El Govern acusa Ayuso d’animar al desacatament al demanar al comerç que apagui el llum només 10 segons

La Comunitat de Madrid va recular des de les primeres paraules d’Isabel Díaz Ayuso en resposta a l’aprovació del reial decret llei d’eficiència energètica. Del «Madrid no s’apaga» que va proclamar en calent a Twitter a la promesa que «complirà» el pla. Però això no treu que repeteixi les crítiques que llancen altres executius liderats pel PP i n’afegeixi d’altres de collita pròpia. Com que conté «errors garrafals» en la seva redacció, que és un «nyap jurídic». Fins i tot el vicepresident regional va arribar a suggerir que si els comerciants apaguen els aparadors 10 segons a partir de les 22 hores ja no hi hauria sanció possible. Per a l’Executiu, Ayuso està caient en l’«antieuropeisme» i està animant a buscar dreceres per «vulnerar la norma».

Els socialistes eviten, en la mesura que sigui possible, confrontar de forma directa amb la presidenta madrilenya, per no victimitzar-la, i interpel·len directament Alberto Núñez Feijóo. Però el Govern regional fa tot el possible per no sortir d’escena. El vicepresident i portaveu madrileny, Enrique Ossorio, remarcava aquest dijous que el decret és inaplicable, per les fallades «garrafals» que han trobat: «Estem estudiant si hi ha cas per recórrer per invasió de competències de les comunitats i ho estan analitzant els serveis jurídics. És una decisió que es prendrà en els pròxims dies». Un error, segons el seu parer, és que el text no especifica «fins quan s’han de tenir apagats els aparadors i fins quan s’han de tenir apagats els edificis públics».

«Totes les normes restrictives de drets i sancionadores han d’estar perfectament delimitades. Si la llei no diu quant temps s’han de tenir apagats els aparadors i un comerciant l’apaga durant 10 segons, està complint la llei i no pot ser sancionat», va argumentar Ossorio en declaracions als mitjans, des de Móstoles. El que diu l’article 29 del decret és això: que l’enllumenat dels aparadors «haurà d’estar apagat a partir de les 22 hores», disposició que també «s’aplicarà a l’enllumenat dels edificis públics que a aquesta hora estiguin desocupats». El text no assenyala l’hora de final de la prohibició, però sí que diu que els llums «hauran d’estar» –aquí importa el verb– apagats.

Les paraules del vicepresident madrileny semblaven cridar, directament, a la insubmissió. Fonts de l’Executiu de Pedro Sánchez consultades per aquest diari van mostrar, primer, la seva «confiança en els ciutadans i les empreses», confiança que «aplicaran la norma» perquè és un «compromís» amb Europa i perquè Espanya és un país solidari, i no «egoista». Al·leguen que el malbaratament energètic no beneficia ningú, i menys les companyies, que han agraït a Transició Ecològica l’«esforç negociador» amb Brussel·les, que va permetre rebaixar la retallada al consum del 15% al 7%.

Però des del Govern insisteixen, com han vingut recalcant els últims dies, començant pel president, que «les normes es compleixen». «I les dreceres per incomplir-les constituirien no només una vulneració de la norma, sinó també un fet vergonyós davant la mirada de tot Europa. Molts dels sectors ja han transmès al Govern el seu ple suport a les mesures. Una altra cosa és que hi hagi qui busqui motius per mantenir-se en els titulars durant l’estiu tot i que sigui elevant una línia política antieuropea i que va contra el sentit comú», van sentenciar les mateixes fonts de l’Executiu.

Ossorio avisa que les mesures d’estalvi energètic són «inaplicables» perquè no especifiquen la durada de l’apagada

La legislació laboral

Ossorio també va denunciar que el text incompleix el reial decret 486/1997, sobre seguretat i salut als llocs de treball, perquè es diu que en les anomenades feines lleugeres –les no sedentàries, les que no són de despatx–, no hi pot haver més de 25 ºC. «En aquesta mesura, ja s’ha tornat inaplicable», va afirmar. Tanmateix, la norma aprovada dilluns passat especifica que el llindar de temperatura dels locals condicionats que es fixen en l’article 29 –no superior als 19 ºC en els recintes calefactats i no menys de 27 ºC en els refrigerats, sempre que la humitat relativa sigui entre el 30% i el 70%– «hauran d’ajustar-se, en el seu cas, per complir el que preveu el reial decret 486/1997, del 14 d’abril».

De fet, la UGT, a través d’un comunicat, indicava aquest dijous que considera «encertat» el pla d’estalvi i eficiència energètica de l’Executiu perquè recull la necessitat de complir amb el decret de 1997. Aquest assenyala que la temperatura dels locals on es facin feines sedentàries, en oficines o similars, haurà d’estar compresa entre els 17 ºC i els 27 ºC, i en els recintes on s’exerceixin feines lleugeres, entre els 14 ºC i els 25 ºC.

