Isabel Rodríguez: «No estem valorant talls de subministrament en la indústria ni a les llars»

Bé, no s’ha de perdre la perspectiva. S’han complert sis mesos des que Putin va envair Ucraïna i hi ha tot un poble que pateix aquesta guerra injustificada. Però, des del primer moment, el president del Govern va advertir que tindria conseqüències a Europa. És cert que s’espera una tardor difícil i l’Estat i la UE s’estan preparant perquè sigui el menys costós possible per a la indústria i les empreses al nostre país. El primer que m’agradaria és enviar un missatge de tranquil·litat. Acabem de viure moments molt complicats com a conseqüència d’una pandèmia que mai hauríem imaginat i ens hi hem sobreposat gràcies a una acció decidida dels poders públics i de la societat en conjunt.

Però, com que se’ls atribueix que no expliquen prou les coses, ¿és una manera de comunicar millor i de ser més pedagògics?

El primer és actuar abans que comunicar. El Govern ha tingut molt a gestionar perquè s’ha enfrontat a moltes adversitats. Recordava la pandèmia, però també catàstrofes, incendis, inundacions i fins i tot el volcà a l’illa de La Palma. Fixi’s, quan es diu que les mesures del Govern no són conegudes per la ciutadania, jo em nego a creure-m’ho, perquè s’han adoptat tantes decisions per a la immensa majoria que és estrany no trobar-se amb un ciutadà a qui no l’hagi afectat.

Amb aquesta gestió que vostè posa sobre la taula, ¿com pot explicar-se que el PSOE no estigui millor a les enquestes?

El Govern no està en mode electoral. Queda més d’un any per a les pròximes eleccions, però la societat espanyola tampoc ho està. Quan s’atén una crisi no estem pensant en la rendibilitat electoral, sinó en la rendibilitat social de les nostres decisions. I quan a aquest Govern se’l jutgi a les urnes i els ciutadans valorin com la nostra gestió ha afectat les seves vides, jo espero que aquest balanç sigui molt positiu. Espanya serà un país immensament millor quan aquesta legislatura s’acabi.

Quan ens apunten a un hivern dur, ¿en què pensen vostès? ¿Quins esforços han de fer els espanyols?

Les nostres circumstàncies són diferents d’altres països de la Unió Europea en els quals estan valorant talls de subministrament en la indústria i a les llars. A Espanya no ens plantegem això, ni ara ni en el pla de contingència en el qual estem treballant. Però hem de prendre algunes mesures. Amb només pujar o baixar un grau el termòstat ja estem aconseguint un estalvi del 9% del consum d’electricitat al nostre país.

Aquesta setmana ha reaparegut la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, amb l’anunci d’una pujada del salari mínim interprofessional. ¿Ja està pactada?

L’augment del salari mínim interprofessional és una de les mesures que han canviat substancialment la vida de la gent. Quan vam arribar al Govern estava en 735 €. El compromís tant del president del Govern en la investidura com de la coalició és que arribi al 60% del sou mitjà.

Vostè feia una crida a sindicats i patronal perquè evitin un conflicte per la pujada de sous. Tornant a Díaz, ella ha apel·lat la patronal perquè s’hi esforci més i fins i tot ha recolzat les mobilitzacions anunciades pels sindicats.

Cada un té una manera d’expressar-se, de matisar la seva posició. Però el Govern no pot fer res més que una crida als agents socials. La tasca dels sindicats i dels empresaris és aconseguir aquest acord. Fer confluir l’interès legítim dels treballadors demandant un millor salari i l’interès econòmic dels empresaris en un interès comú que doni resposta a la situació que vivim. Jo crec que és molt important que cadascú faci la seva feina. L’Executiu ha fet el que ha de fer en l’àmbit de les seves competències fixant un salari mínim interprofessional de referència i incrementant el poder adquisitiu dels pensionistes i dels funcionaris. El respecte a la negociació col·lectiva i al paper dels sindicats i dels empresaris: aquesta ha de ser la posició de Govern.

¿Què ha passat en les últimes setmanes perquè ministres que normalment només es dedicaven a parlar del seu àmbit estiguin més bolcats a posar de manifest les deficiències del líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo?

Vostès demanen informació i nosaltres els atenem de bon gust. El Govern està molt centrat en una tasca d’explicació del que està fent. Però no deixa de sorprendre’ns l’actitud de Feijóo, com s’ha vist en la negativa a recolzar el decret d’estalvi energètic. O com s’ha deixat arrossegar, com Ayuso s’ha imposat. Crec que la sorpresa i la perplexitat no és només d’aquest Govern, sinó del conjunt dels països de la UE, i imagino que també dels seus col·legues del Partit Popular Europeu.

