El PSOE confia a mantenir el seu poder territorial i prioritza recuperar BCN

A la Moncloa no neguen la realitat de les enquestes, que unànimement pinten el PP per davant en les generals. Però tot seguit afegeixen que si alguna cosa ha demostrat la successió d’autonòmiques entre el 2020 i el 2022 és que els ciutadans han revalidat la confiança en els seus respectius presidents, amb l’excepció de Catalunya, on el PSC va quedar primer amb Salvador Illa al capdavant i ERC va aconseguir el lideratge de l’espectre independentista, per sobre de Junts. Així, van ser reelegits Iñigo Urkullu al País Basc, Alberto Núñez Feijóo a Galícia –reemplaçat el maig passat per Alfonso Rueda–, Isabel Díaz Ayuso a Madrid, Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó i Juanma Moreno a Andalusia. Aquesta seqüència, la de la «consolidació» dels governs que han sigut al capdavant de la gestió de la pandèmia, creuen fonts pròximes a Sánchez, es repetirà el 28-M.

«Les enquestes a tots els territoris on governem són bones per al PSOE o mostren que hi ha batalla», conclouen al seu torn a Ferraz, on està pendent un estudi preelectoral detallat, que es començarà a treballar al tornar de les vacances. Segons una primera anàlisi, per tant, no perillaria cap dels nou governs autonòmics que lideren els socialistes: els més consolidats són Adrián Barbón (Astúries), Guillermo Fernández Vara (Extremadura), Emiliano García-Page (Castella-la Manxa) –tots dos són els únics que disfruten de sengles majories absolutes– i Ángel Víctor Torres (Canàries).

També es preveu que repeteixin, tot i que les sumes sempre seran complicades per la fragmentació parlamentària, Ximo Puig (València), Javier Lambán (Aragó), Francina Armengol (Balears) i María Chivite (Navarra). La comunitat que a priori es presentaria més complicada, segons la direcció federal, és La Rioja, ja que Concha Andreu va aconseguir la investidura després d’un costosíssim acord amb Unides Podem, i junts únicament sumen un escó més que el PP i Cs. Madrid i Múrcia, segons els càlculs del PSOE, tornaran a ser guanyades per a la dreta, a Castella i Lleó en teoria no hi haurà urnes (hi van ser el febrer passat) i a Cantàbria es podrà reeditar la coalició entre el PRC de Miguel Ángel Revilla i el PSOE de Pablo Zuloaga. Zuloaga, com a vicepresident regional, i tots els presidents autonòmics socialistes són de manera gairebé automàtica candidats el 2023, tot i que aquesta tardor s’ha de complir amb la formalitat del procés.

Diferències entre autonomies

No obstant, no tots compten amb el mateix matalàs de seguretat. Page, per exemple, té 19 escons d’unes Corts de 33 diputats, pels 10 del PP i els 4 que va obtenir Cs. Però no hi és Unides Podem i és probable que els taronges, com ha passat en els comicis precedents, o desapareguin o treguin una representació pírrica. És a dir, que per a Page és capital preservar a pulmó la seva majoria absoluta davant el binomi PP-Vox. Vara (34 actes) i UP (4) estan molt per davant del PP (20) i Cs (7) a Extremadura.

Les diferències, doncs, seran més ajustades per a Puig (que ha vist com el seu soci de Compromís vivia el seu moment més baix), Lambán –el PP podria guanyar, però només podria sumar amb Vox, perquè el PAR rebutja la ultradreta i forma part del quadripartit, amb el PSOE, Chunta i Podem–, Armengol o Chivite (a Navarra no està clar com es presentaran el PP i UPN i els seus escindits). I a La Rioja la dreta ha sigut tradicionalment molt forta, i Andreu ha tingut conflictes interns amb el seu propi partit. En l’equip de la presidenta insisteixen, tanmateix, que ella s’ha consolidat i que també el PP va aconseguir majories absolutes per només un escó. A favor del PSOE juga, i això ho repeteixen a Ferraz i els territoris, la seva capacitat més gran de suma, perquè els populars, amb Cs a punt de la mort política, «només poden sumar amb Vox», que al seu torn espanta altres formacions regionalistes.

