Els reptes de Sánchez

Del pla de contingència al semestre europeu: les vuit claus d’un curs marcat per les urnes

  • Les vacances s’acaben per a l’Executiu el 23 d’agost, dia en què es preveu que el president emprengui el viatge cap a l’Amèrica Llatina

  • A la tornada, li espera la negociació dels Pressupostos, l’impuls de l’agenda legislativa, diverses cimeres i, sobretot, la carrera cap al 28-M

Del pla de contingència al semestre europeu: les vuit claus d’un curs marcat per les urnes

DAVID CASTRO

13
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

El curs polític que arrenca pràcticament d’aquí uns dies –no al setembre, sinó més aviat a finals d’agost, tot i que al ralentí– serà molt més llarg del que seria habitual. Gairebé un ‘non stop’ per a Pedro Sánchez i el seu Govern. Ja ho advertien a la Moncloa abans de l’aturada estiuenca: l’Executiu (i el PSOE) es capbussaria en una espiral frenètica durant els pròxims mesos amb la desembocadura final el desembre del 2023, amb les eleccions generals, si és que finalment el president compleix la seva promesa d’esgotar la legislatura.

Notícies relacionades

El líder socialista s’ha proposat «donar la volta a les enquestes», que, ara com ara, són favorables a Alberto Núñez Feijóo. Al seu Gabinet i a Ferraz creuen que l’any i escaig que queda de mandat pot ser suficient per invertir les tendències, però també són conscients que caldrà esprémer cada minut i no cedir la iniciativa. A la Moncloa i al partit sentien que havienrecuperat el timó amb el debat sobre l’estat de la nació del juliol passat, un efecte que va ser de seguida eclipsat per la remodelació a la cúpula del PSOE precipitada per la dimissió d’Adriana Lastra.

Les vacances oficials de l’Executiu s’acaben el 23 d’agost. I a partir d’aleshores l’agenda tornarà a accelerar-se, amb algunes fites importants, ja previstes, que són les següents.

Primer Consell de Ministres després de les vacances i viatge a Colòmbia, l’Equador i Hondures

L’1 d’agost es va celebrar l’últim Consell de Ministres abans de les vacances. El següent tindrà lloc el dimarts 23, i quan s’acabi Pedro Sánchez emprendrà viatge cap a l’Amèrica Llatina. Visitarà tres països llatinoamericans. Les parades es faran a Colòmbia, l’Equador i Hondures, en què s’entrevistarà amb els tres presidents recentment elegits: l’esquerrà Gustavo Petro, que va prendre possessió del càrrec el 7 d’agost passat (enmig d’una formidable política a Espanya alimentada per Unides Podem), el conservador Guillermo Lasso –que ho va fer al maig– i la progressista Xiomara Castro (el gener passat).

Encara no estan rematats tots els detalls de la gira, que en certa mesura imita la que va protagonitzar el 2018, al cap de poc d’arribar a la Moncloa: llavors, en cinc dies, va recórrer quatre països (Xile, Bolívia, Colòmbia i Costa Rica). Petro és el primer president d’esquerres de la història de Colòmbia, i Castro simbolitza la tornada al poder de l’esquerra a Hondures després de 12 anys. Lasso és un banquer i polític conservador que vol liderar la transició a l’Equador, país que, a més, acollirà la Cimera Iberoamericana del 2024. La d’aquest any, 2022, estava prevista per al novembre a la República Dominicana (però pot ser que es posposi), nació no inclosa en el ‘tour’ estiuenc d’agost de Sánchez, tot i que sí que la va visitar el gener del 2019.

Negociació dels Pressupostos i dels impostos a la banca i a les energètiques

Al tornar de l’estiu, serà prioritari per a la coalició negociar primer, entre els dos socis, el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023, que ja compta amb el sostre de despesa aprovada pel Consell de Ministres (198.221 milions d’euros, una xifra rècord i un 1,1% més respecte als 196.142 milions de l’any passat). Si es repeteixen els temps que va marcar Sánchez el 2021, l’acord PSOE-Unides Podem hauria d’estar a punt per a principis d’octubre, per després remetre’l al Congrés i que quedessin aprovats per les dues cambres «en temps i forma», és a dir, al desembre.

