Yolanda Díaz: «Amb la inflació desbocada, impossible per a la majoria, més que mai s’ha d’apujar l’SMI»

Yolanda Díaz vol aprofitar el parèntesi «intensament». Des que va assumir la cartera de Treball i Economia Social el 13 de gener del 2020, només va tenir un parell de mesos de certa tranquil·litat. La pandèmia, el volcà de La Palma, la guerra d’Ucraïna i «una nova crisi econòmica i social». ¿És aquesta la nova normalitat? «Una normalitat millor, com diu Guy Ryder», defensa la també ministra de Treball amb referència a la reivindicació del director general de l’OIT de triar «el futur que volem». «Es tracta de canviar les polítiques públiques –afirma Díaz– perquè les persones visquin millor.

–Sense corbata i amb una americana lleugera d’estiu. ¿Aprovo?   

–Completament. El més important és que es compleixin les mesures del pla d’energia. Si abans de la crisi energètica era important, la transició ecològica ara és urgent. Hem d’actuar des d’ara mateix, com fa el Govern d’Espanya. Tota política ha de ser climàtica. Tenim onades de calor, incendis, tots els paràmetres climàtics alterats, situacions absolutament insuportables. Cal emprendre una nova relació amb el planeta sense cap frivolitat. No hi ha alternativa.

–En un escenari de probable escassetat d’energia en una crisi a escala europea, les mesures són evidentment necessàries. ¿Però no es podrien haver negociat?   

–Aquest pla porta causa de la Comissió Europea.

–És una imposició.   

–No és una imposició. Hi va haver un diàleg a Europa en el qual el Govern d’Espanya va ser molt proactiu i la reducció de consum del 7% és molt considerable en un marc de solidaritat amb Europa, perquè no podem oblidar que estem en guerra, però que també són molt dures les conseqüències en la inflació i en els recursos energètics. Fem el que la ciència recomana i demano a totes les comunitats que ho compleixin, perquè la transició energètica ha de ser la primera missió de qualsevol govern, sobretot anticipant una tardor que tant de bo no resulti com preveiem, però que pot ser difícil per al conjunt de les europees i europeus. El portaveu parlamentari del PP a Galícia acaba de reconèixer que aquesta crisi és de caràcter internacional, no culpa del Govern. S’està demostrant que les mesures climàtiques que estàvem prenent són les adequades. Feijóo, abans d’utilitzar la deflactació de l’IRPF al País Basc per forçar una rectificació del Govern, havia proposat mesures similars.

–¿Es pot donar de debò el cas que alguna comunitat, bàsicament Madrid, no ho faci?   

–Les normes s’han de complir i ens igualen a tothom. Fer política a través d’una crisi és d’enorme gravetat. Amb la vida de la gent no es juga. El Govern actuarà en conseqüència.

–¿Com?

–És que les lleis es compleixen. Si un ciutadà comet una infracció de trànsit, l’Estat o la seva comunitat li imposa sancions. Això és així. No entenc per què amb un ciutadà, o quan envio una inspecció de Treball, ha d’operar el pes de la llei i resulta que una Administració, que ha de ser profundament institucional i cooperar com mana la Constitució, fa una crida a la rebel·lió per incomplir mesures que afecten tot Europa. En tot cas, cal recordar que el Govern va informar les comunitats al juliol del seu pla d’estalvi energètic i ningú va posar-hi objeccions. Per descomptat, continuarà el diàleg. Parlem d’un tema molt important, no estem per a negacionistes.

–¿Què diria a aquests hotelers enfadats perquè, suposadament, tancar la porta espanta la clientela?    

–Que no és cert. La ciutadania és molt conscient dels problemes que tenim. Només porto un dia i mig a Galícia i veig molta gent que sí que està preocupada pels problemes energètics i per les possibles restriccions que hi pugui haver. Tenim una hostaleria exemplar i els demano que es posin a l’altura de les circumstàncies del seu país. Estic segura que la ciutadania vol anar a restaurants, fondes i altres llocs que òbviament respectin les normes.

