Sánchez descarta que la jura d’Elionor condicioni la data de les generals

Molt ha durat una polèmica que per al Govern té més d’artificial que de real. Que la princesa d’Astúries hagi de prestar jurament de la Constitució davant les Corts Generals al fer els 18 anys, ¿podria interferir en la data de les eleccions generals? La resposta de l’Executiu és rotunda: no. En absolut. L’acte formal d’acatament de la Carta Magna, remarca, no té per què celebrar-se el mateix dia que Elionor de Borbó arribi a la majoria d’edat, el 31 d’octubre del 2023, pot tenir lloc més tard, quan el nou Parlament que emani de les urnes estigui constituït.

Ha sigut en l’última setmana quan Pedro Sánchez ha hagut de respondre a la mateixa pregunta fins a tres vegades. La jura de la primogènita del Rei no l’influirà a l’hora de col·locar les legislatives, perquè aquestes es convocaran per al «desembre del 2023», va assegurar divendres en roda de premsa a Madrid. Dimarts, a Palma, i després de despatxar amb el Monarca al palau de l’Almudaina, va afegir que quan correspongui parlarà amb el cap d’Estat i la Casa Reial. Però el president es va esplaiar més amb els periodistes a Mostar (Bòsnia i Hercegovina), durant la seva gira pels Balcans, en una conversa informal. El 31 d’octubre del 2023, va apuntar, «no s’acaba el món» ni condiciona la data de les eleccions.

I és que la rotunditat de Sánchez s’explica perquè l’Executiu ha elevat la consulta jurídica i la resposta és concloent, segons indiquen fonts governamentals: no hi ha cap problema que el jurament de la Princesa se solemnitzi a les Corts Generals mesos després que hagi fet els 18 anys. No té per què organitzar-se per al 31 d’octubre, quan el Congrés i el Senat es trobin presumiblement dissolts. Perquè, a més, no ho explicita la Constitució en el seu article 61.2: «El Príncep hereu, a l’arribar a la majoria d’edat, i el regent o regents al fer-se càrrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament [d’exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i les comunitats autònomes], així com el de fidelitat al Rei». Felip sí que va jurar com hereu el dia del seu 18è aniversari, el 30 de gener de 1986, però amb la seva filla no tindria per què passar el mateix.

Tot l’embolic de dates ve, primer, per la data de les generals. Sánchez sempre ha manifestat la seva determinació d’esgotar la legislatura. I s’especulava que podria ajustar al màxim, portant-les al gener del 2024. Però ell mateix ja va deixar clar fa mesos, en una altra xerrada informal amb periodistes, que això no era possible, i ho va reiterar divendres passat en roda de premsa. Els comicis seran el desembre del 2023 «perquè és un mandat constitucional», va esgrimir, i aquest Govern, a diferència d’altres, «compleix la Constitució».

Elecció, no constitució de les Corts

¿Per què el desembre? Les anteriors generals es van celebrar el 10 de novembre del 2019. Si Sánchez no anticipa els comicis, les Corts es dissoldrien de manera automàtica als quatre anys de la seva elecció. Així ho prescriuen els articles 68 i 69 de la Carta Magna: el mandat dels diputats i els senadors «acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Cambra». És a dir, que acabaria el 10 de novembre del 2023, com a màxim. La Llei Fonamental de 1978 no parla de la constitució de les cambres (l’última va ser el 3 de desembre del 2019), sinó de la seva elecció a les urnes.

I, si no s’avancen, l’article 42.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General de 1985 assenyala que el decret de convocatòria dels comicis s’expedeix 25 dies abans de l’expiració del mandat de les respectives cambres, i es publica l’endemà al BOE. Això significa que el decret s’expediria el 16 d’octubre de l’any vinent, i estaria publicat el dimarts 17. A partir d’aquí, s’han de comptar 54 dies cap endavant, que és el que dura el procés electoral a Espanya. Això vol dir que, com a tard, les generals tindrien lloc el diumenge 10 de desembre del 2023. Això és tot el que pot amoïnar Sánchez.

Per tant, quan Elionor faci 18 anys, el 31 d’octubre de l’any que ve, les Corts estaran sí o sí dissoltes en cas que no s’avancin les eleccions. Espanya estaria en precampanya. L’acte formal d’acatament de la Carta Magna per part de la Princesa es podria celebrar el mateix dia davant la Diputació Permanent del Congrés i el Senat, els òrgans en què descansa el poder de les cambres en època de vacances parlamentàries o quan estan dissoltes, però el Govern entén que la jura és una cerimònia de tal solemnitat que convé organitzar quan les noves Corts ja estiguin constituïdes, després de les generals. Això passarà en els 25 dies següents als comicis (ho mana l’article 68.6 de la Constitució), com a màxim el 4 de gener del 2024.

El 2023, un any polític molt intens

Després d’unes legislatives, sempre se celebra un acte d’obertura solemne de les Corts, presidit pel Rei, però aquest només s’ha organitzat quan s’ha pogut investir el president del Govern i just després que el seu Gabinet prengui possessió. És a dir, que no s’ha celebrat en les legislatures curtes en què va fracassar la investidura (ni després dels comicis del 20 de desembre del 2015, ni després dels del 28 d’abril del 2019). Un dubte és si s’afegirà l’obertura de les Corts a la jura d’Elionor o bé seran dues cerimònies independents. A la Zarzuela prefereixen no fer comentaris, ni sobre l’acatament de la Princesa ni sobre el caràcter únic o no de l’acte. «Quan arribi el moment, se’n parlarà, com ha dit el president. Llavors ja s’abordarà tot», responen fonts oficials de la institució.

De qualsevol manera, el 2023 serà un any molt intens en el terreny polític. I anirà ‘in crescendo’. El 28 de maig tindran lloc les eleccions autonòmiques i municipals, i durant l’estiu es constituiran els nous ajuntaments i els nous parlaments i governs regionals. I l’1 de juliol arrenca la presidència espanyola de la Unió Europea, un semestre que la Moncloa ja està preparant a consciència i que Sánchez pretén explotar al màxim amb múltiples actes per tot Espanya, a més de la cimera informal de líders i la reunió dels Vint-i-set i els països de l’Amèrica Llatina (UE-CELAC) –aquesta última portava sense celebrar-se des del 2015–.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

La presidència espanyola coincidirà, doncs, amb la precampanya i campanya de les generals del desembre. El Govern sempre ha insistit que això no és problemàtic, perquè França va assumir el lideratge del club comunitari el primer semestre del 2022 i va tenir les dues rondes de les eleccions presidencials (que van acabar amb Emmanuel Macron reelegit), a l’abril, i de les legislatives, al juny. Les generals a Espanya tindran lloc, si no s’avancen, al final del semestre espanyol, el 10 de desembre, en ple pont de la Constitució però dues setmanes abans de Nadal.

L’horitzó fa vertigen. Per això Sánchez ja ha engegat la maquinària del seu partit, recompost la seva cúpula i reforçat la Moncloa. I potser hi hagi més moviments.