Romeva i Rull defensen que el dictamen de l’ONU és «vinculant» i reclamen l’amnistia

Els exconsellers Raül Romeva i Josep Rull, acompanyats dels advocats Jordi Pina i Carles Mundó, han defensat aquest divendres que el dictamen de la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU és «vinculant». Així ho han assegurat aquest divendres des de Barcelona en una roda de premsa simultània amb l’advocat Nico Krisch, que, des de Ginebra (Suïssa), ha celebrat un dictamen que reconeix una «manifesta violació» de l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics signat per Espanya.

Rull ha defensat que el dictamen –que reconeix la violació de drets d’Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva– és «vinculant perquè toca el cor dels drets fonamentals», que estan recollits «en la Constitució Espanyola». «No estem parlant d’una espècie de resolució simbòlica, sinó que s’exigeix que l’Estat espanyol la compleixi», ha assenyalat Rull, que ha destacat que això suposa «munició jurídica» davant les causes obertes en la justícia europea.

Romeva ha destacat que aquest dictamen suposa «un reconeixement explícit que l’Estat espanyol ha vulnerat els drets humans, en aquest cas de quatre persones amb noms i cognoms», i ha demanat a l’Estat una reacció, que hauria de ser una «amnistia». A més, ha assegurat que el seu partit, ERC, ja ha demanat la compareixença dels ministres de Justícia i d’Exteriors al Congrés dels Diputats perquè responguin a aquesta decisió del Comitè de Drets Humans.

L’exconseller d’ERC ha destacat que aquest dictamen «exigeix que en 180 dies l’Estat reaccioni» i, tot i que no és possible rescabalar-los de les suspensions dels seus càrrecs per les imputacions de rebel·lió, requereix mesures perquè una situació com la que han viscut els condemnats no es pugui tornar a repetir. Sobre com afecta la causa de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, fugida a Suïssa, Carles Mundó ha assegurat que en la «lògica jurídica» cap tribunal pot sostenir l’acusació de «rebel·lió», a la qual ha qualificat d’«abusiva», perquè l’«element de violència» era inexistent, de manera que hauria de ser retirada.

L’advocat Jordi Pina ha assenyalat que l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, utilitzat per suspendre els quatre afectats dels seus càrrecs electes abans de ser condemnats, es va fer pensant en ETA i es «vinculava amb les accions de terrorisme». Pina ha considerat que l’Estat ha «retorçat el dret penal espanyol» a l’aplicar un article que «no s’hauria d’haver aplicat mai» i que «censura contundentment» el dictamen.

Notícies relacionades

Un comitè de l'ONU veu "arbitrària" la presó de Junqueras i els Jordis i demana indemnitzacions

Un advocat de Junqueras demana investigar Espanya per menysprear l'informe de l'ONU sobre els presos

El Comitè de Drets Humans de l’ONU va dictaminar que Espanya «va violar els drets polítics d’exmembres del Govern i del Parlament de Catalunya» al suspendre de les seves funcions públiques diversos encausats en el procés abans que fossin condemnats el 2019, després del referèndum independentista del 2017.

Aquest òrgan assessor de l’ONU, les decisions del qual no són vinculants, dona la raó a una denúncia presentada el 2018 per l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, que van al·legar que la suspensió de les seves funcions sense que existís una condemna prèvia violava el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics firmat per Espanya, entre altres països, a l’article 25 del qual es van acollir els denunciants. Els dictàmens del comitè, un mecanisme que s’autodefineix com «quasi judicial», són recomanacions en principi no vinculants, però sí que es considera que els signants les han de tenir en compte.