El Govern inicia la contrarellotge per aprovar les seves lleis bandera

El temps de joc parlamentari és llarg i curt alhora. Poc més d’un any de legislatura pot donar per molt, perquè al Govern li interessa agilitar i desembussar iniciatives pendents i úniques que pugui vendre al seu electorat, o per poc, perquè la tramitació a les Corts és en ocasions procel·losa i dilatada. I queden poc més que dos períodes de sessions, de setembre a desembre i de febrer a juny, més el temps que s’habiliti el pròxim estiu i els plens escombra que restin al començament de la tardor del 2023, abans que les dues Cambres es dissolguin a l’octubre, si és que no hi ha un avançament dels comicis. Per això la finestra d’oportunitat per a l’Executiu es va empetitint, també perquè a la tornada d’aquestes vacances l’ambient preelectoral anirà creixent fins a la primera parada, la de les autonòmiques i municipals de maig, i aquesta crucial batalla farà més difícils els pactes.

El bipartit del PSOE i Unides Podem té pendent de treure diverses lleis simbòliques. Algunes, molt a prop del ‘BOE’, com la de memòria democràtica o la del ‘només sí és sí’, la concursal o la de ciència. Però d’altres estan bastant més aturades per falta d’acord amb els socis, com la llei de vivenda o la derogació de la ‘llei mordassa’. Un grapat estan encara en un estadi molt inicial (com la llei trans, l’abolició de la prostitució o la creació dels impostos a la banca i a les elèctriques) i un altre paquet el formen les que encara no han aterrat en el Congrés i a les quals queda un temps de cocció, com la de secrets oficials, la reguladora del CNI o la de diversitat familiar. A més de, per descomptat, els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023. Negociacions que ara haurà de liderar, per cert, el nou portaveu parlamentari socialista, Patxi López.

El Govern de coalició ja ha aconseguit aprovar 154 lleis des del començament de la seva etapa, el gener del 2020. Serien 155, de fet, de no haver tombat el Congrés el decret llei sobre els romanents municipals, el setembre del 2021. D’aquestes 154 iniciatives, la major part es tracta de reials decrets lleis convalidats pel Congrés: 82 (el número 83, el dels romanents, va ser derogat). El 53,25% del total, volum explicable per la pandèmia i la facilitat de tramitació més gran per a l’Executiu, perquè es tracta d’un procediment ràpid i, la major part de les vegades, sense esmenes posteriors dels grups.

48 més són lleis ordinàries (31,17%) i 23, lleis orgàniques, de més rang (14,93%), xifres a què cal sumar un reial decret legislatiu. El compte pujarà aviat a 157 normes, perquè hi ha tres decrets lleis –entre els quals, el 14/2022, d’eficiència energètica–, que hauran de ser ratificats per ses senyories a últims d’agost o primers de setembre com a molt tard. Pedro Sánchez i el seu equip solen destacar la voluminosa producció legislativa de l’Executiu com a prova que, malgrat la fragmentació parlamentària i la dificultat per travar aliances, la coalició és estable i està complint els seus compromisos.

Però les que encara resten a la motxilla tenen un enorme calat per al PSOE i Unides Podem. Com la llei de vivenda. El president i Pablo Iglesias ja van acordar legislar el preu dels lloguers per als seus primers Pressupostos junts. Era octubre del 2020. Llavors començaria un llarg estira-i-arronsa entre els dos socis que impedia que el projecte veiés la llum. A l’acord polític es va arribar per als següents comptes de l’Estat, l’octubre del 2021. Al text li quedava encara baixar a la lletra petita, i finalment el Consell de Ministres va poder enviar-lo al Congrés el passat 1 de febrer. Un mes més tard va superar les esmenes de totalitat, però allà es va aturar tot. Per la falta d’acord amb els socis d’investidura, que temen una invasió competencial.