La negociació anirà paral·lela a la de la proposició de llei que crea un gravamen per als bancs i un altre per a les energètiques, compromís del president adquirit durant el debat de la nació. En els dos casos, el Govern central haurà de recolzar-se en els seus socis d’investidura, i el dubte és si estaran disposats a donar-li oxigen en ple any electoral. Sánchez farà valer que, en un context de màxima incertesa i amb la guerra a Ucraïna encara en marxa, uns nous comptes són més necessaris que mai.

La redacció del pla de contingència

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va advertir des del primer moment que el que es va aprovar l’1 d’agost era només el primer paquet de mesures d’estalvi energètic. I tot i que va fer ronda prèvia amb els portaveus parlamentaris i les comunitats autònomes, no els en va avançar detalls. El Govern central, va al·legar, va haver de moure’s ràpid per tenir el decret llei a punt per al dia 1, perquè era quan Brussel·les encenia el comptador.

Ribera va traslladar als governs autonòmics dilluns passat que tenien fins al 31 d’agost per enviar al seu departament propostes per al pla de contingència que Espanya, com la resta d’estats membres, ha de presentar a principis de setembre, i que inclourà, probablement, mesures més severes que les que ja han entrat en vigor (entre les quals, regular la temperatura interior dels locals a 27 graus a l’estiu i 19 a l’hivern i apagar els llums d’aparadors i edificis públics desocupats a partir de les 22 hores). Espanya ha d’aconseguir un estalvi d’un 7% de la seva factura energètica, i amb el decret llei actual espera retallar-ne una bona part, entre el 4 i el 5%.

L’Executiu s’haurà de recolzar en els seus socis per aconseguir la convalidació del text al Congrés a finals d’agost o la primera setmana de setembre, ja que el PP s’oposa frontalment a un decret que ha demanat reiteradament que es retiri. Ribera es nega a tocar-ne una sola coma, perquè ja està en vigor, a falta de la ratificació de la Cambra baixa.

La baralla per la reforma del mercat elèctric i el control de la inflació

En la seva compareixença de balanç del curs polític, Sánchez va avançar que elevaria a Brussel·les, en l’arrencada del curs, dues propostes per controlar la inflació (del 10,8% a Espanya al juliol). Una, la reforma del sistema elèctric, per desacoblar el preu del gas del mercat majorista, i una altra, per establir un límit màxim al preu de les emissions de CO2. Fa un any que el Govern central insta la Comissió Europea que revisi el funcionament del mercat, i de fet Ursula von der Leyen s’ha compromès a presentar una fórmula amb l’inici del curs polític. El president està convençut que els seus arguments, després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna i l’amenaça de tall del gas rus per Vladímir Putin, tenen cada cop més sentit i la UE es mourà.

Fonts de Ferraz remarquen que Sánchez continuarà «treballant en la independència energètica d’Espanya respecte del gas rus» –suposa el 10% del total, com reflecteix l’últim butlletí estadístic de l’operador del sistema, Enagás– i també perquè el país sigui «clau en la UE perquè altres països puguin desenganxar-se de Putin». Precisament aquest dijous el canceller germànic, Olaf Scholz, va urgir a la construcció d’un gasoducte des d’Espanya que proveeixi Alemanya. Fonts del Govern central van valorar positivament la proposta del socialdemòcrata i van recordar que sempre han mostrat la seva disponibilitat i han defensat més interconnexió, per a la qual cosa cal més «implicació» de la Comissió i el Consell europeus.

