000 militars (23 van morir) a les missions successives de l’ONU, de l’OTAN i de la UE a Bòsnia, primer amb la tasca de vigilar el compliment dels acords de pau i de protegir els combois d’ajuda humanitària, i després per entrenar i assessorar les Forces Armades bosnianes. Avui dia, Espanya contribueix en l’Operació EUFOR Althea amb tres militars, un a Mons (Bèlgica) i dos a Sarajevo (BiH).

Sánchez ja va traslladar, en la cimera entre la UE i els Balcans Occidentals del juny passat a Brussel·les, prèvia a la reunió del Consell Europeu, el seu ple suport a la regió perquè s’agilités el procés d’adhesió a la UE. Perquè els caps d’Estat i de Govern del bloc comunitari van concedir l’estatus de país candidat a Ucraïna i Moldàvia, cosa que alimenta la frustració dels líders dels Balcans, que van advertir la UE, com informava EFE, que estava perdent credibilitat a la regió, ja que diversos països fa anys que esperen la integració. Sèrbia i Montenegro –els més avançats en el procés d’adhesió–, Macedònia del Nord i Albània tenen l’estatus de candidat, condició de la qual encara no disposa Bòsnia i Hercegovina. Skopje, per exemple, és considerat candidat des del 2005 i Tirana, l’últim, des del 2014.

El president, a la gira que arrenca aquest divendres, remarcarà el missatge que Espanya «dona suport a l’ampliació de la UE», perquè els Balcans són una regió mediterrània que «ha d’estar dins de la UE». El Govern, en aquest sentit, i segons fonts de la Moncloa, intentarà que el procés prengui l’impuls definitiu en la presidència espanyola de la UE, en el segon semestre del 2023. El líder socialista instarà els seus homòlegs a «seguir avançant en les reformes» que exigeix Brussel·les per poder ingressar en el club comunitari. «Tot el nostre suport, de vegades cal prendre decisions dures, però són les que els portaran a la integració», diuen a l’equip del president.

L’ajuda espanyola

La gira de Sánchez comença divendres a Sèrbia, continua dissabte a Bòsnia, segueix diumenge a Montenegro i Macedònia del Nord i acaba dilluns a Albània. Per raons òbvies, queda fora del viatge Kosovo, la independència del qual Espanya no reconeix (tampoc ho fan, dins de la UE, Grècia, Romania, Eslovàquia i Xipre), tot i que Madrid sí que recolza una posició «constructiva», en suport al diàleg entre Belgrad i Pristina i als treballs del representant especial de la UE a la zona, l’eslovac Miroslav Lajčák.

A Belgrad, Sánchez es reuneix divendres a la tarda amb el president de Sèrbia, Aleksandar Vučić, que ja va estar a Madrid el 23 de febrer i que va guanyar les presidencials de nou l’abril passat. Dissabte al matí mantindrà una trobada amb el president de l’Assemblea sèrbia, l’ex primer ministre Ivica Dačić. Sèrbia té una especial amistat amb Espanya, assenyalen a l’Executiu, cosa que ajuda que no reconegui la secessió unilateral de Kosovo del 2008.

Després, volarà fins a Sarajevo per reunir-se, primer, amb el president rotatori de Bòsnia i Hercegovina –la direcció de l’Estat és una institució col·legiada formada per tres membres: un representant serbobosnià de la República Srpska i dos de la Federació de Bòsnia i Hercegovina (un, de bosnianocroat i un altre bosnià)–. També Sánchez despatxarà amb l’alcaldessa de la capital del país, Benjamina Karic, a l’antiga Biblioteca de Sarajevo, edifici devastat en la guerra que Espanya va ajudar a reconstruir i que es va reinaugurar el 2014, en el centenari del començament de la Primera Guerra Mundial.

El dia acabarà a Mostar: el president participarà en un acte d’homenatge als efectius espanyols caiguts als Balcans a la plaça d’Espanya i farà un tomb pel nucli antic amb l’alcalde de la ciutat, que el portarà fins al pont Vell, símbol de reconciliació de la ciutat que va ser destruït el 1993 per l’artilleria croata. El president, destaquen a la Moncloa, va ser molt vehement en l’últim Consell Europeu, a l’instar els socis que s’atorgui al més aviat possible l’estatus de candidat a Bòsnia i Hercegovina, que va sol·licitar la seva adhesió el 2016. És més, els líders van urgir a la Comissió que els «informi sense demora» sobre el grau d’execució de les 14 prioritats claus imposades per Brussel·les.

Diumenge, a Podgorica, Sánchez es reunirà tant amb el president montenegrí, Milo Đukanović, com amb Dritan Abazović, primer ministre del país des de l’abril passat. S’espera que ara s’agiliti el procés d’adhesió, després d’acabar-se les diferències entre Đukanović i l’anterior cap del Govern del país. Montenegro, com Albània i Macedònia del Nord, són països membres de l’OTAN (van ingressar-hi el 2017, 2009 i 2020, respectivament), per això els tres comparteixen una «comprovada visió euroatlàntica».

Després del desbloqueig de Sofia

La visita a Skopje, diumenge a la tarda, arriba en un moment rellevant per al país, ja que el passat 24 de juny el Parlament de Bulgària va aixecar el veto per a la integració de Macedònia del Nord a la UE, veto que també afectava Albània, perquè el seu procés d’ingrés en el club està lligat. Sofia bloquejava des de finals del 2020 l’inici de les negociacions per a l’entrada del país veí a la Unió, acusant-lo de no protegir els ciutadans de l’ètnia búlgara.

Notícies relacionades

Sánchez admet errors i colla el PSOE de cara al llarg any electoral: «Toca posar una marxa més»

Sánchez acontenta el PSOE i opta per pesos pesants per al combat electoral

Els Vint-i-set pressionaven Bulgària a aixecar el veto i facilitar la incorporació dels Balcans, sobretot després d’haver agilitat al màxim la suma d’Ucraïna i Moldàvia, i finalment la pressió de la presidència francesa de la UE va aconseguir que Sofia acceptés el text que es va sotmetre a aprovació al seu Parlament. Sánchez és el primer president d’un país europeu, remarquen a la Moncloa, que visita Macedònia després d’haver-se desbloquejat les negociacions d’adhesió. Es trobarà amb el president i el cap del Govern, Stevo Pendarovski i Dimitar Kovačevski.

Dilluns, el líder socialista es veurà amb el primer ministre d’Albània, Edi Rama, que ja va estar a Madrid el passat 4 d’octubre i amb qui compareixerà en l’única roda de premsa programada en tot el viatge. Però Sánchez també despatxarà amb l’acabat d’elegir president, el militar Bajram Begaj, que va prendre possessió del càrrec el passat 24 de juliol, amb prou feines uns dies després que comencessin les negociacions d’adhesió. Les seves relacions amb el ‘premier’ s’espera que siguin menys accidentades i facilitin la integració a la UE. Finalitzada l’agenda, Sánchez tornarà cap a Madrid, on arribarà cap a les 14 hores, a temps per a l’últim Consell de Ministres previ a l’aturada estiuenca.