–¿Es pot afirmar categòricament que no hi haurà restriccions importants de gas?

–Mai em sentiran dir això. Són temps d’absoluta incertesa, però la certesa del Govern és que en aquesta crisi no s’ajustaran el cinturó els de sempre, com deia el PP. Aquesta és la gran diferència. S’ajustaran el cinturó les energètiques, les grans entitats financeres i corporacions que cotitzen en la borsa i que guanyen beneficis extraordinaris. Ja no és que ho digui jo, és que el senyor Guterres (secretari general de l’ONU) denuncia aquests beneficis «immorals».

–¿S’asseuran amb els dos sectors a negociar un acostament?   

–El Govern ja es va asseure amb ells.

–Se’ls va presentar, però em referia a modular els nous impostos.

–No es tracta de modular. Està dissenyat. Les dues figures es van crear a l’empara de l’article 31 de la Constitució. Han de ser exemplars perquè s’hi estan jugant la reputació. Recordem que la política del PP va ser rescatar la banca amb recursos públics i retallant els drets de la majoria social.     

–Retreuen que oblidin els períodes de «pèrdues extraordinàries».

–És que en època de pèrdues els rescatem.

–A les energètiques no.  

–Les dades es poden esprémer, però són indiscutibles. Els beneficis de les tres grans elèctriques del nostre país van créixer un 47% abans d’impostos. Podria donar xifres d’alguna empresa amb noms i cognoms vinculada al refinament amb increments superiors del 240%. Per desgràcia, els salaris al nostre país són baixos i estan suportant la inflació amb una duresa extraordinària.

–Saben que la mesura acabarà al Constitucional.

–Sembla que s’està fent política així al nostre país, ¿oi? Ja s’ho faran. És un dret legítim, però, diguin el que diguin els tribunals, s’hi jugaran la seva reputació.

–¿I si frenen el crèdit? El Santander parla d’un impacte de fins a 50.000 milions.

–Vinc del dret. Quan s’estableix una norma sempre es busquen subterfugis.

–Són dos sectors molt lobbistes.

–La norma està ben pensada perquè prohibeix expressament que repercuteixin en els clients i el règim sancionador és brutal. Segur que ho lluitaran als tribunals, però crec que hem de fer un pas més enllà. Hi ha persones en aquest país amb una renda com l’SMI, que apujarem ara, i que paguen comissions bancàries de 60 euros. Ja sabem que existeix un compte específic per a persones vulnerables, però molt vulnerables i, per cert, amb escassa difusió. Cal abordar el tema. No pot ser que les rendes d’entre 1.000 i 1.200 euros paguin comissions bancàries de 60 euros.

–¿Acaba de confirmar que l’SMI s’apujarà aquest any?   

–Sens dubte.

–¿Independentment de l’evolució del mercat laboral?   

–Justament pel que passa en el mercat laboral. Tenim la taxa d’atur general i juvenil més baixa de la sèrie històrica. És un compromís col·lectiu i fruit de les polítiques que va desplegar aquest Govern de la mà del diàleg social. Tenim un mercat laboral més robust, més ben preparat i en plena pandèmia vam demostrar que era molt necessària una política de rendes diferent. Per tant, davant una inflació absolutament desbocada, impossible per a la majoria social, més que mai s’ha d’apujar el salari mínim. Fixi’s que el vicepresident del BCE ha recomanat apujar no el salari mínim, sinó tots els salaris a Europa un 5%. El senyor De Guindos, sí. ¿Per què? Perquè hi ha un risc de morositat molt elevat. No fem ideologia amb mesures que han demostrat, durant la crisi de la pandèmia, que són absolutament eficaces», recalca.

–¿Quant s’apujarà?   

–Això ho diran els experts, als quals hem convocat per al 2 de setembre.

–¿La pujada de l’atur al juliol mostra l’esgotament de la resiliència del mercat laboral?   