El gran malson de l’Executiu és i continuarà sent la inflació. El segon paquet anticrisi, que es prolongarà fins al 31 de desembre i amb què es pretén retallar la dada en 3,5 punts, ja està en vigor i va ser convalidat el mes passat fins i tot amb l’abstenció del PP i el ‘sí’ d’ERC, però pesa el dubte de si el Govern central haurà d’aprovar un nou decret si l’alça de preus continua descontrolada. La previsió que té és que a la tardor la inflació es pugui moderar. El Govern espanyol sí que ha garantit que les pensions s’actualitzaran conforme a l’IPC, perquè així ho marca la llei.

Impuls a l’agenda legislativa, una nova reunió de la taula de diàleg i renovació del TC

En la legislatura queden tot just dos períodes de sessions al Congrés i Senat: de setembre a desembre –temps en què té prioritat la tramitació dels Pressupostos– i de febrer a juny. Encara quedaria una petita finestra escombra de setembre a mitjans d’octubre del 2023, en el cas que Sánchez esgoti al màxim el mandat. En qualsevol cas, molt poc temps, i en què serà difícil teixir aliances pel distanciament més gran que imposaran els socis.

El Govern central, assenyalen fonts de la cúpula socialista, vol «continuar» amb la seva agenda legislativa, intensa, procurant «creixement econòmic i l’ampliació de drets socials». Ja està encarrilada la llei de memòria democràtica i la llei del ‘sí és sí’ (falta el tràmit al Senat), però estan encallades al Congrés encara la llei de vivenda i la derogació de la ‘llei mordassa’. El Consell de Ministres preveu enviar aviat a la Cambra baixa la nova norma d’informació classificada (ara s’ha remès als òrgans consultius) i està pendent la nova regulació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).

Executiu i Govern, a la taula de diàleg del 27 de juliol passat, es van donar de termini fins a finals d’any per aprovar una reforma del delicte de sedició. La Moncloa està disposada a homologar el tipus penal al d’altres legislacions europees, però no a suprimir-lo. No concep que sigui possible un acord amb ERC, perquè creu, com va verbalitzar el ministre Miquel Iceta en una entrevista amb aquest diari, que per a una formació independentista és difícil d’acceptar que hi hagi un delicte contra la Constitució. Les dues parts, però, es van comprometre a continuar explorant la via de la desjudicialització. Abans que acabi el 2022 s’hauria de celebrar una nova cita de la taula de diàleg, aquesta vegada a Barcelona. Encara no hi ha data concreta.

Durant la primera quinzena de setembre hauria d’estar ja encarrilada la renovació del terç del Tribunal Constitucional que correspon al Govern central (dos magistrats) i al Consell General del Poder Judicial (dos més). Queda pendent, com no podia ser d’una altra manera, l’actualització del CGPJ, tot i que aquesta opció sembla impossible ja per a l’Executiu i el PP.

Diverses cimeres internacionals i la possible presidència de la Internacional Socialista

L’agenda internacional del president també serà intensa en el que queda d’any. El 20 de setembre arrenca el 77è període de sessions de l’Assemblea General de l’ONU, cita a què, com pasa cada any, acudirà el president. A més, la Moncloa prepara sempre per a aquella setmana a Nova York un programa dens de reunions bilaterals, fòrums empresarials, entrevistes amb mitjans de comunicació nord-americans... Encara no hi ha detalls de la seva visita. El 2021, va haver de reduir-se al mínim per l’erupció del volcà de La Palma. Al tornar dels EUA, Sánchez farà d’amfitrió, a Alacant, i l’última setmana de setembre, de la reunió del grup Med-9 (Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia, Xipre, Croàcia, Eslovènia i Malta).

Però Sánchez també té, ja a l’octubre, la cimera informal de líders de la UE a la República Txeca –país que presideix aquest semestre els Vint-i-set– i dues reunions d’alt nivell (RAN) amb Portugal i Alemanya. La primera se celebrarà al país veí i la segona, aquí. Al novembre, la República Dominicana hauria d’acollir la XXVIII Cimera Iberoamericana, tot i que el país estudia aplaçar-la al març del 2023. L’última cita d’aquesta mena va tenir lloc a Andorra, l’abril del 2021.