Però Feijóo té una imatge més moderada que Ayuso. ¿No pot passar que aquestes crítiques més acerades d’alguns membres del Govern es percebin al carrer com a estranyes? Sembla que mai ha trencat un plat.

Sí, pot semblar més moderat, però és que la moderació no és una qüestió d’imatge, és una qüestió de decisions. I les decisions que està adoptant no són moderades, sinó que estan molt allunyades dels plantejaments de la dreta moderna europea. La qüestió no és semblar moderat, sinó ser-ho o no. I, si els han de jutjar pels seus actes, està clar que no és una persona de consens ni moderada ni està tenint en aquests moments l’altura de mires que necessita Espanya. Al contrari que els ciutadans, que estan aplicant les mesures d’estalvi amb absoluta normalitat i sense queixes.

En el PP asseguren que estan impulsant aquesta campanya de crítiques perquè ells van per davant en les enquestes.

Em sorprèn aquesta vulnerabilitat. Si agafem un repertori de crítiques del PP al Govern o al president no acabaríem mai. S’ha de venir plorat de casa. El senyor Feijóo hauria d’haver pensat això abans de venir de Galícia a Madrid. Aquí cal venir plorat de casa i disposat a treballar i a donar respostes a aquest país a l’altura de les circumstàncies.

Internament, ¿com canviarà el PSOE amb l’arribada María Jesús Montero i de Pilar Alegría? Està molt estesa la idea que al PSOE falta debat intern, però també que el partit està molt apagat.

El PSOE, com la resta de la societat espanyola, també ha patit la situació de pandèmia. Ara l’organització està centrada en la preparació d’aquest curs polític amb un objectiu molt clar, que és el maig de l’any que ve, pensant en les eleccions municipals i autonòmiques.

Precisament aquestes eleccions autonòmiques són el que en part expliquen l’allunyament entre el PP i el PSOE. ¿Ens podríem trobar que, de cara a aquesta cita electoral, hi hagi també distanciament amb els seus socis d’Unides Podem o amb els seus socis parlamentaris?

Som formacions diferents les que conformem la coalició de govern i també les que sumen aquests suports parlamentaris. La maduresa de la nostra democràcia es veurà en aquestes cites (autonòmiques i municipals), en la qual legítimament cada un defensarà la seva posició, el seu espai. Però, sens dubte, l’acció del Govern seguirà fins que es convoquin les pròximes eleccions generals.

La convivència no serà encara més difícil, que en moltes ocasions ja és complicada.

La convivència sempre és complexa. També a casa de cadascú, amb la parella. Però jo crec que val la pena per tot el que estem fent per aquest país.

Però, ministra, el soroll d’aquesta difícil convivència, segons algunes anàlisis, podria ser la causa de la desmobilització de l’esquerra. De cara a unes eleccions, el soroll serà més fort.

En unes eleccions autonòmiques o municipals, els temes de conversa són ben diferents. La ciutadania sap perfectament diferenciar en cada cita quina és l’urna i què s’està jugant en cada una d’aquestes eleccions. En les comunitats autònomes governades pels socialistes tenim un lideratge indiscutible.

Però, ¿alguns votants no poden tenir la temptació de castigar els presidents autonòmics o els alcaldes per discrepàncies amb la gestió del Govern? Ho dic perquè ja va passar el 2015 amb Rajoy. Ell va aplicar les retallades, però en les primeres eleccions en què els electors van poder expressar-se, qui ho van pagar van ser els seus barons.

Jo crec molt en la intel·ligència de la ciutadania i la respecto, fins i tot quan no m’agrada el que opina. En aquest plantejament que fa vostè, el que va passar és que Rajoy va imposar retallades i les seves autonomies el van executar. Van ser les autonomies les que van acomiadar els metges, les infermeres, els mestres. I ara està passant el contrari. El Govern d’Espanya està donant a les comunitats autònomes la màxima quantitat de recursos que mai han tingut en la història.

ERC és un dels socis parlamentaris que pot tenir la temptació d’allunyar-se de cara a les pròximes eleccions municipals. Sense ells, l’horitzó de legislatura es podria complicar.

Aquesta legislatura ha sigut difícil des del primer moment i, malgrat tot, hem tirat endavant més de 150 iniciatives legislatives que han requerit una majoria de la Cambra.

Ajuda a mantenir a prop ERC la taula de diàleg amb la Generalitat que, en principi, s’ha de convocar abans de final d’any. ¿Ja hi ha data?