Molt a prop del ‘BOE’

La falta de consens amb els grups que habitualment recolzen l’Executiu explica també l’embús que pateix la derogació de la ‘llei mordassa’ (o reforma de la llei de seguretat ciutadana), un altre dels compromisos bandera de l’Executiu. El PSOE i Unides Podem van arribar a acordar les esmenes, i fins i tot es van acostar postures amb els socis sobre com sancionar la resistència a l’actuació policial, però un dels esculls continua sent el tipus de material antiavalots que poden utilitzar els agents. Els socialistes confien a donar un impuls definitiu a les dues normes a partir de setembre.

De fet, les negociacions van córrer paral·leles a les de la llei de memòria democràtica, però aquesta sí que es va aconseguir desbloquejar gràcies al pacte amb Bildu i el PNB (ERC es va abstenir). Al text només li falta el tràmit al Senat i, si allà s’aprovessin canvis, tornaria a la Cambra baixa. Les que el Govern calculava el juliol que estarien al ‘BOE’ eren les lleis del ‘només sí és sí’, de ciència i concursal, en les quals es van introduir esmenes contra pronòstic que les obliguen a tornar al Congrés per a la seva aprovació definitiva.

El Consell de Ministres va aprovar el passat 27 de juny el projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, però encara ha de ser qualificat per la Mesa. L’òrgan de govern del Congrés també ha d’admetre a tràmit la proposició de llei del PSOE i Unides Podem per crear els impostos temporals i extraordinaris a la banca i a les energètiques (promeses avançades pel president en el debat de la nació), el pas de la qual per les Càmeres correrà en paral·lel al dels Pressupostos del 2023, perquè entrin en vigor l’1 de gener. En els dos casos, igual que ocorrerà amb el polèmic decret llei d’estalvi energètic, el Govern haurà d’atraure els seus socis, atesa l’oposició de la dreta.

Els comptes públics de l’any que ve seran, de fet, la gran prova de resistència del bipartit el seu últim any de legislatura i les que visualitzaran si la distensió amb ERC, facilitada per l’entrevista amb Pere Aragonès i la posterior taula de diàleg, el juliol passat, es consolida. Els PGE del 2022 van prosperar gràcies al suport d’11 formacions: PSOE, UP, ERC, PNB, Bildu, PDECat, Més País-Equo, Compromís, Partit Regionalista de Cantàbria, Nova Canàries i Terol Existeix. La dificultat afegida per als comptes del 2023 és que, com que es va comprometre Sánchez davant l’OTAN, contindran un augment de la despesa militar a què s’oposa fèrriament Unides Podem.

En elaboració la nova llei del CNI

Però una altra combinació pot fer que vegi la llum l’abolició de la prostitució, compromís clar dels socialistes que genera friccions amb els seus aliats a l’Executiu. El Congrés va aprovar la presa en consideració de la proposició amb el vot del PSOE, el PP i Unides Podem, però amb el rebuig dels comuns.

Notícies relacionades

El Govern pinta Feijóo com un titella d’Ayuso: ella «mana» al PP

El Govern aprovarà dilluns un pla urgent per estalviar energia i reduir la factura de la llum

La nova llei d’informació classificada, que substituirà la de secrets oficials de 1968, va ser aprovada en primera lectura pel Consell de Ministres el passat 1 d’agost, però va suscitar l’oposició immediata dels morats i les crítiques dels socis habituals, cosa que fa preveure canvis abans que la norma arribi a la Cambra baixa. La nova regulació que reforçarà les garanties del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) està encara en elaboració per Defensa. I el projecte llei de diversitat familiar i de suport a les famílies, obra d’un ministeri d’Unides Podem, Drets Socials i Agenda 2030, està compromès per a la tornada de vacances, un any després que l’Executiu estudiés el text en primera ronda.

Aquestes són, no obstant, només les normes fetitxe del bipartit, però el full de ruta del Govern és el seu Pla Anual Normatiu (PA) del 2022 i el compliment de les fites i objectius acordats amb la Unió Europea per al desemborsament dels fons vinculats al pla de recuperació. I l’Executiu haurà de continuar fent front a l’emergència ocasionada per la guerra a Ucraïna, font, segurament, de més reials decrets lleis, com els dos paquets anticrisi ja convalidats o les iniciatives d’estalvi energètic durament criticades pel PP, i el pla de contingència que Brussel·les exigeix i que ha d’estar llest per al setembre.