–No. La dada no és positiva de cap de les maneres i els mesos després de l’estiu tampoc ho solen ser mai en termes d’ocupació. Continuem treballant perquè aquestes 2.883.000 persones que són a l’atur deixin de ser-hi. Però també és cert que la caiguda de l’atur juvenil aquell mateix mes és espectacular i tenim quatre vegades més contractes, gairebé 700.000. Ja m’hauria agradat trobar un mercat laboral així quan vaig arribar.

–Una part important, més de 200.000 contractes al juliol i per sobre del milió en l’acumulat de l’any, són fixos discontinus. El fet que no computin com a aturats en els períodes d’inactivitat...   

–Com des de fa 25 anys.

–Sí, però ara que aquest model de contracte s’està estenent...   

–Que és el que volíem fer. El que ens demanava Europa. Davant un mercat de treball que té sectors productius estacionals, ¿quina era la resposta anterior? Contractes de set dies. La resposta actual és que en educació, per exemple, els monitors o el personal de menjador treballen durant el curs, amb un període d’inactivitat, cotitzant i amb protecció social.

–Els van acusar de «maquillar» les dades.   

–És molt greu que el líder de l’oposició, que va ser president de Correus –i si hi ha un lloc al món on es van fer fixos discontinus, va ser Correus–, desconegui com funcionen. Estic molt preocupada. No sap que des de fa més de 25 anys eren treballadors amb plenitud de drets, uns drets que hem reforçat. Per la reforma laboral, accedeixen al subsidi per a majors de 52 anys. Confon prima de risc i aquests dies parla de desfalcs. ¿Vostè creu que és correcte que el líder de l’oposició parli així del deute públic, que en part va servir per contractar sanitaris en plena pandèmia? ¿Creu que la ciutadania votant del PP espera això d’un dirigent que el representa?

–Vostè el va definir com «un gran adversari» i «allunyat de Génova».   

–És un gran adversari.

–¿Per què?   

–Perquè crec que és un gran polític. I ho diu algú que no comparteix en absolut el seu marc ideològic. Si de mi depèn, mobilitzarem tots els progressistes d’aquest país perquè Feijóo no arribi a la Moncloa el 2023 perquè el seu projecte és regressiu, reaccionari i antieuropeu. És veritat que són coherents, perquè quan van governar ja van congelar les pensions. Reduir la despesa pública és reduir [pressupost] a les escoles dels nostres fills, als centres de dia, de dependència. No hi ha cap grup del Partit Popular Europeu que defensi una baixada generalitzada d’impostos. Com dèiem, el senyor Guterres, la presidenta de la Comissió Europea i l’OCDE demanen tributs i ingressos de les grans elèctriques i corporacions. Conec molt bé Feijóo. És capaç de governar amb Vox, amb Isabel Díaz Ayuso i alhora amb el senyor Moreno. Segueix en les mateixes polítiques d’austeritat. És més, li dic que no arribarà a la Moncloa.

–¿Ha parlat amb ell des que és president del PP?   

–Hi parlo amb molta freqüència.

– «Si de mi depèn, no arribarà a la Moncloa». Doncs una part pot dependre de vostè.   

–És veritat. Estic molt emocionada amb Sumar, però això no vol dir que sigui un procés electoral. El següent acte d’escolta el faré aquí a Galícia, a O Courel, un lloc meravellós i especial que representa la muntanya, aquesta part del país de la qual mai es parla. Absolutament despoblada, que té dret a serveis públics, amb un sector productiu primari molt important i moltes dones ramaderes. Serà el 31 d’agost i l’1 de setembre i convido totes les persones que ho vulguin a acostar-s’hi. Sé la complexitat que té anar-hi, però val la pena. Tinc un gran vincle afectiu per la poesia en general i amb un autor gallec en particular, Uxío Novoneyra.

–El ‘poeta do Courel’.   

–Efectivament. Des d’aquí avanço que no pararem en els processos d’escolta i els grups sectorials per abordar el nou projecte de país per a la pròxima dècada.