Aquesta presumible major facilitat de pacte dels socialistes també opera en l’àmbit municipal. De les 50 capitals de província i 2 ciutats autònomes, el PSOE en dirigeix ara mateix 22, i el PP, només 12, i la resta estan en mans d’altres formacions, com ara els comuns (Barcelona), ERC (Tarragona i Lleida), Junts (Girona), el PNB (Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria), Compromís (València), Cs (Badajoz, Ciudad Real i Melilla), UPN (Pamplona) i IU (Zamora). El 2019, el PSOE va arrasar en les locals: va aconseguir 6,65 milions de vots (el 29,26%), pels 5,05 milions de paperetes (22,23%) del PP. Distància que el 28-M, probablement, es veurà reduïda.

Però d’aquestes 22 capitals, les places més importants són Sevilla, Múrcia, Palma, Las Palmas i Valladolid. Fa anys que el PSOE té un forat a les grans ciutats. Per això l’objectiu prioritari per als comicis del 28-M és bolcar-s’hi, com insisteixen des de Ferraz, perquè són les que «fan visible» un bon resultat. Barcelona és l’urbs que veuen més a l’abast, per la seva victòria en les últimes autonòmiques i el consistent avantatge que pinten totes les enquestes, i també pel desgast de la regidora, Ada Colau. El candidat no està nomenat. Sánchez aprova que repeteixi el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, tot i que ho consultarà amb el primer secretari, Salvador Illa. El ministre Miquel Iceta s’ha descartat de forma nítida. Reconquistar Barcelona 12 anys després seria un reconeixement inequívoc per als socialistes.

València es presenta com a més complicada per la major fortalesa del seu primer regidor, Joan Ribó. I tampoc està decidit el candidat, tot i que el PSPV aposta per la número dos de l’ajuntament, Sandra Gómez. A Saragossa, l’actual titular d’Educació i portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va guanyar els comicis del 2019, però no va poder governar perquè el PP i Cs es van aliar amb Vox. L’alcalde, Jorge Azcón, està molt consolidat i el principal perill per a Lambán és que competeixi pel Govern regional, tot i que segons els càlculs dels socialistes arriscaria la ciutat. El PSOE tampoc ha decidit qui serà el seu cap de cartell el 2023.

El termòmetre de Sevilla... o l’Aragó

Madrid és, com sempre, el forat negre per als socialistes. Ja van ser quarts en les últimes municipals. Ara aspirar a recuperar posicions a la capital i a la regió, on van quedar tercers en les autonòmiques del 2021. El partit s’està pensant les seves opcions, aprofitant l’erosió de l’alcalde, el popular José Luis Martínez-Almeida. Així, Sánchez podria confirmar com a cap de cartell per a l’ajuntament l’actual delegada del Govern a Madrid, Mercedes González, o buscar una alternativa de més relleu. El cartell de la comunitat seria el líder del PSOE-M, Juan Lobato, tot i que el seu nom no està ratificat, per la qual cosa podria ser que el president en toqués un dels dos, tots dos o cap. A la Regió de Múrcia, feu del PP, debutaria el seu nou líder, Pepe Vélez.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A Sevilla i Valladolid repetiran els seus alcaldes, Antonio Muñoz (successor de Juan Espadas) i Óscar Puente. La capital andalusa «serà un dels símbols de la resistència del PSOE», servirà per mesurar la temperatura del partit, com passa amb l’Aragó, avisa un comandament territorial. A Las Palmas, l’avui regidor, August Hidalgo, competirà pel Cabildo de Gran Canària, cosa que podria fer-li forat a la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

El procés intern d’elecció de candidats arrenca, precisament, al setembre. A les ciutats i comunitats on el PSOE governi, repetiran els alcaldes i presidents si volen, així que la competició se centrarà en les places en què el partit és en l’oposició. I tot i que les perspectives no siguin negatives, un ambient a la baixa i la dificultat de reeditar els «extraordinaris» resultats del 2019 fa complicat que el PSOE calqui les dades d’aquell any, i de fet en les federacions es reconeix el perill de perdre algunes alcaldies si no es «posa» la maquinària al màxim. I s’hi afegeix la depressió en un graner fonamental, Andalusia, on Moreno va aconseguir una majoria absoluta històrica el 19-J. «Nou mesos», el temps que queda fins als comicis, «és un món», i el PSOE creu que té marge per reaccionar. La carrera és a punt de començar i la batalla serà dura. Duríssima. Perquè serà l’assaig general, aquest cop sí, de les legislatives.