ERC estreny però no ofega el Govern al Congrés

Va ser ERC qui va fer caure el Govern que va sortir de la moció de censura tombant els Pressupostos el 2019, però també qui va permetre juntament amb Bildu que Sánchez tirés endavant la seva investidura després de pactar una coalició amb Unides Podem. Els independentistes catalans van optar per l’abstenció, tota una declaració d’intencions del que seria la legislatura: ERC estreny, però no ofega... tot i que ha estat a prop de fer-ho.

Esquerra ha votat a favor de 60 dels 86 decrets llei que el Govern ha portat a la Cambra Baixa, gairebé el 70%. A més, han optat per l’abstenció en 16 més, el 18,6%, i només han votat en contra d’una desena, l’11,6%. Quant als projectes de llei, tan sols s’han oposat al 7,9%. Però alguns d’aquests ‘no’ han picat.

La revalorització de les pensions, la pujada del sou dels funcionaris o la derogació de l’acomiadament procedent per baixes mèdiques van estrenar la legislatura amb la unitat del bloc progressista. La irrupció de la pandèmia va portar també les pròrrogues de l’estat d’alarma, un examen que al Govern se li va anar fent cada vegada més difícil. ERC va ser de les poques forces polítiques que es va instal·lar en l’abstenció des del principi. En la quarta pròrroga, ja al maig, va canviar a un vot en contra que va mantenir en la cinquena, malgrat les intenses negociacions. I per a la sisena i última, Sánchez va tancar un acord perquè tornessin a l’abstenció, i així s’assegurava que tirés endavant. ERC sí que va votar a favor quan, a finals d’any, el president va portar una altra pròrroga, aquesta vegada de sis mesos, a un nou estat d’alarma.

La campanya catalana i els fons europeus

La campanya catalana i els fons europeusLa primera derrota del Govern va arribar el setembre del 2020 amb el decret de les entitats locals. ERC va votar en contra de la seva convalidació, tot i que de poc haurien servit els seus 13 diputats: una majoria de 200 vots va derogar la norma sobre els romanents dels ajuntaments. En el gran examen polític, el dels Pressupostos, Sánchez va comptar amb el sí d’ERC i van tirar endavant. També 11 projectes de llei més del Govern –la llei d’Educació o l’impost a les transaccions financeres– van veure la llum gràcies al suport (en set d’aquests) o l’abstenció (en dos) dels republicans.

A inicis del 2021, però, Catalunya va entrar en campanya electoral i ERC va arrencar l’any recordant al Govern com de valuosos són els seus escons: va votar en contra del decret de repartiment dels fons europeus, crucial per a l’Executiu. Malgrat el suport de Bildu i el PNB, el text va aconseguir salvar-se per l’abstenció de Vox.

La llei que garanteix el poder adquisitiu de les pensions i els comptes del 2021 van tornar a sortir gràcies al bloc de la investidura, amb el vot a favor d’ERC, que tanmateix es va oposar a la llei de la cadena alimentària i dos decrets que traslladaven directives europees sobre blanqueig de capitals i drets d’autor que en tenien garantida l’aprovació. 

La reforma laboral, la gran taca a l’expedient

La reforma laboral, la gran taca a l’expedientSi hi ha una votació que ha fet perillar la legislatura ha sigut la de la reforma laboral. Tant ERC com Bildu es van sumar al ‘no’ de la dreta i, tot i que el Govern semblava tenir assegurat el resultat per la mínima, dos diputats d’UPN saltant-se la disciplina de vot van estar a punt de fer caure una de les principals apostes de l’Executiu. La reforma es va salvar per un error del PP que valia una legislatura: l’enuig de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va ser monumental: «Vam estar a res que la reforma laboral decaigués. Ells deien que no estava en perill la norma i això no era veritat. Amb el menjar no s’hi juga». Rufián insistia que «ERC mai no es mourà sota amenaça». 

El primer any de la legislatura, el 2020, ERC va votar a favor de 3 de cada 4 iniciatives legislatives del govern: el 75% dels seus projectes de llei i decrets lleis. El 2021, la xifra dels «sí» va baixar lleugerament, el 74,5%, però el 2022 ha caigut al 58,6%. La llei dels plans de pensions va tirar endavant amb Ciutadans i sense ERC; la llei Audiovisual –en la negociació de la qual els republicans fins i tot van fingir amb tombar els Pressupostos– i la de residus, gràcies a l’abstenció del PP; i el decret de resposta a les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna el van salvar Bildu i el PNB. 

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Quan el Congrés votava la convalidació d’aquest últim, la derogació del qual hagués suposat un cop a un Govern en hores baixes, el presumpte cas d’espionatge Pegasus acabava d’esclatar. «De moment, demani el telèfon del senyor Casero», va dir Rufián a Sánchez a poques hores de la votació. Malgrat l’intent de reconduir la situació i després d’una reunió infructuosa de Félix Bolaños amb el portaveu d’ERC, van consumar la seva amenaça. «És un primer avís al govern espanyol, que ha d’assumir responsabilitats i garantir tota la transparència en el cas Pegasus, un nou cas de repressió política», va dir el partit en un comunicat. 

Tocava reconduir, una vegada més, les relacions. I va arribar el debat sobre l’estat de la nació. Els republicans van recolzar el segon decret anticrisi del Govern i la reforma exprés per agilitar la renovació del Tribunal Constitucional. Amb la seva abstenció i el vot a favor de Bildu i el PNB van facilitar també l’enviament al Senat de la llei de memòria democràtica. Va ser l’última votació d’una legislatura que s’ha reprès repetint l’entesa de la investidura: el joc de suports i abstencions d’ERC i Bildu a les iniciatives del Govern. El pròxim horitzó són els Pressupostos del 2023, per als quals l’Executiu haurà de continuar quadrant els comptes.