Realitats i mites del pressupost de Defensa

Actualment, l’OTAN calcula que Espanya gasta més de 13.000 milions d’euros anuals en defensa, l’1,01% del PIB. Tot i que aquesta xifra ha augmentat els últims anys –el 2016 era del 0,81%–, durant la primera meitat dels anys 90 era de l’1,6% del PIB, i 10 anys abans, en un context de guerra freda, va arribar al 2,4%, segons dades de l’OTAN.

Si es vol arribar a l’objectiu de l’OTAN, amb el PIB actual, la despesa militar pujaria als 26.000 milions. A tall de comparació, les prestacions d’atur van costar a l’Estat uns 25.000 milions l’any passat. El pressupost del Ministeri de Defensa és d’uns 10.150 milions, però l’aliança militar inclou en el seu còmput partides militars que el Govern reparteix entre altres ministeris. 

En xifres absolutes, el pressupost del Ministeri de Defensa actual és el més alt de la democràcia espanyola. Durant els primers anys del govern popular de Mariano Rajoy, rondava els 6.000 milions d’euros –durant la crisi del 2008, el llavors president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, el va reduir una quarta part– però el 2017 es va iniciar un increment que Pedro Sánchez ha continuat. 

Això es deu a un creixement sobretot dels costos de material, que s’han quadruplicat des del 2016, mentre que els de personal s’han mantingut estables, segons els pressupostos del ministeri (pàg. 53). Aquesta dada reflecteix les inversions en armament d’última generació fetes ja fa anys, que han deixat un rastre de crèdits que el ministeri encara ha de pagar.

Acords de l’OTAN

El llindar del 2% ve del 2006, quan els ministres de Defensa de l’OTAN van acordar destinar aquest percentatge del PIB a l’exèrcit (l’Aliança no compta amb recursos propis, més enllà d’una estructura de comando, així que depèn dels exèrcits nacionals). Passat el pitjor de la crisi econòmica, que va alentir l’augment de la despesa, el 2014 va recuperar l’objectiu que el pressupost de defensa de tots els estats membres arribés al 2% del seu PIB abans del 2024. 

Però avui dia, només nou països igualen o superen aquest llindar. Entre aquests, Grècia (3,76%), els Estats Units (3,47%) i Polònia (2,42%). Espanya és a la cua, amb un 1,01%, per davant únicament de Luxemburg (0,58%).

De fet, els Estats Units destinen més del doble de recursos a l’exèrcit que la resta d’estats de l’OTAN junts. Tot i que el PIB dels Estats Units és similar a la suma del PIB dels membres europeus i el Canadà (uns 20 bilions de dòlars), el país nord-americà va destinar el 2022 més de 820.000 milions de dòlars al seu exèrcit, pels 370.000 milions dels altres països. Unes dades que il·lustren la immensa influència de Biden davant els seus socis de l’OTAN.

¿On van a parar els diners de Defensa?

Una altra de les demandes de l’OTAN cap als seus estats membres és que el 20% dels seus pressupostos militars vagin dirigits a modernitzar les seves forces armades, comprant nou armament i invertint en investigació i desenvolupament. 

Dels 10.150 milions que disposa el Ministeri de Defensa espanyol, almenys 2.850 (el 28%) van destinats a Programes Especials de Modernització (PEM), que han augmentat un 22% el seu pressupost respecte al 2021 per lidiar amb deutes d’anys anteriors. Es tracta d’uns 2.850 milions dedicats explícitament a adquirir i produir armes d’última generació per complir els compromisos amb l’OTAN i la UE. Les inversions més costoses inclouen caces Eurofighter, Airbusos militars, tancs ‘Lleopard’, sistemes de míssils, submarins S-80, helicòpters multipropòsit i fragates F-110. 

En realitat, no totes les partides dels PEM són tan modernes ni d’última generació. De fet, algunes ja apareixien en el pressupost del programa del 2012. Els contractes per als submarins S-80, per exemple, existeixen des de 1997. Però la crisi econòmica i les retallades en defensa van dificultar els pagaments, que s’han anat arrossegant fins avui. 

L’ofensiva russa i la reconfiguració de l’ordre internacional

Després d’anys d’incomplir la demanda atlàntica de destinar el 2% del PIB a defensa, Pedro Sánchez ha promès que Espanya arribarà a aquest llindar el 2029, motivat per la invasió russa d’Ucraïna. En el seu discurs, el president del Govern va assegurar que «la seguretat no està garantida», fet que justificaria, segons ell, aquest augment de la força militar espanyola. 

Tot i així, el pressupost militar de la Rússia de Vladímir Putin no arriba ni a una desena part del dels Estats Units de Joe Biden. L’Exèrcit de la màxima potència mundial compta amb més de 750.000 milions de dòlars, pels 63.000 milions del de la Federació Russa. Ho indiquen els càlculs de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm, un dels principals Think Tanks sobre conflictes i polítiques de defensa.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Com expliquem en aquesta verificació, també la Unió Europea està molt per sobre de Rússia: els Estats membres sumen 230.000 milions en despesa de defensa. De fet, si el pressupost militar rus es pot comparar amb el d’altres estats, estaríem parlant de l’Índia, el Regne Unit i l’Aràbia Saudita, que també es mouen al voltant dels 60.000 milions.

En el marc del reforçament del front oriental de l’Aliança Atlàntica en resposta de la invasió russa d’Ucraïna, Espanya va enviar 150 militars a Letònia, que es van afegir als 350 que ja hi eren des del 2017. En total, l’OTAN disposa de 4.000 tropes en aquest país, sent el Canadà el país amb més presència. Segons indica el ministeri, Espanya també forma part de la Policia Aèria del Bàltic amb caces F-18 i Eurofighters, i contribueix amb diversos vaixells de guerra a les Forces Navals Permanents de l’OTAN, desplegades pels mars europeus. També té una bateria antiaèria Patriot a la frontera entre Turquia i Síria.