Villarejo va anotar l’afany de la Kitchen per manipular un informe sobre «les inicials d’Aznar»

Les notes assenyalen que l’advocat Javier Iglesias, que en aquell moment exercia la defensa lletrada de l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta, va traslladar el 8 de maig del 2014 a Villarejo, el responsable de les operacions parapolicials anomenades Kitchen i operació Catalunya, la «sensació de protecció sobre l’informe inicials d’Aznar». I just una línia més a baix, el comissari assegura que va mantenir una conversa amb el llavors cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef), José Luis Olivera, màxim responsable de les investigacions policials del cas Gürtel i papers de Bárcenas, «sobre les inicials d’AZN [Aznar]».

El lletrat Iglesias va ser la persona que va anar a la presó a entrevistar-se amb Bárcenas, que en aquells moments amenaçava de descobrir el pastís i acusar els polítics del PP, entre ells Mariano Rajoy, d’haver-se lucrat dels ingressos en negre procedents de la caixa b del partit, que es nodria de fons opacs d’empreses espanyoles. Aquest advocat també va arribar a defensar l’empresari Alfonso García-Pozuelo, gerent de la desapareguda Constructora Hispánica, una firma que va subornar els polítics implicats en la Gürtel.

«Boicot» d’Olivera

Per la seva banda, el comissari Olivera, imputat en l’operació Kitchen, va ser, segons va assegurar Villarejo a l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal, el responsable d’haver «boicotejat mil coses» en benefici de la formació conservadora. En el moment en què es produeixen aquestes primeres anotacions sobre «Aznar», la investigació policial havia descobert que un alt càrrec del PP, les inicials del qual eren «J. M.», s’havia beneficiat dels pagaments de la caixa b del partit, però també dels regals del cap de la Gürtel, Francisco Correa, que utilitzava la seva agència de viatges, contractada per la formació d’Aznar, per entregar els obsequis.

El 25 de maig del 2014 Villarejo torna a parlar amb Olivera, tal com consta a les anotacions, que segons ha pogut confirmar ‘El Periódico de España’ eren una guia de les gravacions que feia el comissari: «Pendent l’assumpte inicials AZNAR», escriu l’excomandament policial. Tan sols quatre dies després, el 29 de maig del 2014, el comissari manté una altra conversa amb l’advocat Iglesias, que Villarejo considerava l’enllaç amb l’expresident del Govern central Mariano Rajoy. I després d’aquesta trobada, escriu: «Jesús Merino. Treure en JM (en comptes d’Aznar)».

En la declaració que va fer al cas Kitchen l’inspector Manuel Morocho, cap del Grup XXI de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF-BLA) responsable de la investigació del cas Gürtel i de la peça separada dels papers de Bárcenas, va denunciar que els seus caps a la Policia li van impedir que inclogués als informes els noms dels polítics del PP que havien cobrat de la caixa b.

«Descarregar-li el carregador»

El 29 d’abril del 2013 l’inspector Morocho va firmar l’informe 39.199, en què no es planteja la hipòtesi que les inicials «J. M.» siguin d’Aznar. Tampoc s’al·ludeix a l’expresident del Govern central a l’annex V d’aquest ofici policial, que sí que al·ludia a altres polítics, com era el cas de Mariano Rajoy. Per aquesta i altres decisions que van perjudicar els polítics del PP, el Ministeri de l’Interior va mirar d’apartar Morocho de la investigació de la Gürtel.

En una gravació avançada per La Sexta, a què ha tingut accés aquesta redacció, el màxim càrrec uniformat de la Policia, Eugenio Pino, evidencia la seva animadversió contra l’inspector en cap del Grup XXI de la UDEF, que havia assenyalat als seus informes l’exvdirector general del Cos Nacional de Policia (CNP) Juan Cotino: «És per agafar la pistola i descarregar-li el carregador al cap», va dir.