Ossorio no va ser l’únic conseller madrileny que va intervenir en la polèmica. També ho va fer el responsable de Justícia i Interior, Enrique López. «Es confirma que estem davant un nyap jurídic desproporcionat, molt allunyat del final legítim, al més pur estil de la pandèmia», va criticar en el seu compte de Twitter.

Per a la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, les declaracions d’«alguns representants polítics», va dir sense citar Ayuso, són «antieuropees, antisolidaritat i antiunitat», no van en la direcció correcta i els ciutadans no les entenen, va defensar en una entrevista a ‘Al rojo vivo’ (La Sexta). Segons va remarcar, és el moment de «posar l’espatlla» i «ser solidaris» amb altres països europeus, més dependents del gas rus, que s’han vist compel·lits a desplegar mesures més restrictives. Les plantejades pel Govern, va reivindicar, són «més lleugeres i menys intrusives i de menys impacte econòmic» que les d’altres països europeus, com Itàlia i Alemanya.

El ‘Falcon’ i l’helicòpter

En qualsevol cas, i com va afirmar dilluns la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, el decret llei en vigor –que encara ha de ser convalidat pel Congrés abans de 30 dies– és només un «primer paquet de mesures urgents», que anirà seguit d’un altre al setembre, amb més disposicions i l’objectiu de situar Europa en la «posició més forta» davant Vladímir Putin. Per això, l’Executiu s’inclina per no admetre modificacions en aquest text, perquè en vindrà un altre en un mes, tot i que no va avançar més detalls. Només que caminarà en la línia d’altres països per «continuar avançant». «Però ens centrarem ara en aquest decret llei i ens anticiparem als problemes que puguin venir».

I sobre la segona crítica d’Ossorio, la presumpta falta de respecte als drets laborals, Calviño va explicar que el decret sí que s’adapta a les condicions específiques dels llocs de treball. «On es pugui, el més lògic és tenir els termòstats amb un mínim de 19 graus i un màxim 27, que són temperatures còmodes en què la immensa majoria de nosaltres podem treballar», va esgrimir.

La direcció nacional del PP, mentrestant, aquest dijous va preferir no baixar al detall de les mesures, sinó traçar una crítica gruixuda per elevació. Cuca Gamarra, secretària general del partit, va demanar a Sánchez des de Cadis que estudiï les propostes de Feijóo i faci marxa enrere en el seu pla, que «no agrada a ningú i disgusta a tothom», i va denunciar que l’Executiu «no redueix la seva despesa» al comptar amb 22 ministeris i 800 assessors. «Quan tots els espanyols estan canviant el seu ritme de vida perquè no el poden mantenir, no pot ser que el Govern continuï vivint per sobre de les seves possibilitats. No es pot demanar que s’abaixi la calefacció, es redueixi l’aire condicionat, s’apaguin els llums i a continuació, dia rere dia, pujar al ‘Falcon’ i l’helicòpter malgastant tota mena de combustible. Això és pura incoherència i egoisme», va criticar, informa Paloma Esteban.

Urkullu: el decret s’ha de «complir»

Qui sí que va abaixar el to de la crítica va ser el Govern basc. El ‘lehendakari’ Iñigo Urkullu va reconèixer en xarxes socials que les mesures aprovades dilluns pel Consell de Ministres tenen un «rang» legal i, «sens dubte, s’han der complir». Això sí, hauria agraït un «exercici de contrast de les diverses realitats que reflecteixen tots els sectors afectats». I tot i que les disposicions troben «base competencial en la Constitució», va dir, sí que ha trobat a faltar que s’haguessin tingut «més en compte les comunitats autònomes» per a la «definició» de les normes. «D’aquesta forma, podria haver fet patent, en aquest cas, la tan proclamada cogovernança sense excloure, d’inici, la intervenció normativa de les comunitats en la proposta de mesures».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El gir discursiu del ‘lehendakari’ va ser celebrat pel nou portaveu socialista al Congrés, Patxi López. «Perfecte», va apuntar a Ràdio Euskadi, aquesta és l’actitud, això s’ha de complir i després ja em queixo del que m’hagi de queixar i recorro el que hagi de recórrer». El dirigent sí que va dir haver rebut l’altre missatge d’Urkullu: «Si ha faltat diàleg, s’haurà de suplir», informa Efe.

Va argumentar, tanmateix, que el que ha fet el Govern és «respondre ràpidament a la situació» que estan travessant Europa i Espanya. López va contrastar la rèplica de l’Executiu basc amb la d’Ayuso, tot i que no es va privar de criticar la primera resposta de la consellera basca de Desenvolupament Econòmic, que va qualificar el pla de Sánchez d’«efectista». «Em va semblar que [Tapia] estava fora de lloc. Deixem el soroll d’una punyetera vegada i col·laborem», va demanar.