El Govern mira d’acorralar Feijóo per no embridar els seus barons

Isabel Díaz Ayuso va aixecar la mà des del primer minut per protestar contra el reial decret llei d’estalvi energètic, per rebel·lar-se, però pràcticament al cap d’un segon des del Govern i el PSOE ja miraven cap Alberto Núñez Feijóo. Interpel·laven el líder del PP, perquè digués si avalava o no el conat d’insubmissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid. No podia «posar-se de perfil», remarcaven. I és que aquesta és l’estratègia dels socialistes, «mossegar» Feijóo i el seu partit per frenar l’onada alcista que dibuixen totes les enquestes, inclosa la del CIS. En paral·lel, és clar, l’Executiu defensa a capa i espasa el seu paquet de mesures d’eficiència energètica, afirma que s’aplicarà amb «proporcionalitat», que hi ha «excepcions» que ja contempla el text i que sí que es va consultar prèviament amb els portaveus parlamentaris i les comunitats a través de la conferència sectorial.

Ferraz i la Moncloa han provat diferents maniobres per intentar erosionar Ayuso. Des del cos a cos de Pedro Sánchez amb ella, que es va rebutjar perquè la victimitzava fins a l’estratègia actual: assenyalar-la –de manera implícita el cap de l’Executiu– però sobretot apuntar cap a Feijóo. Rotund va ser aquest dimecres el nou portaveu socialista al Congrés, Patxi López. Des de Bilbao va demanar al líder del PP que «posi ordre en les seves files» i «faci entendre» els dirigents del seu partit que «les lleis, en democràcia, es compleixen». «Un decret llei es compleix. Si no, han d’actuar els tribunals», va advertir.

Ayuso es va llançar el dilluns a la nit, amb prou feines acabada la roda de premsa del Consell de Ministres que va aprovar el decret llei d’estalvi energètic, a cridar la seva insubmissió: «Madrid no s’apaga». Una imitació del «Madrid no es tanca» que va proclamar en plena pandèmia i li va rendir àmpliament en les eleccions autonòmiques de maig del 2021. Però a les poques hores el seu vicepresident regional i portaveu, Enrique Ossorio, va recular i va assegurar que l’Executiu regional compliria, tot i que es reservava la carta d’acudir al Tribunal Constitucional.

Cap baró popular va arribar tan lluny com les primeres paraules d’Ayuso –un recurs «no eximeix del compliment» de les lleis, va dir el conseller de Presidència andalús, Antonio Sanz–, però Génova va sortir a recolzar-la al remarcar que els responsables autonòmics tenien «llibertat per decidir» si apliquen o no les obligacions contingudes en el decret.

Amb el pas de les hores, el discurs del PP es va anar ajustant. La Comunitat de Madrid va refredar la seva bel·ligerància (té el «mal costum» de complir les lleis i si cal fer-ho «en aquests extrems», ho farà, va dir aquest dimecres Ossorio) i van augmentar les crítiques al Govern, sobretot per no haver consensuat les mesures abans amb les autonomies. «Precipitació, improvisació i falta de diàleg», va censurar l’andalús Antonio Sanz. Crítica dura que també va compartir el PNB, soci de Sánchez, a través de l’Executiu basc.

«Efectisme» o «eficàcia»

El PP estava donant, va assegurar Patxi López, «impunitat per delinquir» als seus barons. Incomplir les mesures imposades per l’Executiu significa «situar-se en contra de la Unió Europea» i mostrar una «absoluta insolidaritat amb els socis europeus i amb Espanya i els espanyols», va denunciar. L’ex ‘lehendakari’ estava desenvolupant la idea que havien anat desplegant fonts de la Moncloa des de dimarts: «¿El model de Feijóo és convertir Espanya en un país provincià i egoista aliat amb Vladímir Putin? ¿O anirà en la mateixa direcció que la UE? Ha de triar: o egoisme i Putin, o solidaritat i Unió Europea».

El portaveu socialista estava, per tant, apel·lant directament a Feijóo. Tot i que també va repartir clatellots al PNB, que, com reconeixien des de Ferraz, no pot donar-li el PSE al ser soci d’Iñigo Urkullu en el Govern basc: el decret no busca l’«efectisme» –paraula feta servir per la consellera de Desenvolupament Econòmic, Arantxa Tapia–, sinó l’«eficàcia», que els «esforços» que es plantegen evitin «mals majors». «¿La senyora Tapia què prefereix, que no fem res i tanquem empreses basques? ¿L’ocurrència és menor si la decideix el Govern basc? ¿Ens situem a favor o en contra d’Europa? A veure si ens arremanguem tots, la resta és només soroll», va carregar.

