La Diada del tothom contra tothom

Feliu fa una descripció més crítica que mai sobre la situació de l’independentisme polític. «Els partits independentistes no tenen projecte per fer la independència, alguns verbalitzen més la voluntat d’independència que d’altres, que no ho verbalitzen tant, que no volen ni parlar d’autodeterminació».

La líder de l’ANC anticipa el contundent missatge que llançarà en la Diada: «Si els partits no tenen projecte, la independència es farà d’una altra manera, passarem per davant dels partits amb la llista [electoral] cívica, perquè el vot independentista no serà captiu dels partits». Feliu admet que l’ambient està enrarit però creu que això pot esperonar a la participació en la Diada.

ERC es veu venir els atacs, però els republicans ja s’han acostumat i veuen l’ANC com un actor no neutral. Esquerra remarca que aquesta vegada Junts també és objecte dels retrets de l’Assemblea. En qualsevol cas, la portaveu republicana Marta Vilalta demana que la Diada respecti la «pluralitat, transversalitat i obertura» del moviment independentista i denuncia «la voluntat excloent, tancada, que alguns volen propiciar». Vilalta admet, com Feliu, que l’ambient està «enrarit» i que «no estem en un moment de sintonia independentista», però replica a l’ANC: «No compartim la reflexió que no hi ha projecte, ERC té un projecte que en el Parlament és majoritari, el Govern el té; a qui no li agradi, que proposi alternatives, estem oberts a escoltar-les».

Junts respecta l’anàlisi de l’ANC però no el comparteix. I sobretot el que rebutja és la idea d’ERC sobre la falta de proposta de JxCat: «La proposta de Junts és molt clara i és la que vam fer el 2016 i el 2017, que va aconseguir fer l’1-O, i el 3-O i fins i tot el 27-O. En el que no consisteix és en aquesta estratègia de diàleg basada en la desjudicialització, perquè s’ha de parlar des d’una posició de força i basada en l’autodeterminació i l’amnistia; que ens expliquin ells [ERC] quina és la seva estratègia, la de Junts està molt clara», descriu el portaveu del partit Josep Rius. Rius admet també que la unitat estratègica, que Junts continua reclamant, simplement no existeix. I demana «no tirar-nos els trastos al cap». El portaveu aposta per «superar l’etapa dels últims temps; en la majoria d’organitzacions hi ha hagut canvis de lideratge».

La CUP tampoc es dona per al·ludida per les invectives de Feliu: «És perillós explicar que es pot implementar la independència d’un dia per l’altre, sense cost i com si fos un trànsit màgic, hi ha d’haver una conjunció entre organització popular, institucions i un moment amb potencial transformador», afirma la cupaire Maria Sirvent. La CUP no es mostra gens entusiasmada amb la llista cívica que suggereix l’ANC i està més lluny que mai del Govern. Els cupaires aposten més per les organitzacions locals de base. «La majoria independentista del Parlament no s’està utilitzant al servei d’un projecte de construcció nacional i transformació social», denuncia Sirvent.

Entre tants missatges divergents, Òmnium mira de posar pau. Xavier Antich, líder de l’organització, demana «reconèixer la legitimitat de totes les posicions de l’independentisme i la seva transversalitat». Antich evita tota referència crítica a l’ANC o els partits, al·legant que Òmnium «mai ha sigut una organització antipolítica» i que el necessari és «sumar» més adeptes l’independentisme.

Antich creu que existeix més unitat de la que es desprèn de Twitter però és crític: «és molt difícil, si no impossible, retrobar la unitat estratègica i, per tant, arribar a establir objectius compartits, mentre alguns dels agents dediquin més esforços a atacar els altres agents que a construir espais de treball en comú». És més, rebutja «personalismes» i «estratègies parcials o de part».

Una llarga llista de conflictes

La llista de desacords entre partits i entitats independentistes és llarga. Va des del més recent –la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament i les polèmiques actuacions de la dirigent de Junts– al més estratègic –opcions divergents per fer créixer el moviment o per aconseguir exercir l’autodeterminació– passant pel tàctic: què fer per reactivar la mobilització. S’hi han d’afegir les tempestes a les xarxes socials, en les quals no només hi ha insults anònims sinó retrets oberts entre diputats o dirigents d’aquestes organitzacions.

Notícies relacionades

JxCat demana reconsiderar la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament

Com més població, més recursos

Dolors Feliu veu avui «més factible» la llista cívica independentista que fa un any, i no es mostra preocupada per una possible ruptura entre ERC i Junts a la Generalitat: «Si es trenca el Govern i es plantegen eleccions en clau plebiscitària, ens semblarà bé», revela. També aposta per aprofitar alguna conjuntura «repressiva» de l’Estat per iniciar una espiral de mobilització i aconseguir la secessió. Vilalta no ho descarta, però replica: «No és tan senzill, cal anar fent passos, picar pedra». I la CUP aposta per una conjunció entre pressió popular, agenda social i suport institucional. «Si no ens movem nosaltres, res canvia», denuncia Sirvent.

En aquest context, els actors implicats no descarten una Diada enrarida, pròleg d’un curs polític preelectoral convuls.