Sánchez dona per segur que la coalició arribarà unida a les generals

El compte de quants han sigut els xocs, al llarg d’aquests més de dos anys i mig, entre el PSOE i Unides Podem, ja s’ha perdut fa temps. Més o menys greus, les friccions han sigut constants. Amb cada desacord, els dos socis han reiterat que la coalició aguantava. I així ho vol el president. Pedro Sánchez està segur que el Govern resistirà unit fins al final de la legislatura. Per dues raons bàsiques, per la tasca que encara queda per davant i perquè la permanència és un «bon argument» de futur, ja que projecta el missatge als votants progressistes que les esquerres saben entendre’s. 

El cap de l’Executiu no té dubtes que el seu Executiu seguirà endavant, i així ho va traslladar en una conversa informal als periodistes a Mostar (Bòsnia i Hercegovina), en la segona estació de la seva gira pels Balcans. Com també està convençut que Yolanda Díaz arribarà «fins al final» amb la seva plataforma, Sumar. És a dir, que tindrà temps per consolidar-la i presentar-se a les generals del 2023, en què, si res es torça, ella seria la candidata d’un moviment en què hi haurà Podem, per molt que ara es vegin tensions dins aquest espai per les disputes per les «quotes de poder».

Sánchez va defensar davant els informadors que és «bo» que la coalició arribi unida fins a les generals. En primer lloc, perquè el Govern encara té una tasca «per davant» en el ja escàs any i mig que queda fins a les urnes. «Ha de ser un Govern fort i amb majoria parlamentària per abordar la resposta justa als esdeveniments», abundaven després al seu equip. Però també pesa en el president la convicció que una legislatura de quatre anys, esgotada fins al final, «acabaria amb la crisi de governabilitat en què el PP va ficar Espanya el 2015», any a partir del qual s’han succeït generals, repeticions electorals i inestabilitat. El líder socialista també afirma que «des d’un punt de vista progressista», que «s’entenguin les diferents esquerres és un bon argument de cara al futur». 

És a dir, que el fet que la coalició resisteixi, malgrat les seves xacres, és un al·licient per a un electorat progressista més tendent a la desmobilització. Des de la Moncloa remarquen que no es tracta d’aguantar «perquè sí», sinó perquè el Govern té el suport de la seva motxilla: els 150 projectes legislatius, els dos Pressupostos de l’Estat consecutius «en temps i forma» i les reformes «molt profundes» empreses, com la de les pensions, la del mercat de treball o la del sistema educatiu i la formació professional. L’objectiu, insisteixen, és «protegir les classes mitjanes i treballadores i transformar Espanya». 

Que Sánchez confirmi que la seva intenció és arribar a les urnes de la mà d’Unides Podem és rellevant, atès que fins ara s’especulava que, en algun moment, segons s’acostessin les generals, els dos socis optarien pel divorci per marcar diferències de cara a les seves parròquies electorals, per redefinir el seu perfil. El secretari general del PSOE no creu que aquesta sigui la millor opció, perquè desanimaria les seves bases, i també perquè si l’Executiu es reedita serà amb la mateixa fórmula: la coalició, que tant va costar construir i que tants sobresalts ha viscut en aquests gairebé tres anys d’etapa.

«Situacions extremes»

Díaz ja ha confirmat que la seva plataforma no estarà a punt per a les autonòmiques i municipals del maig. I no ha aclarit la incògnita sobre el seu propi futur i el seu moviment, ja que primer vol «escoltar» i després buscar l’encaix dels partits. Però el president explica que la vicepresidenta segona serà qui representi l’espai a l’esquerra del PSOE en les legislatives previstes per al desembre del 2023. «No tinc cap dubte que arribarà a les generals», afirmava rotund des de Mostar.

Els socialistes són molt conscients que necessiten que Díaz i el seu projecte, hereu d’Unides Podem, funcioni i tingui un bon resultat a les urnes, perquè una majoria absoluta és inabastable per ells ara mateix i les úniques opcions de repetir govern passen perquè cap dels dos socis s’enfonsi. Per això, l’ordre és cuidar la vicepresidenta segona, no asfixiar-la i apostar-hi. I també per aquesta raó les queixes cap als morats són contingudes.

Sánchez, de fet, diu «empatitzar» amb Unides Podem, amb els membres d’un Executiu que està vivint, en aquesta legislatura, «situacions extremes», primer per la pandèmia i ara per la guerra d’Ucraïna. Els morats «no han tingut una experiència prèvia de govern i han patit una crisi de lideratge» per la sortida de Pablo Iglesias, «i això en qualsevol organització afecta», segons la seva anàlisi. El soroll que emana de la coalició «ajuda» al desgast de l’Executiu, però creu que un ciutadà mitjà té més «perspectiva a mitjà termini». 

«Capgirar les enquestes»

En qualsevol cas, el líder socialista prefereix no interferir en les qüestions domèstiques dins Unides Podem. Considera que, malgrat les tensions evidents entre Díaz i Podem (representades per les ministres Ione Belarra i Irene Montero), el partit fundat per Iglesias, i sobre el qual continua exercint una enorme influència, sí que formarà part de Sumar. Pensa que les topades obeeixen a la pugna per «quotes de poder», perquè ara tots els actors de l’espai estan veient «com s’ajusten les peces» del puzle.

Notícies relacionades

Sánchez viatja als Balcans per recolzar el seu procés d’adhesió a la UE

Govern i Generalitat segellen els dos primers acords a la taula de diàleg

Sánchez és conscient que li queda un any molt dur per davant i que el PP d’Alberto Núñez Feijóo va per davant. La seva confiança és que els ciutadans l’«acabaran coneixent» –en l’Executiu i el PSOE el veuen com «un bluf», poc consistent–, però la tasca del seu partit i del Govern, ja ho va dir en la seva roda de premsa de balanç de curs, divendres, és «capgirar les enquestes». Segons els seus càlculs, la inflació anirà remetent des del 10,8% que va marcar al juliol. I actuarà com un cert matalàs per al rebut de la llum, recorda, l’excepció ibèrica, ja que serà operativa durant un any. El preu mitjà del megawatt hora ronda els 140 euros, pels entre 400 i 500 euros que paguen Alemanya, França i Itàlia. 

Les pròximes generals, en qualsevol cas, arribaran com a màxim el desembre del 2023. El president insistia aquest divendres que respecta la Constitució, i aquesta impedeix clarament estirar la legislatura, portar-la al gener del 2024, perquè el mandat de les actuals Corts s’acabarà als quatre anys de la seva elecció, el 10 de novembre del 2023, i 25 dies abans quedaran dissoltes si no hi ha avançament. Això implica que el Congrés i el Senat no estaran constituïts per quan la princesa d’Astúries faci 18 anys, el 31 d’octubre de l’any vinent. Sánchez apuntava als periodistes que no li interfereix en absolut l’acte d’acatament de la Carta Magna d’Elionor, perquè es pot desplaçar a principis del 2024 sense problemes, quan les noves Corts ja estiguin formades.