Així doncs, Tapia també va abaixar el pistó. Aquest dimecres, la consellera remarcava que l’Executiu de Vitòria està «plenament d’acord» i «alineat» amb la UE en la necessitat de reduir el consum d’energia, però va demanar més «flexibilitat» en l’aplicació de les mesures i «escoltar» els diferents col·lectius. I va afirmar que les multes «no són el camí». Fonts del PSE admetien que en la resposta del PNB influeix un distanciament més gran amb el Govern de Sánchez –«això no ajuda gens»–, però que al final els nacionalistes «compliran, tot i que arrossegant els peus».

Altres ministres van venir a apuntalar la tesi sostinguda de manera coordinada per Ferraz i la Moncloa. «Hi continua havent problemes de lideratge dins el PP», va assenyalar la titular de Justícia, Pilar Llop, en una entrevista a TVE, tornant a apuntar a Feijóo. Els madrilenys «aniran molt per davant en solidaritat, com han fet sempre», de la seva presidenta regional, va reprovar la responsable de Defensa, Margarita Robles, en declaracions als mitjans després de visitar l’Ambaixada d’Ucraïna a la capital.

El Govern veu «impresentables» les paraules d’Ayuso sobre l’estalvi energètic i el PP l’acusa d’envair competències

«Proporcionalitat»

Diana Morant, ministra de Ciència, va replicar Ayuso que el més trist no és apagar els llums dels aparadors per estalviar energia, com obliga el decret, sinó la guerra a l’est d’Europa, informa Efe. Però tan interioritzat està l’atac a Feijóo que fins i tot el va combatre directament la delegada del Govern a Castella i Lleó, Virginia Barcones, a l’inquirir-lo si està amb la reducció de consum energètic del 7% que reclama Europa o amb la «insurgència» de la presidenta madrilenya.

Des de l’Executiu, rebutgen les crítiques de diverses autonomies. Respecte a la falta de diàleg, fonts de la Vicepresidència Tercera remarquen que la seva titular, Teresa Ribera, es va reunir «dues vegades» amb els portaveus parlamentaris, i també el ministeri va traslladar en la conferència sectorial amb les comunitats «la situació amb Europa» i els va demandar que «aportessin idees».

El decret llei d’estalvi energètic se sotmetrà a convalidació del Congrés, presumiblement, a finals de mes. ¿Acceptarà el Govern tramitar-lo com a projecte de llei perquè els grups puguin introduir-hi esmenes? Per ara, el Govern no n’és partidari: el Ministeri de Transició Ecològica remarca que Ribera «s’ha deixat la pell» perquè Brussel·les accedís que Espanya hagués de rebaixar la seva factura energètica només un 7%, en comptes d’un 15%, i «de tot això va informar als partits abans i després». «Tot ha de quedar implementat tan aviat com sigui possible per poder ajudar els països que pitjor ho passaran», per la seva dependència del gas rus. «¿Ens quedarem els últims en solidaritat?», es pregunten. Ribera ja va dir dilluns que aquest era un «primer» paquet d’iniciatives, i que al setembre es presentarà el pla de contingència que exigeix Brussel·les a tots els socis de la UE, i hi haurà mesures que potser requereixin d’un nou decret llei i d’altres que no.

Notícies relacionades

Quatre categories, multes de fins a tres milions d’euros... les claus de la nova llei de secrets

Unides Podem mira d’allunyar el PSOE del PP per a la llei de secrets

A més, des de l’Executiu afirmen que el decret ja recull que les mesures s’adaptaran a les circumstàncies i que les sancions, en el seu cas, s’aplicaran amb «proporcionalitat» i «respecte» a la legislació laboral. És a dir, que s’és conscient que hi ha establiments on no «es pot estar a 27 ºC a l’estiu i 19 ºC a l’hivern per diversos motius», però que aquestes excepcions estan contingudes en el text.

Des del Govern afegien aquest dimecres que, juntament amb el paquet de mesures d’estalvi, també s’ha posat en marxa una nova línia d’ajudes de 100 milions d’euros per al sector serveis per «acompanyar les empreses en el seu esforç per incrementar l’estalvi i l’eficiència energètica». Es tracta de subvencions, recalquen, per reduir un 10% la factura, que estaran vigents fins al desembre del 2024 i que seran coordinades per l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE) i les concediran les comunitats. I recordaven que des del 2010 la llei obliga a comptar amb sistemes d’automatització per mantenir «tancades les portes dels establiments».