Del 24 al 27 de novembre se celebrarà, a Madrid, el XXVI Congrés de la Internacional Socialista. Com va avançar ‘El País’, Sánchez està sondejant suports abans d’optar a la presidència de l’organització. La decisió de presentar la candidatura s’adoptarà, segons indiquen fonts de la cúpula del PSOE, al setembre, quan s’obri el termini en la reunió del presídium a Nova York. El president té força opcions d’aconseguir el càrrec, que heretaria de Geórgios Papandreu, ex primer ministre grec, i la seva elecció, assenyalen a Ferraz, suposaria un «impuls» per a la IS. Sánchez podria compatibilitzar el càrrec a la Moncloa amb el lideratge de l’organització.

28 de maig: eleccions municipals i en 12 comunitats... ¿o en 13?

El PSOE, com tots els partits, té la mirada ja posada al diumenge 28 de maig del 2023. Llavors se celebraran eleccions a tots els municipis d’Espanya i a 12 de les 17 comunitats, més Ceuta i Melilla. El PSOE governa en 9 de les 12 autonomies en joc: Astúries, Aragó, el País Valencià, Extremadura, Castella-la Manxa, Navarra, les Balears, les Canàries i La Rioja. En dues més, Múrcia i Madrid, el PP està al capdavant, i l’última, Cantàbria, la presideix el PRC de Miguel Ángel Revilla en coalició amb el PSOE. Castella i Lleó no tindria comicis fins al 2026, ja que en va tenir el 13 de febrer passat, tot i que a Ferraz es preparen per a un possible avanç ordenat per Alfonso Fernández Mañueco per intentar deslliurar-se de Vox, el seu soci incòmode a l’Executiu regional. Opció que neguen al PP.

La cita del 28-M és capital per al PSOE i marcarà el clima de cara a les generals que se celebrarien, si no hi ha un avanç, el desembre del 2023. Les municipals i les autonòmiques són les eleccions més importants per al partit, i Ferraz aspira a mantenir el seu poder territorial. Sánchez ja va deixar clar als seus al comitè federal del 23 de juliol passat que s’havia de posar en marxa des de ja, anar «a totes» per vèncer el PP.

La maquinària s’encendrà oficialment al setembre, ja que arrencarà el procés de primàries per a l’elecció de candidats. Hi haurà una primera votació el 9 d’octubre, però les federacions, de manera justificada, podran acollir-se al calendari excepcional, que suposa portar les urnes internes a l’11 de desembre. És a dir, tots els caps de cartell del 28-M estaran escollits abans que s’acabi el 2022. Les candidatures municipals podrien forçar una remodelació de l’Executiu, però encara és aviat per saber-ho. La titular de Sanitat, Carolina Darias, podria ser la número u del PSOE per Las Palmas. Miquel Iceta ja s’ha descartat per a Barcelona. I continua el dubte de la gran plaça, la més complicada: Madrid.

La presidència espanyola de la UE en plena campanya de les generals

L’1 de juliol del 2023, Espanya assumirà, de mans de Suècia, la presidència de torn de la Unió Europea. Moment que Sánchez vol aprofitar com un plataforma extraordinària per a la seva precampanya i campanya de les generals, com li va passar al francès Emmanuel Macron al primer semestre del 2022. La Moncloa, sota la tutela de la diplomàtica Aurora Mejía, directora de l’Oficina de Coordinació de la Presidència Espanyola de la UE, està preparant un programa d’actes intens. Es preveu, a més de la cimera informal de líders dels Vint-i-set, una reunió del club comunitari amb la CELAC, la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys, que no se celebrava des del 2015.

Si no hi ha un avançament, Espanya tindrà eleccions generals el 10 de desembre. Això significa que quan la princesa Elionor farà els 18 anys, el 31 d’octubre del 2023, el Congrés i el Senat estaran dissolts, per la qual cosa el seu jurament de la Constitució, segons preveu l’Executiu, se celebraria a principis del 2024.