«La veritat sobre l’assetjament de Corinna sortirà, incloent qui va pagar»

Villarejo va contactar amb Juan Villalonga, un amic personal de Corinna resident a Mònaco –expresident de Telefónica d’Espanya en l’època del president del Govern José María Aznar–, i va aconseguir una primera de tres reunions amb l’examant de Joan Carles I: dues a Londres i una a Mònaco.

En la primera, celebrada a la casa de Corinna, a Eaton Square, a la plaça enjardinada del barri de Belgravia, un dels més cars per comprar vivenda al Regne Unit, l’examant de Joan Carles I va narrar, el 13 d’abril del 2015, davant el comissari –llavors en actiu– i el seu amic Villalonga els presumptes actes d’assetjament del CNI i del general Sanz Roldán a Mònaco i Londres. Va apuntar que agents de l’empresa de seguretat ALGIZ Mònaco havien ingressat al seu dúplex, a la planta 17, amb terrassa davant el mar, i que les càmeres de vídeo de l’edifici tenien gravada l’entrada en què haurien participat agents espanyols del CNI, en una operació realitzada setmanes després de la visita que li va realitzar el general Sanz Roldán el 5 de maig del 2012 a la seva habitació del The Connaught Hotel, al barri londinenc de Mayfair, on vivia mentre rehabilitaven la seva casa.

Villarejo explica que ell tindrà una pròxima trobada amb Sanz Roldán i demana a Corinna algun detall que pugui comentar-li perquè li entre pànic al general.

-«Quan el general va entrar en el Connaught les càmeres de l’hotel el van gravar. Els meus advocats tenen el vídeo. I després va venir l’entrada dels agents de seguretat a Mònaco, que també va ser gravada a l’edifici», va explicar Corinna.

-«Quina pena que no el gravessis», s’anticipa Villarejo (minut 52.32 de l’àudio). Direm que el vas gravar»

-«Mira jo no soc –replica sense poder acabar la frase Corinna (minut 52.37). És que jo no soc».

-«Però a tots els efectes, Corinna, tu l’has gravat. Això fica-t’ho al cap. Això existeix. Perquè això ho sabem només tu, tu (es dirigeix a Juan Villalonga) i jo. I jo no he vist res. I això ho tens».

Aquesta reunió Villarejo - Sanz Roldán no es va produir. Però el 6 d’octubre del 2015, és a dir, sis mesos després de ser rebut per Corinna, el comissari va participar en un àpat organitzat pel seu amic, José Luis Olivera, director del CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) i exdirector de l’UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera), amb la secretària general del CNI o número dos, Esperanza Casteleiro, i el número tres, el coronel Rafael S. P., cap de la divisió de terrorisme internacional.

Dubtes sobre la informació

Olivera, el maquinador de la trobada i desitjós que Villarejo, Sanz Roldán i el CNI –perillosament enfrontats– fumessin la pipa de la pau, introdueix el tema de Corinna, posant en valor la qualitat de la informació del seu amic, que si no aportés a la DAO totes les pistes que sol obtenir, aquesta estaria «seca».

-«Si Villarejo diu que ha escoltat una conversa [entre ella i Sanz Roldán], és clar», adverteix Olivera (a partir del minut 8.06).

I el comissari introdueix el seu botifarró d’aquesta manera: «Diu Rafael [el coronel del CNI] que no existeix [la gravació], perquè té un equip [que així ho afirma]. De puta mare». Olivera afegeix: «L’haurà muntat». Però Villarejo no cedeix. Vet aquí les piruetes que fa per mantenir el seu missatge.

«Haurà fet un muntatge. Jo n’he sentit uns minuts. O ha fet un muntatge; ella treballa molt amb els anglesos i té unes relacions de puta mare, i està parlant amb Hillary Clinton. Home, jo la veu de Félix [Sanz Roldán] no la conec, l’he sentit alguna vegada a la tele. Però no he parlat mai amb ell. A mi em diuen que aquesta és la conversa, l’he sentit».

Fonts pròximes a Corinna zu Sayn-Wittgenstein consultades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA han assenyalat que «l’esmentada gravació no existeix i aquesta invenció és un altre exemple de la xarxa de mentides sobre ella per encobrir malifetes».

Els advocats de Corinna van escriure una carta el 5 de març del 2019 al cap de la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI, en la qual assenyalaven, en l’apartat número 8 de l’extensa missiva, l’«assetjament i les intimidacions» de Joan Carles I, el CNI i Sanz Roldán.

Amenaces

«El general Sanz Roldán ha amenaçat la nostra clienta i la seva família, tant en persona com a través d’una operació encoberta el 2012, ordenada pel [ara] rei emèrit, en la qual el domicili i despatx de la nostra clienta a Mònaco van ser ocupats per guàrdies armats de la companyia de seguretat monegasca ALGIZ. La nostra clienta té registres que demostren que aquesta ocupació va ser coordinada pel general Sanz Roldán, amb confirmació escrita per part d’aquest que actuava seguint instruccions del rei amb l’excusa de ‘protegir’ Corinna. El veritable propòsit de l’operació era aconseguir tots els documents en possessió de la nostra clienta que tinguessin l’efecte d’implicar el llavors rei d’Espanya i altres membres de la família reial en irregularitats financeres...»

Al dinar esmentat del 6 d’octubre del 2015, el coronel Rafael S. P. ho admet tàcitament quan Villarejo esmenta l’enviament «dels mercenaris aquells», al dir: «Això de Mònaco que dius, això va ser fa molt temps (minuto 9:37). I Villarejo precisa: «Va ser just al cap de pocs mesos de la cacera (d’elefants, abril del 2012, a Botswana)».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Les fonts pròximes a Corinna, els advocats de la qual tenen preparat un arsenal de proves per al judici en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les per assetjament contra Joan Carles I, coneixen qui va finançar l’operació de l’agència ALGIZ.

«La veritat sortirà, incloent qui va pagar per assetjar Corinna», van assenyalar ahir a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Mira per on, ALGIZ és una paraula que ve de l’alfabet rúnic viking, i un dels seus caràcters significa «protecció» o «en bones mans».