La preocupació del clan de Villarejo es devia al fet que a la primera pàgina de la comptabilitat b de l’extresorer del PP Luis Bárcenas apareixia, després de l’entrega l’abril del 1990 de 8 milions de pessetes (48.000 euros) per part de «R. N.», que una persona identificada amb les inicials «J. M.» havia percebut «en efectiu» de la caixa opaca més d’1,5 milions de pessetes (9.000 euros). L’extresorer del partit Rosendo Naseiro havia sigut imputat anys abans pel suposat finançament il·legal. L’acusació va ser finalment arxivada després d’anul·lar-se les gravacions que van donar peu a la imputació. En aquesta mateixa data, l’abril del 1990, José María Aznar va ser nomenat president del PP.

Aznar mai va ser imputat en aquest cas de corrupció ni en les successives peces separades. La investigació judicial no va poder aclarir qui era en realitat la persona que va cobrar aquests fons opacs després que Aznar fos nomenat president del PP, ni tampoc la identitat de «Paco», a qui se li van abonar 500.000 pessetes (3.000 euros) per la declaració de la renda.

Aznar va negar ser «J. M.»

Al judici de la caixa b del PP José María Aznar va negar, en la declaració com a testimoni, que les sigles «J. M.» es referissin a ell, i va rebutjar de manera categòrica haver cobrat aquests diners en negre. També va desmentir que hagués cobrat de la caixa b de l’organització de Francisco Correa, la documentació confiscada del qual prova que havia ‘regalat’ quantitats milionàries a «J. M.», unes inicials que la investigació va atribuir a l’exdiputat del PP Jesús Merino.

Quant a Merino, el nom del qual també especifica Villarejo, ‘El Periódico de España’, diari que pertany al mateix grup que aquest mitjà, també ha pogut comprovar que es va veure embolicat en la polèmica sobre les inicials «J. M.». L’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (Onif), un organisme dependent d’Hisenda, va atribuir els pagaments a aquestes inicials a Merino, que va estar imputat diversos mesos per això. Aquesta decisió va revoltar aquest exdiputat del PP per Castella i Lleó, l’advocat del qual va dirigir un escrit al llavors instructor del cas Gürtel, Antonio Pedreira, en què es queixava amargament que l’haguessin implicat sense proves, simplement perquè el seu nom i primer cognom tenien les inicials «J. M».

«Resulta veritablement cridaner l’esforç que, novament, dedica l’Onif per mirar d’explicar el cobrament per Jesús Merino d’una sèrie de quantitats suposadament procedents de l’entorn de Francisco Correa», va etzibar el lletrat de l’exdiputat, que també lamentava que s’atribuís al seu client els obsequis a la persona que s’amagava darrere les inicials «J. M.», que s’interpretaven «a conveniència» dels investigadors.

La «imaginació» de l’Onif

«Com que després de gairebé cinc anys d’instrucció intensa [...] no hi ha maneres de trobar proves que l’incriminin, que confirmin que són seves la «J.» i la «J. M.» que apareixen als papers confiscats, que acreditin que va cobrar quantitats de l’entorn de Correa i que, finalment, aportin llum sobre els motius pels quals hauria percebuts aquests imports, no hi ha res millor que agafar tant de l’històric com de la imaginació», lamentava el lletrat, que va aconseguir que aquesta acusació concreta contra Merino fos arxivada per l’instructor Pedreira.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Precisament, un àudio avançat de manera parcial per La Sexta, que ara publica aquesta redacció, evidència que Villarejo va confessar haver investigat sense aval judicial els comptes de l’advocat que va defensar Bárcenas el 2013 i 2014, l’exjutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez de Liaño, que considerava el màxim responsable del fet que el seu client confessés el finançament il·legal del PP. A la gravació, el comissari Villarejo reconeix haver fet indagacions sobre els suposats pagaments a l’estranger al lletrat, tal com va avançar ‘El Periódico de España’.

Els integrants de la policia política, entre els quals hi havia el comissari Villarejo, van mirar els comptes privats de Gómez de Liaño amb la intenció de trobar-hi diner negre que el comprometés. Per a això es van posar en contacte amb un dels antics clients de l’exmagistrat, que havia sigut condemnat el 2010 a set anys de presó per la pertinença al crim organitzat rus.