Les autonomies inicien la carrera per allotjar la nova agència estatal de salut

¿I Catalunya? Diverses fonts del Govern, departamentals i de Presidència, coincideixen tant en el que diuen, com en la contundència en la qual s’expressen: «No sabem res, ni n’hem parlat. Ni entre presidents ni entre executius. És un debat que interessa molt el PSOE, perquè dona pàtina de normalitat autonòmica a una situació que és de tot menys normal», assevera una veu del Palau de la Generalitat. «Un ‘èxit’ més de l’agenda per al retrobament», sentencia amb tot el sarcasme.

Una altra veu del partit assenyala que aquesta nonada agència pot convertir-se en el nou «trasllat del Senat a Barcelona». «És una cosa que els socialistes van deixant anar, però no hi ha res», assegura.

A la Moncloa no volen concretar quan es prendrà la decisió de la ubicació i veuen «prematur» començar el debat sobre la seu d’aquesta nova agència estatal. Se li va preguntar per això la setmana passada a la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, que va remarcar que abans de concretar la ubicació s’han de fer «uns treballs previs», per analitzar els «indicadors» que defineixin on és millor per a «la generació d’ocupació».

Rodríguez sí que va remarcar que ara s’obre «un àmbit de concurrència competitiva perquè l’Administració general de l’Estat tingui més presència» i es generin «sinergies que millorin» la cohesió d’Espanya «des del punt de vista social». 

Aquesta agència estava pendent de crear des que va esclatar la covid-19, el 2020, i es van veure les falles del sistema de salut espanyol, que té la competència de sanitat transferida a les comunitats autònomes. Amb aquest nou centre s’espera que es coordinin de manera eficient i operativa els diferents nivells de l’administració i serveixi per englobar altres organismes que actuen de forma autònoma (com els centres universitaris, l’Institut de Salut Carles III i el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries...) i com a principal enllaç amb les entitats internacionals, no només l’Organització Mundial de la Salut (OMS), sinó també l’agència europea HERA (Health Emergency Preparedness and Response Agency) i el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès).

No cal dir, fins i tot pel motiu que condueix a la seva creació, que una de les principals comeses de l’agència espanyola, la consulta pública de la qual es va iniciar el setembre de l’any passat, serà anticipar-se a noves crisis sanitàries i millorar la xarxa de vigilància existent i ampliar-la.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A falta de conèixer quina posició adopta l’Ajuntament de Barcelona, l’antecedent d’una possible designació barcelonina per acollir l’agència se l’ha de buscar més en el trasllat de la CMT (Comissió del Mercat de Telecomunicacions) en el 2005, per designi del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La mesura va aixecar àmplia polèmica, encoratjada per la llavors presidenta regional madrilenya, Esperanza Aguirre, que va arribar, fins i tot a la justícia.

Així, el 2006, el Tribunal Suprem va atendre la denúncia de la Comunitat de Madrid i va considerar que el reial decret que va autoritzar el trasllat de Madrid a Barcelona és «contrari a dret» pels seus defectes de «forma i procediment». Amb tot, la CMT va acabar per aterrar a Barcelona, tot i que, això sí, el 2013, el Govern del PP la va incloure, juntament amb Comissió Nacional de l’Energia (CNE); Comissió Nacional de la Competència (CNC); Comissió Nacional del Sector Postal (CNSP) i el Comitè de Regulació Ferroviària i Aeroportuària (CRF) en un organisme de nou encuny, la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC). Amb seu al carrer d’Alcalá de la capital d’Espanya.