Sánchez torna a Bòsnia 25 anys després

-Em fa il·lusió tornar a ser a Bòsnia. Hi vaig ser quan tenia 28 anys... 

La memòria li flaquejava una mica a Pedro Sánchez en el vol que el conduïa de Madrid a Belgrad, en la primera parada de la seva minigira als Balcans Occidentals. Perquè amb prou feines tenia 25 anys quan va arribar a Bòsnia i Hercegovina. Era el 1997, i hi va ser fins al 1999, en plena guerra de Kosovo. El jove Sánchez era membre del gabinet de l’Alt Representant de l’ONU a Bòsnia i Hercegovina, l’exministre espanyol Carlos Westendorp. El mateix Sánchez que, ja com a president del Govern, trepitjava aquest dissabte Sarajevo i Mostar. 25 anys després. 

Els laterals de l’avinguda dels Franctiradors, la que conduïa al líder socialista fins a la seu de la presidència del país, encara mostraven, amb els seus immobles foradats pels trets i les bombes, les ferides d’una guerra salvatge i devastadora (1991-1995) que va deixar 100.000 morts i una Bòsnia en ruïnes. El conflicte va acabar amb els acords de Dayton de 1995, que van servir per consolidar lentament una encara feble estructura nacional. El pacte, auspiciat pels Estats Units, s’assentava en un model de delicats equilibris, entre tres comunitats ètniques (bosnians o bosnianomusulmans, serbis i croats) i dues entitats polítiques dotades de vastes competències (la República Srpska, dominada pels serbobosnians, i la Federació de Bòsnia i Hercegovina, de majoria bosniana). 

Però la tensió dels últims anys ha anat en augment, en bona mesura per la voluntat de la República Srpska i del líder serbi, Milorad Dodik, de buidar de poders l’Estat, en obert desafiament també amb l’autoritat de l’Alt Representant per a Bòsnia i Hercegovina, l’encarregat de supervisar la implementació dels acords de Dayton, càrrec que des de l’agost del 2021 ocupa l’alemany Christian Schmidt. Les friccions polítiques, en canvi, no amenacen l’estabilitat del país, garantida per la presència de la missió de pau europea (EUFOR), que va passar de 600 a 1.100 efectius el febrer passat, reforç que es devia no només al deteriorament de la seguretat global provocada per la invasió a Ucraïna, sinó també per la influència de Rússia a la regió, sobretot a la República Srpska. Espanya només té desplegats tres militars avui dia, però des de 1992 han participat en les missions de l’ONU, l’OTAN i la UE 46.000 soldats, 23 dels quals van morir. 

L’enfrontament polític era citat per Sánchez durant la seva reunió amb els tres presidents rotatoris de Bòsnia i Hercegovina, el bosnià Sefik Dzaferovic, el serbi Milorad Dodik i el croat Zeljko Komsic –el cap d’Estat és una institució col·legiada per la qual els tres presidents dirigeixen el país durant quatre anys en torns rotatoris de vuit mesos– i també durant la seva compareixença posterior, sense preguntes, amb Dzaferovic. Va demanar als tres líders «reduir la tensió», «diluint la retòrica actual que no contribueix a avenços i tornant a la institucionalitat», apostar «sempre pel diàleg» –«i aquí estarà la comunitat internacional»–, i posar la ciutadania «per davant, ja que és la beneficiària de les reformes pendents». 

«Recórrer una milla extra»

I és que Bòsnia s’acosta al bloqueig de cara a les eleccions legislatives i presidencials del pròxim 2 d’octubre. Uns comicis, va dir el líder socialista, que s’han de desenvolupar «amb normalitat». Les dificultats de casar equilibris i quotes ha fet que des del 2018, des de les últimes urnes, hagi sigut impossible pactar un Govern a la Federació de Bòsnia i Hercegovina.

Sánchez, com va fer aquest divendres a Sèrbia i farà els últims dies de gira que li queden (a Montenegro, Macedònia del Nord i Albània), va fer una crida a «accelerar les reformes» exigides per Brussel·les per a l’entrada a la Unió Europea, inclosa la del sistema electoral i la que afecta el poder judicial. Tot i que hi ha hagut avanços, els bosnians han «de recórrer una milla extra». 

Bòsnia i Hercegovina és el país balcànic que acumula més retard en la seva adhesió al bloc comunitari. És l’únic dels cinc, de fet, que no gaudeix de l’estatus de país candidat. Va sol·licitar l’ingrés a la UE el 2016 i Brussel·les li va marcar 14 prioritats per, un cop complertes, arrencar les negociacions d’adhesió. Sánchez defensa que s’emprenguin les set reformes més importants perquè se’ls concedeixi la condició d’Estat candidat. 

El cap de l’Executiu, davant Dzaferovic, va tornar a manifestar el seu suport «total i rotund a la regió» i en el cas de Bòsnia, la seva voluntat de «transformar el llegat ja històric en iniciatives per al progrés democràtic i econòmic del país». El seu «ferm compromís amb la perspectiva europea» del país. Espanya, va continuar, dona un «absolut suport» perquè sigui candidat a entrar en el bloc comunitari, i és un «país amic» que defensa la «integritat territorial» de Bòsnia. Una insistència pertinent pels conats de secessió i que divendres també va repetir a Belgrad, en aquest cas per apuntalar que Espanya continua sense reconèixer la independència unilateral de Kosovo. 

Dzaferovic va definir Espanya com a «gran amic» de Bòsnia i va agrair Sánchez que recolzés el «camí europeu» del seu país en l’últim Consell Europeu, al juny, i que reivindiqués la sobirania i integritat territorial i animés a les reformes. Bòsnia espera que amb la presidència espanyola de la UE, que arrenca el segon semestre del 2023, serveixi per accelerar els ritmes. I que així mateix serveixi per intensificar les relacions econòmiques i comercials entre els dos països, perquè les polítiques són «perfectes, genials». De fet, en la trobada es va analitzar l’interès de les empreses espanyoles per invertir a Bòsnia i Hercegovina en àmbits en què són «líders mundials», com l’enginyeria, la construcció o les energies renovables. La balança comercial és favorable a Espanya i va arribar als 116 milions d’euros el 2021.

Notícies relacionades

Sánchez viatja als Balcans per recolzar el seu procés d’adhesió a la UE

Govern i Generalitat segellen els dos primers acords a la taula de diàleg

Sánchez va visitar a continuació l’antiga Biblioteca de Sarajevo, avui seu de l’ajuntament de la ciutat, amb l’alcaldessa. L’edifici va ser bombardejat pels serbis el 1992 i les flames van devorar més de dos milions de llibres i documents. Espanya va participar econòmicament en la reconstrucció de la biblioteca, reinaugurada el 2014.

A la tarda, i ja a Mostar, a la riba del riu Neretva, el president va retre homenatge als 23 compatriotes morts entre 1993 i el 2008 acompanyat de l’alcalde de la ciutat, amb qui va recórrer el centre històric i també el pont medieval d’un sol arc que va ser destruït durant la guerra i posteriorment tornat a aixecar sobre la seva runa, avui símbol de la reconciliació nacional al país. Sánchez va arribar dalt de tot del Pont Vell entre dotzenes de curiosos: aquest cap de setmana se celebra el concurs de salts sobre el Neretva, una tradició de més de quatre segles. Però just al pas de la seva comitiva no hi va haver qui es llancés 24 metres avall, al riu. Mala sort: el següent ho va fer uns minuts després.