El PSC explora vies reglamentàries per forçar el relleu de Laura Borràs

Vist que l’expresidenta no vol dimitir per donar pas a un substitut, i vist que el seu partit de moment no la força a prendre aquesta decisió, alguns grups de l’oposició s’han posat a explorar les possibilitats de fer-la caure sense el seu consentiment. I creuen que han trobat vies tant al reglament del Parlament com en les normes reguladores d’altres cambres autonòmiques de l’Estat.

En el primer cas, la via de què parlen els partits –tot i que fonts parlamentàries afirmen que res es concretarà almenys fins a la reunió de la Mesa del 5 de setembre– és l’article 180 del reglament. Aquest punt diu que la revocació de càrrecs elegits o designats pel Parlament es pot iniciar «amb una proposta, firmada per tres grups parlamentaris, que han de representar, com a mínim, la tercera part dels membres» de la Cambra. «Aquesta proposta ha d’anar acompanyada dels motius que la justifiquin i ha de ser comunicada immediatament als grups parlamentaris i a la persona directament afectada», continua.

«És una possibilitat», admeten fonts de l’oposició quan se’ls pregunta si podria servir perquè Borràs deixés de bloquejar la presidència del Parlament. Però hi ha altres alternatives contemplades en altres reglaments parlamentaris. La filosofia és que «en una situació tan rocambolesca, hi ha d’haver mecanismes a disposició dels grups per resoldre-la», i que el ple que ha elegit els seus representants institucionals també ha de tenir la capacitat de revocar-los.

Fase d’estudi

En aquesta fase d’estudi de possibilitats, els socialistes han detectat articles interessants als reglaments de cinc comunitats. L’article 39.d del reglament de les Balears contempla entre els motius de cessament dels membres de la Mesa del Parlament el relatiu a la «remoció del càrrec, per negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec, acordada pel ple del Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels diputats». 

També un article del reglament del Parlament basc, en concret el 35.1.e, preveu que els membres de la Mesa cessin en el seu càrrec «per remoció del càrrec acordada pel ple de la Cambra per majoria absoluta dels membres que la integren. A Navarra també es preveu el cessament del càrrec dels membres de la Mesa, incloent-hi la presidència, per raó de «cessament o remoció del càrrec acordat pel ple de la Cambra per majoria de tres cinquenes parts dels membres» que la integren».

Completen la llista el Parlament asturià, que fins i tot preveu que el cessament del president o un altre membre de la Mesa es produeixi «per remoció del càrrec acordada pel ple en cas de baixa en el grup parlamentari», i l’Assemblea regional de Múrcia, que contempla entre els motius de cessament del president de la Cambra el de la «remoció del càrrec acordada pel ple».

L’avís d’Illa

Notícies relacionades

Laura Borràs eleva el seu atac a la taula de diàleg i la titlla de «contrària» a l’independentisme

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

El mateix líder del PSC, Salvador Illa, va voler deixar clar que els socialistes no volen el càrrec per a ells, i que aspiren només al desbloqueig de la situació, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Però també va recordar que existeixen «mecanismes» per rellevar la presidenta suspesa, com volen tots els grups –també Esquerra– excepte Junts. El PSC vol que la situació es resolgui en la primera quinzena de setembre.

Malgrat que Illa va advertir els postconvergents que hi ha majories alternatives al seu pacte amb ERC, els republicans tanquen la porta a aquesta possibilitat. Mentre apressen els seus socis que agilitzin la substitució de Borràs, també recorden que en el pacte que els manté a tots dos en el poder correspon a Junts elegir el president o presidenta del Parlament.