Immigració

Mites i realitats de la política migratòria de la frontera sud

Una de les competències de la política migratòria europea és lluitar contra la immigració irregular, però la legislació europea no especifica que el fet de trobar-se irregularment en un estat membre sigui un delicte.

líbia / MSF / MARTA SOSZYNSKA

«Ben resolt». Així es referia el president del govern, Pedro Sánchez, als fets de Melilla el 24 de juny quan van morir entre 23 i 40 immigrants, segons la versió del govern marroquí i el recompte de l’ONG Caminando Fronteras respectivament. El president va acabar matisant les seves paraules. Però, ¿pot una situació que acaba deixant desenes de morts considerar-se «ben» resolta? ¿Quin és el paper dels agents fronterers de cada país quan una persona mira d’entrar a Espanya? ¿Què hi diu la llei i què hi diuen els tractats?

Aquest 2022, fins al 15 de juliol, el Ministeri de l’Interior ha comptabilitzat que 15.002 persones han entrat de manera irregular a Espanya, un 1,94% més que l’any passat. En aquest mateix període, 407 persones han mort intentant arribar a les fronteres espanyoles, segons les dades del Projecte sobre Migrants Desapareguts de l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM).

Una de les competències de la política migratòria europea és lluitar contra la immigració irregular, però la legislació europea no especifica que el fet de trobar-se de manera irregular en un estat membre sigui un delicte. El que sí que ho és, és ajudar algú a entrar, circular o mantenir-s’hi de manera irregular, tal com indica la Directiva 2002/90/CE (article 1).

Frontex: 60.000 devolucions en una dècada a Europa

Tanmateix, la Unió contempla normes comunes per al retorn de les persones de tercers països que estan en situació irregular (Directiva 2008/115/CE). La directiva europea estableix que s’apliqui el principi de no devolució tenint en compte l’interès superior del nen, la vida familiar i l’estat de salut de la persona (a l’article 5) i deixa oberta la possibilitat del país de retorn: pot ser al país d’origen del migrant o un altre país amb el qual existeixi un acord (a l’article 3).

En el procés de retorn pot participar-hi l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex), que la Unió descriu com el seu «braç operatiu de la política de retorn». Entre 2009 i 2019, Frontex va ajudar els estats membre a retornar 60.135 migrants, segons les dades facilitades al portal El Orden Mundial en una petició a l’Oficina de Transparència de Frontex. Espanya va ser el quart país que més migrants va tornar amb la cooperació de Frontex (4.667) i Alemanya el que més (29.865).

El Marroc és el segon país que més fons de la UE rep per a la gestió migratòria

En el cas de la frontera sud, Espanya té diversos acords amb el Marroc per gestionar els fluxos migratoris. El 1992 tots dos van firmar un acord que no va entrar en vigor fins al 2012 segons el qual Espanya podia tornar al Marroc, si aquest acceptava, els nacionals de tercers països que havien entrat irregularment en territori espanyol (article 1). El 2007 els països van firmar un altre acord sobre la readmissió de menors marroquins no acompanyats i el 2010 un acord de cooperació policial transfronterera. El pacte més recent, fet el 2019, va entrar en vigor el 30 d’abril d’aquest any per cooperar i lluitar conjuntament, entre altres qüestions, contra el tràfic d’éssers humans i la immigració il·legal.

Entre 2014 i 2020, el Marroc ha sigut el segon país que més fons de la Unió ha rebut per a la gestió migratòria, un total de 346 milions d’euros. I Espanya, per la seva banda, ha rebut en el mateix període 749 milions del Fons d’Asil, Migració i Integració i del Fons de Seguretat Interior, més 123 milions d’ajuda d’emergència. Ara el veí del sud continua pendent de la repartició dels nous fons que estableix l’Instrument de Veïnat, Desenvolupament i Cooperació Internacional que ha aprovat la Unió Europea el 2021.

Gran capacitat de negociació del Marroc

«Des d’inicis del 2000, existeix una relació inversament proporcional entre les bones relacions entre Espanya i el Marroc i el nombre d’arribades», explica la investigadora de l’Àrea de Migracions del CIDOB, Blanca Garcés, a Verificat. És a dir, quan el Marroc vol aconseguir concessions, ja siguin econòmiques o polítiques, d’Espanya o de la Unió Europea, relaxa el control fronterer, explica la investigadora. Això li dona al Marroc una «enorme capacitat de negociació», detalla a Verificat Borja Monreal, director de l’organització Sic4Change i consultor de polítiques públiques.

«Els estats sempre es veuen forçats o en la necessitat de negociar amb estats no democràtics» quan hi ha interessos en conflicte i especialment si hi comparteixen frontera, afirma a Verificat Abel Escribà Folch, investigador i professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra.

La majoria de migrants entra per vies legals

A més de les devolucions juntament amb Frontex, la xifra de deportacions totals d’Espanya és molt més gran. Entre 2010 i 2019, van ser deportades d’Espanya més de 223.000 persones, segons va detallar el Ministeri de l’Interior en una resposta parlamentària per a l’informe Vulneracions de drets humans en deportacions d’Irídia i Novact. Aquest mateix estudi indica que la majoria d’aquestes van intentar entrar a Espanya per una via legal.

En aquest recompte s’hi inclouen les denegacions d’entrada que hi ha quan una persona intenta accedir per una via legal, com l’aeroport. De fet, tres de cada quatre denegacions d’entrada són als aeroports, segons un informe del Defensor del Poble del 2019.

Si són detingudes, a les persones que aconsegueixen creuar la frontera per un pas fronterer no autoritzat, com és el cas de la majoria de migrants que arriben a Ceuta, Melilla i les Canàries, se’ls obre un procediment administratiu de devolució que implica el retorn en 72 hores (article 58 de la Llei d’Estrangeria). Tanmateix, la devolució no sempre es pot efectuar, perquè el retorn pot posar en risc la vida de l’immigrant o perquè Espanya no té un conveni bilateral amb el país de procedència, segons explica a Verificat Maite Daniela Le Coco, investigadora i coordinadora de migracions d’Irídia.

Quan la devolució no es pot realitzar en aquelles 72 hores, la policia pot imposar una ordre d’expulsió igualment. Però això tampoc implica una expulsió directa. A més, aquesta ordre d’expulsió també la poden rebre immigrants que viuen a Espanya i depenen d’un contracte laboral per renovar el permís de residència. Segons les dades facilitades pel Ministeri de Política Territorial a una petició de transparència de Verificat, entre 2008 i el 22 de juny del 2022, es van interposar 145.402 sancions administratives per infraccions establertes a la Llei d’Estrangeria a Espanya, tot i que aquestes no impliquen necessàriament l’expulsió.

Notícies relacionades