Quatre categories, multes de fins a tres milions d’euros... les claus de la nova llei de secrets

Quan entri en vigor la nova llei, la informació delicada podrà classificar-se en quatre categories, en funció del grau de protecció que requereixin: alt secret (per als documents més sensibles, aquells la revelació o utilització indeguda dels quals pot donar lloc a una amenaça o perjudici extremament greu per als interessos d’Espanya), secret, confidencial i restringit.

La informació d’alt secret es desclassificarà automàticament transcorreguts 50 anys, podent prorrogar-se de manera «excepcional i motivada, sempre abans del venciment de termini, per 15 anys més». Els documents catalogats com a secrets seran públics passats 40 anys (tot i que hi ha una pròrroga excepcional i motivada per deu anys més).

Els qualificats com a confidencials es desclassificaran automàticament una vegada que passi el període específic assenyalat per l’autoritat classificadora, que serà de set a deu anys, no prorrogables. I la informació restringida serà de domini públic al cap d’un termini de quatre a sis anys, que tampoc serà prorrogable.

També podran desclassificar-se arxius de qualsevol protecció com a conseqüència d’un «esdeveniment cert, futur i previsible», com puguin ser la mort d’un personatge o el final d’una guerra.

Una informació d’alt secret o secret només podrà ser classificada, reclassificada o desclassificada pel Consell de Ministres, funció que «en cap cas», segons consigna l’article 4 de la llei, serà delegada.

El poder de classificar, reclassificar o desclassificar arxius considerats confidencials o restringits, els de menor protecció, correspon a una sèrie tancada d’autoritats: president i vicepresidents del Govern; ministres, secretaris d’Estat i sotssecretaris; el director del CNI; el cap d’Estat Major de la Defensa (Jemad); els caps d’Estat Major de l’Exèrcit, de l’Armada i de l’Aire i de l’Espai; els caps de missió diplomàtica i d’oficines consulars; el president del Consell de Seguretat Nuclear; els delegats i subdelegats del Govern; el director del Departament de Seguretat Nacional; els directors generals de la Policia i la Guàrdia Civil; el secretari general d’Institucions Penitenciàries, i les autoritats autonòmiques competents en matèria de Policia (a les comunitats que han assumit la creació de policies, com els Mossos o l’Ertzaintza).

La llei crea, en el seu article 6, l’Autoritat Nacional per a la protecció de la informació classificada, exercida pel Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, el titular de la qual és Félix Bolaños. L’òrgan és l’«autoritat responsable de la protecció i tractament de la informació d’origen nacional que es classifiqui en les categories d’alt secret, secret i confidencial i de tota la informació classificada que el Regne d’Espanya rebi d’altres Estats o organitzacions internacionals, qualsevol que sigui la seva categoria de classificació». Serà l’autoritat competent per a l’intercanvi i protecció mútua de la documentació classificada, en els termes previstos als tractats internacionals.

L’Autoritat Nacional s’encarregarà, entre altres funcions, de garantir el compliment de la legislació i de les obligacions assumides per Espanya, assessorar tècnicament el Govern, relacionar-se amb els organismes anàlegs, valorar la idoneïtat de les persones que hagin de tenir accés a la informació classificada; valorar, concedir i denegar l’Habilitació Personal de Seguretat (HPS), l’Habilitació Personal d’Empresa o l’Habilitació de Seguretat d’Establiment.

¿Com es procedeix a catalogar una informació confidencial o restringida? A través d’una diligència de classificació motivada, el document pel qual l’autoritat competent aprova una proposta de qualificació. Però també es poden aprovar directives de classificació motivades: assignen aquesta categoria a la informació que per la seva naturalesa o contingut no requereixi una elaboració de proposta de classificació.

La informació classificada ha de portar un segell o estampa que identifiqui la categoria en la qual ha sigut catalogada.

Quan es tracta d’alt secret o secret, són els ministres o el titular de la Presidència els que poden elevar la proposta al Consell de Ministres, acompanyada d’una memòria justificativa amb una «exposició detallada de les amenaces o perjudicis per als interessos d’Espanya que es pretenen evitar amb la classificació de la informació». El Consell de Ministres decidirà aprovar o rebutjar la proposta, i podrà també modificar-la i indicar les condicions d’aplicació.

