Barcelona ret homenatge a les víctimes del 17-A malgrat la tensió creada per un grupuscle independentista

Poc s’imaginaven la Lourdes i l’Albert, que van salvar la vida de miracle en l’atemptat d’avui fa cinc anys, que sortirien de l’homenatge a les víctimes de la Rambla esbroncats per un grupuscle d’independentistes radicals. Amb camisa blanca i el pin de les ales blanques del Xavi –el nen de tres anys que van morir aquell dia–, la Lourdes i l’Albert han tornat a fer el recorregut que va dibuixar, amb ziga-zagues, la furgoneta conduïda pel terrorista. Fins al pla de l’Os, on al costat del mural de Miró diu la frase «Que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau». Aquí víctimes com ells i d’altres vingudes d’Austràlia, Alemanya i els Països Baixos han rebut l’homenatge de la ciutat i les institucions. Homenatge que un grup de persones ha mirat de boicotejar amb crits fins i tot durant el minut de silenci. La indignitat ha arribat al punt que alguns dels manifestants han increpat els familiars després de la commemoració. I malgrat tot això, els boicotejadors han rebut l’abraçada i el suport explícit de la destituïda presidenta del Parlament i presidenta de Junts, Laura Borràs. Junts ha hagut d’emetre un comunicat de condemna.

N’hi havia prou de veure la mare del Julian, el nen australià de set anys assassinat també aquell dia, plorant desconsoladament agafada a la foto emmarcada del seu fill i al clavell blanc, per adonar-se’n de la intensitat de l’emoció en l’homenatge. Com sempre, Robert Manrique, de la UAVAT (l’organització que coordina l’atenció als afectats pels atemptats), ha estat al costat de les víctimes, disposat sempre a abraçar-les i denunciar falta d’atenció cap a elles. L’alcaldessa Ada Colau, visiblement emocionada, saludava també els protagonistes de l’acte.

Les víctimes, en xoc

Però minuts abans de començar l’acte, que ha consistit en la interpretació de dues cançons per part de la coral Vozes i la lectura d’un poema d’Espriu per part de la presentadora, Fàtima Saheb, ja han començat a aflorar els papers amb el lema «exigim la veritat» i els crits. Crits durant l’acte i durant el minut de silenci, acusant l’Estat de tot el que estava relacionat amb l’atemptat.

La tensió ha anat més enllà i fins i tot alguns dels que han trencat el respecte del moment s’han atrevit a encarar-se amb els familiars de les víctimes i els ferits, amb retrets de tota mena. Un dels increpats ha sigut l’Albert. Indignat, ha demanat explicacions als manifestants i els ha recordat que ell sí que va ser a la Rambla aquell dia i va salvar la vida per poc.

Els familiars, perplexos

Després d’aquests incidents, Robert Manrique ha explicat que els familiars han quedat impactats, en xoc. «¿Com explicar a aquesta gent, que ha vingut d’Austràlia, de Bèlgica, el que ha passat? La pròxima vegada, que pensin en les víctimes, hi ha moments i moments», ha lamentat, mentre Borràs encara seguia allà, a pocs metres.

Quant a l’acte en si mateix, un cop més tots els representants polítics han quedat en segon pla. I per desig de les víctimes, han sigut dos nens, de l’edat dels dos que van ser assassinats, els primers a fer l’ofrena floral. Després, tots els representants d’institucions, entitats i víctimes. En un silenci respectuós. Com cada any. Entre ells, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau amb el consistori municipal en ple, el president Pere Aragonès, els ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez, i membres del Parlament, encapçalats per la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, entre altres.

Una condemna gairebé unànime

Notícies relacionades

17-A: el terratrèmol del dolor

La cèl·lula de Ripoll i el seu enllaç amb Estat Islàmic

Fora ja del focus mediàtic, la Lourdes, l’Albert i altres famílies vestides de blanc han marxat, perplexes però consolades per alguns veïns de la ciutat. Les mostres de condemna al que ha passat s’han anat multiplicant, malgrat que Borràs i el seu entorn de fidels no han tingut cap mostra d’autocrítica. Junts sap que té un problema.

De tornada a la realitat, a la Rambla, un agent de la Guàrdia Urbana recordava que va ser allà mateix fa cinc anys. «Vaig tenir l’oportunitat i satisfacció de fer tot el que vaig poder», explicava circumspecte, protegint l’emoció rere les ulleres de sol. Dit això, ha callat.