–Costa creure que Sumar no s’acabi convertint en un vehicle per presentar-se a les eleccions.   

–És que soc un vehicle. Cal fer política de manera diferent. L’altre dia em va enviar un àudio [l’actor] Antonio de la Torre en el qual em deia: «Mare meva, quan vas acabar l’acte invocant la tendresa». La política cal fer-la des dels afectes, no des de l’odi. No tinc més que reconeixement i carinyo de la ciutadania, i això m’indica que tenim un país que està molt per davant dels seus dirigents polítics. Aquest país té futur i Sumar és un projecte ciutadà pel sí amb totes les intel·ligències i els cors.

–¿I té també el carinyo d’Unides Podem?   

–No tinc més que agraïment d’Unides Podem, sincerament ho dic. En realitat, de totes les formacions polítiques. I quan dic totes, són totes, fins i tot la comprensió de les seves militàncies.

–Li demanen una negociació «bilateral» per a les pròximes generals.   

–La ciutadania vol que la política s’ocupi dels problemes de les seves vides, polítiques útils, no que parlem de coses internes de partits ni de temps electorals en un moment com aquest. «Qui a l’estiu del 2022 parli de les eleccions que hi haurà el desembre del 2023, no entén què està passant en aquest país».

–Hi ha cites abans. ¿Arribarà Sumar a les locals i autonòmiques?   

–No ho crec. És una iniciativa ciutadana i no ens donarà temps.

–¿Seria possible tornar a veure-la compartir míting amb Pablo Iglesias?   

–Sisplau, amb Pablo Iglesias i amb moltíssimes persones. Faig actes amb tothom i potser és un bon gest que ens faci pensar com s’han de fer les coses. Sí, ¿per què no? Però crec que Pablo Iglesias ha deixat la política.

–¿La coalició esgotarà la legislatura?   

–Sens dubte, sí.

–Parafrasejant la seva expressió en una entrevista amb FARO el febrer del 2020, quan va presentar el Govern com a músics diferents amb la mateixa partitura, últimament s’escolta certa desafinació.   

–Mantinc exactament el mateix. Ens avenim, però és cert que som dos espais polítics diferents i no pensem de la mateixa manera. Les diferències cal portar-les de manera tranquil·la, calmada, sense generar soroll mediàtic, perquè eleva la veu però allunya els ciutadans. A través de vostès, els mitjans de comunicació, tenen dret a conèixer què pensem en termes de democràcia econòmica, d’una reforma fiscal. ¿Què en pensa el PSOE? Nosaltres som clares: el temps és ara perquè hi ha una crisi i una percepció d’injustícia fiscal i perquè el 80% de l’IRPF està sufragat per nòmines, és a dir, per treballadors i treballadores.

–¿Hi haurà molt soroll en la negociació dels Pressupostos?   

–Hem començat bé amb un sostre de despesa històrica. Aquests Pressupostos han de ser els projectes útils per als pensionistes, els joves, les dones i les majories socials. Li’n poso un exemple. Una llar amb una persona celíaca té un sobrecost a la cistella de la compra de 935 euros a l’any. Una barra de pa costa 3 euros. Els Pressupostos de 2023 han de donar resposta a aquestes persones. Parlem molt de salut mental, que és transversal i molt complexa. No només n’hi ha prou amb implementar les plantilles, sinó que cal fer més passos i redefinir la salut mental.

–¿En quin sentit?   

–Amb la incorporació dels riscos psicosocials als catàlegs, les empreses i sindicats requereixen més mitjans i atenció. Li poso un altre exemple: els fisioterapeutes. Tots sabem com està la sanitat pública i moltíssimes persones han d’anar a un fisioterapeuta per la raó que sigui. M’agradaria que els Pressupostos de 2023 resolguessin els problemes reals de la gent.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

–¿Amb ajudes directes?   

–Ho treballarem, però això s’ha de contemplar.