En el cas d’arxius confidencials o restringits, qui inicia el procediment és l’autoritat competent, a iniciativa pròpia o a petició raonada d’una autoritat o funcionari públic. Les autoritats competents de classificació dictaran finalment la resolució, aprovant o rebutjant el tràmit i introduint-hi fins i tot modificacions.

Sí. Les autoritats de classificació revisaran «periòdicament», diu la llei, la informació reservada, i poden acordar aixecar el veto sense que s’hagin esgotat els terminis previstos. També poden canviar la categoria de classificació inicialment assignada. La informació reclassificada passa a ser de domini públic quan conclou el termini previst per a la nova categoria.

El que no es pot fer, en principi, és classificar de nou un document que ja és d’accés públic, llevat que s’apreciïn «prou» raons per fer-ho.

L’accés a la informació classificada es basa en l’anomenada «necessitat de conèixer», que haurà de justificar-se i es limitarà només a les persones que ho requereixin pel seu càrrec o responsabilitat. Cap persona podrà accedir als documents reservats si no compta amb una Habilitació Personal de Seguretat (HPS), Habilitació de Seguretat d’Empresa o una Autorització. No la necessiten ni el president del Govern ni les autoritats de classificació o els seus superiors.

Es posarà a disposició de la Comissió d’Arxius de l’Administració General de l’Estat que decidirà el seu arxiu en format físic o la seva digitalització. Quan un document es manté ocult, les mesures de protecció, fins i tot per al seu trasllat, són màximes. I si la informació ha de ser transmesa electrònicament, s’ha d’assegurar que la seva transmissió està «convenientment xifrada» i que l’enviament es fa per canals oficials. La llei preveu fins i tot que en cas de greu amenaça a la defensa nacional la informació sensible s’intenti posar fora de perill i, si no és possible, es destrueixi.

Els diputats podran sol·licitar informació classificada a través de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés. L’Autoritat Nacional serà la competent per tractar la documentació a què es concedeixi accés.

Però qualsevol ciutadà que es consideri afectat o acrediti un interès legítim podrà interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Tercera del Suprem. Però també pot passar que en el marc d’un procés jurisdiccional un òrgan judicial entengui que per resoldre un assumpte ha d’accedir a arxius reservats. En aquest cas, ha de dirigir-se igualment a la Sala Tercera. Si el tribunal admet la sol·licitud, es dirigirà a l’autoritat de classificació perquè li remeti la documentació requerida en el termini de 60 dies o presenti un informe motivat rebutjant-lo. La Sala valorarà la remissió total o parcial (o fins i tot la no-remissió) de la informació a l’òrgan judicial que la va sol·licitar.

La llei estableix un règim sancionador. Determina infraccions molt greus (per exemple, la difusió, per qualsevol mitjà, d’alts secrets o secrets, a la qual s’hagi tingut accés o que es conegui de manera fortuïta sense tenir per què), que són castigades amb multa de 1.000.001 a 3.000.000 d’euros. Les infraccions greus (com la difusió de documents confidencials) són penalitzades amb entre 50.001 a 1.000.000 d’euros. I les infraccions lleus (difondre arxius restringits) reben una multa de fins a 50.000 euros.

¿Pot un periodista ser sancionat? Segons recalquen fonts del Govern, no, perquè una llei pot contravenir el dret fonamental i constitucional a la informació. L’article 33 de l’avantprojecte estipula que «tota persona física o jurídica que, sense necessitat de conèixer, tingués accés per qualsevol mitjà a informació classificada haurà de guardar absoluta reserva del seu contingut i no la divulgarà ni farà pública. Haurà, així mateix, d’entregar l’esmentada informació classificada amb la brevetat més gran possible a l’autoritat o funcionari públic més pròxim».

No hi haurà una desclassificació massiva i generalitzada dels documents classificats anteriorment a la llei. El procediment per treure’ls a domini públic pot ser iniciat d’ofici, pel Govern, o a petició d’una persona «directament afectada». L’afectat podrà dirigir-se a l’autoritat competent, indicant el seu interès i per què vol desclassificar un paper i identificant «detalladament» la informació que desitja. L’Executiu podrà llavors treure el vel sempre que no comprometi «la seguretat ni la defensa nacional» i es farà de manera singularitzada. Si el denega, l’afectat podrà acudir al jutge.

¿Qui desclassifica? En els casos d’alt secret o secret, el Consell de Ministres. I si és confidencial o restringit, l’autoritat que ostenti avui les competències de la que originàriament va catalogar la informació.