Podem i Yolanda Díaz abocats al xoc per l’enganxada entre Sumar i els morats

El dia que Pablo Iglesias va escollir la política gallega com la seva successora i la va ungir com a pròxima cap de llista per als comicis del 2023 –sense que ella amb prou feines hagués donat el seu vistiplau– no esperava que poc més d’un any després els seus (i ell mateix) haguessin de posar terra pel mig amb la vicepresidenta. Però així ha acabat sent. Fonts pròximes a la direcció de Podem asseguren que no volen diluir el partit dins de Sumar, el projecte que va inaugurar Díaz a principis de juliol.

En el partit morat comencen a ser conscients que la seva marca cotitza a la baixa –les eleccions autonòmiques dels dos últims anys ho mostren clarament–, però es resisteixen a quedar desdibuixats sota el paraigua de Díaz. Això sí, volen anar amb ella a les eleccions. En resum, junts, però no barrejats. Els morats volen mantenir la seva independència, però establir una «aliança electoral» amb la vicepresidenta segona.

Les quotes de poder

La primera en posar sobra la taula aquest terme –el d’«aliat electoral»– va ser la secretària d’Organització de Podem, Lilith Verstrynge durant un acte amb la mateixa Díaz fa escasses setmanes. «Necessitem un projecte polític com Sumar, el nostre aliat electoral ha de ser Sumar i la nostra candidata és i serà Díaz sempre», va asseverar. I poques hores després, Iglesias va remarcar aquesta idea: «Sumar i Podem són dues coses diferents».

Des d’aleshores, tots els dirigents de Podem s’han afanat a insistir en aquesta idea, deixant ben clar que quan arribi l’hora voldran parlar amb Díaz d’igual a igual, sense estar supeditats a les decisions de la vicepresidenta segona. Sobretot, a l’hora de configurar les llistes electorals, on es fixen les quotes de poder de cada partit. La secretària d’Acció Institucional de Podem, María Teresa Pérez, va apuntar aquesta setmana que «Díaz és la candidata que pot aglutinar diferents posicions polítiques», però que falta per negociar com es produirà aquest encaix.

La impulsora de Sumar mira de mantenir-se al marge de la polèmica. Ja ha deixat clar que els partits no han de ser el centre de Sumar, tot i que sí que tindran el seu espai. Això sí, no revela res sobre els seus plans orgànics del futur. «Qui parli a l’estiu del 2022 d’unes eleccions que es produiran el desembre del 2023 no comprèn el que està passant en aquest país», va asseverar en una crítica velada als morats durant una entrevista concedida al ‘Faro de Vigo’, diari del grup Prensa Ibérica al qual pertany aquest diari.

Facilitats en la resta

Notícies relacionades

Podem exigirà apujar l’impost de societats en els Pressupostos

Díaz no creu que Sumar estigui a punt per a les eleccions autonòmiques i locals

De moment, els morats són els únics que han posat límits al lideratge de Díaz. La resta de formacions d’Unides Podem –Izquierda Unida i En Comú Podem, principalment– es mostren entregades al projecte de la vicepresidenta segona. El coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, manté una estreta relació amb Díaz i des de la seva formació veuen de manera natural la seva integració a Sumar. El mateix ocorre amb el PCE, el secretari general del qual, Enrique Santiago, va ser l’únic dirigent de l’espai morat que va acudir a la presentació de Sumar.

Els comuns també semblen predisposats a confluir dins de Sumar. L’últim any, Díaz ha reforçat els seus vincles amb l’espai català –el seu propi cap de gabinet, Josep Vendrell, va ser dirigent d’En Comú Podem–. A l’últim congrés de Catalunya en Comú el novembre del 2021 van ratificar que «guanyar passa per fer Díaz la pròxima presidenta del Govern d’Espanya, obrint-se a noves aliances que qualitativament representin molt més que la suma de les parts» i «convertint un potencial lideratge en projecte i subjecte polític».