Bé, són temes diferents. Una qüestió és el diàleg en l’àmbit parlamentari amb els grups polítics. I una altra, que sens dubte és molt rellevant per al Govern, és haver recuperat la normalitat institucional entre Catalunya i el conjunt d’Espanya. Que existeixi una relació normalitzada entre la Generalitat i el Govern és un dels llegats més importants que estem deixant en aquesta legislatura. El que ens vam trobar va ser una Catalunya trencada per dins, trencada amb Espanya, una declaració unilateral d’independència i un referèndum il·legal. Afortunadament, ja és part del passat i estem en un camí de diàleg, d’acostament dels vincles entre catalans.

Sobre la taula de diàleg, ¿alguna concreció sobre la data?

No tenim una nova data i crec que la manera com estem treballant està sent positiva. No és tan urgent parlar-ne cada segon, sinó forjar-hi acords de manera efectiva. Són els treballs iniciats, les modificacions en els estatuts, en els reglaments del Senat per aconseguir l’acord de la llengua, per ampliar el seu ús cooficial. Que a Catalunya li vagi bé és important per al Govern d’Espanya.

I, com a manxega, ¿creu que tots els votants socialistes entenen aquesta atenció més personalitzada que se li dona a Catalunya?

Bé, no és una atenció personalitzada. És que Espanya tenia un problema de convivència com a conseqüència d’un conflicte que va intentar trencar les normes constitucionals i, per tant, era una amenaça. Abans li explicava com mira el Govern al conjunt del país. Hem sigut l’Executiu que més recursos ha destinat a les comunitats autònomes.

Vostè, que és una dirigent de pes en el PSOE, ¿com creu que poden guanyar les pròximes eleccions generals amb el forat que el PP els ha fet a Andalusia?

Ho farem no només amb el balanç del que ja hem fet en aquests anys de govern, sinó sobretot projectant l’Espanya que volem de futur. Tenim tan clar i tan definit el nostre projecte de país que n’hem sembrat els fonaments, i ara el que ens queda és desplegar aquests 140.000 milions d’euros de fons europeus que ja estan penetrant al territori, en les empreses, en el sector econòmic i en la ciutadania.

Però el balanç que el Govern té fins ara no li ha servit de res a Andalusia.

Com li deia al principi, la ciutadania vota diferent en cada ocasió. Nosaltres hem assumit que no ha sigut un bon resultat a Andalusia, que cal recapacitar sobre el que ha ocorregut. El Partit Socialista a Andalusia s’ha de reorganitzar i ha de recuperar el lideratge que va tenir.

En clau electoral, ¿no els anirà molt malament la possibilitat de concedir l’indult al senyor Griñán?

Això és saltar-se moltes pantalles i avançar-se també sobre el fons de la qüestió i la percepció que la ciutadania tingui al respecte. El PSOE va assumir les seves responsabilitats al seu moment i tant Chaves com Griñán van assumir també responsabilitats polítiques. Al contrari del que passa i del que ha passat en altres partits. El que tenim sobre la taula és l’anunci de la petició d’indult per part de la família, que nosaltres respectem absolutament i que estudiarem quan arribi el moment. A expenses de conèixer en profunditat la sentència, hi ha una qüestió que queda clara en tots els posicionaments judicials que s’han produït. I és que ni Chaves ni Griñán es van emportar ni un sol euro de diners públics, ni per a ells ni per al seu partit.

Sembla que al PSOE hi hagi cert xoc generacional entre persones i dirigents pròxims a Griñán i d’altres a qui no els importa i que potser no entenen que es pogués aprovar l’indult si es produís.

És normal que els qui l’han conegut i han treballat amb ell siguin els que més pateixin. Però el PSOE és un partit amb una cohesió intergeneracional molt forta. En aquests moments, jo no percebo aquesta situació en el si del partit.

Són conegudes les discrepàncies entre Yolanda Díaz i Podem. ¿Es planteja vostè que que aquesta candidatura no qualli i que al final ministres com Irene Montero i Ione Belarra surtin del Govern?

No puc opinar de futuribles. Els desitjo sort. Sí que crec que al costat del PSOE hi ha d’haver alternatives, perquè aquelles persones que no se sentin identificades amb el nostre projecte tinguin la possibilitat de votar propostes progressistes i d’esquerres.

Notícies relacionades

Diana Morant: «El gran llegat a les generacions futures és un país ric en energies netes»

Antón Costas: «Amb la pujada de preus, té sentit plantejar-se apujar el salari mínim»

¿Com podem convèncer França perquè recolzi el Midcat, la connexió ibèrica de gas i d’hidrogen verd, i que la Unió Europea la financi?

Estem just en aquest moment. Hem escoltat que el canceller alemany també ho demana. Aquesta infraestructura no beneficia només Espanya, sinó el conjunt d’Europa. Per tant, jo espero que França reflexioni sobre la seva posició i escolti tots els països de la UE.