Les cinc batalles que prepara Junts per al nou curs polític

Des que el Parlament va desposseir Laura Borràs de les seves atribucions com a presidenta del Parlament, a causa de l’obertura del judici contra ella per delictes relacionats amb la corrupció, Junts promet que aquesta cadira, la de la presidència de la Cambra, la deixarà buida. Però el pacte de governabilitat amb ERC preveu que JxCat ostenti aquest espai de poder, per la qual cosa els republicans s’ofereixen a resoldre la situació, ja que actualment és la vicepresidència primera, Alba Vergés, d’ERC, qui fa les funcions de presidenta. A Junts no són pocs els que creuen fora de tota lògica que el partit renunciï a ocupar aquesta parcel·la de poder, de tal manera que es podria establir un canvi de posicions perquè sigui Aurora Madaula, vicepresidenta segona, o algun altre diputat o diputada de Junts qui jugués aquest paper. Aquest és un debat intern que va en paral·lel al debat entre els sectors pragmàtic i radical del partit.

Tot indica que Junts recuperarà l’exalcalde Xavier Trias com a candidat a l’alcaldia de Barcelona, després de la decisió d’Elsa Artadi de deixar la política de forma abrupta superada per l’estrès. Artadi, fidel a Puigdemont, no comptava amb un suport unànime i s’enfrontava a enquestes molt desfavorables. Trias representa un perfil netament convergent, o postconvergent, molt allunyat dels fitxatges ‘estrella’ que ha fet Junts de persones no vinculades a la política i radicals quant al discurs independentista. Però la decisió s’haurà de formalitzar ben aviat en el marc d’una llista electoral en què també podria tenir encaix el conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

Les eleccions municipals són el principal repte de Junts. No compta amb una base encoratjadora a l’àrea metropolitana de Barcelona. Més aviat al contrari. I hi ha places clau, com Girona i Vic, amb un interrogant respecte a la candidatura que substitueixi les actuals titulars de l’alcaldia, Marta Madrenas i Anna Erra, respectivament, que no repeteixen. Junts ha de començar a activar els pactes amb alcaldes o alcaldables procedents del PDECat. Aquí també es notarà la influència del secretari general, Jordi Turull, que va introduint Junts en el camí del pragmatisme i recuperant perfils temperats per a places clau del partit. El principal rival en les municipals, segons ha admès el partit, serà ERC, que compta amb avantatge electoral.

Formalment, Junts continua portant a terme una auditoria –fa mesos que hi està– sobre el primer any de treball del nou Govern de coalició presidit per ERC, i després d’això no descarta –però tampoc ho ha donat per fet– consultar les bases al respecte. Els sectors borrassistes aprofiten aquesta auditoria –i la decisió d’ERC i la CUP de no recolzar Borràs en el seu intent de mantenir-se com a presidenta del Parlament– per intentar sacsejar la coalició amb ERC i sortir de l’Executiu. Però Jordi Turull i els seus no estan per la feina, i encara ho estan menys els consellers del partit. Aquesta qüestió, tanmateix, seguirà latent internament, en especial quan els sectors més radicals intentin fer coincidir l’aniversari del referèndum de l’1-O amb una nova etapa de mobilitzacions contra la via del diàleg que encapçala ERC. Aquí és on el partit haurà de decidir fins on porta el duel estratègic amb ERC, però Turull, que coneix bé què representa estar en el Govern, no sembla estar per la feina d’abandonar una parcel·la de poder com és la Generalitat.

Les formes i el fons de Borràs incomoden cada vegada més Junts i cada cop més dirigents. El seu populisme –alguns en diuen trumpisme– genera molts interrogants. I malgrat que en principi Turull optarà per anar guanyant-li batalles internes i desmarcant-se de les actuacions de la presidenta del partit, res és descartable atesa l’efervescència amb què Borràs i els seus actuen constantment. Si és considerada culpable en el judici per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes –quan presumptament va afavorir un amic trossejant contractes per no haver de passar per un concurs públic–, probablement serà inhabilitada per exercir càrrecs públics. Aquest seria un moment en què Junts prendria una decisió més o menys definitiva respecte ella. En qualsevol cas, el partit necessitarà un candidat a la Generalitat. És aviat per prendre la decisió però el conseller d’Economia, Jaume Giró, és a les quinieles. La veritat és que determinats ‘fitxatges’ de persones alienes a la política no han donat resultat. Val també per a les eleccions generals, en què Junts també haurà de buscar una candidatura després de l’etapa de Míriam Nogueras, que exhibeix un estil polític similar al de Borràs.